Serrat despulla la seva història a L’Arts Santa Mònica

BarcelonaJoan Manuel Serrat camina pel claustre de l’Arts Santa Mònica, on ahir es va inaugurar l’exposició Serrat. 50 anys de cançons. “Bé, ja està, no?”, diu Serrat davant d’una vitrina horitzontal plena de records. I no, no està. Encara falta visitar la meitat de l’exposició. Serrat somriu i segueix caminant envoltat d’un seguici de periodistes que paren l’orella a les explicacions d’un dels comissaris de la mostra, el també periodista Miquel Jurado.

“Això dels comissaris em fa molta por...”, dirà Serrat uns minuts més tard abans d’agrair la feina que Jurado, Fermí Puig i Lluís Marrasé han fet per construir un relat expositiu que comença recordant aquell 18 de febrer del 1965. “No calia cap excusa per fer l’exposició”, diu Jurado. I, tanmateix, el calendari ha jugat a favor seu, perquè fa cinquanta anys que un Serrat que encara no tenia 22 anys va debutar com a cantant al programa Radioscope, que presentava Salvador Escamilla a Ràdio Barcelona. “Sense el Salvador Escamilla res no hauria sigut possible”, diu Serrat, que té també un record especial per a tots “els companys” amb qui ha compartir escenari, com ara Francesc Burrull, l’home que ja l’any 1967, quan va arranjar Cançó de matinada, es va convertir en un dels seus aliats. “¿Sabeu què diuen els músics? Bo: Burrull”, diu Serrat mirant Burrull.

L’exposició, que es podrà visitar fins al 13 de setembre, està estructurada en nou àmbits que expliquen la vida i l’obra de qui va ser el Noi del Poble-sec. Aplega més de 800 objectes i més de 200 arxius sonors. D’alguna manera, Jurado, Puig i Marrasé, ajudats pel disseny expositiu de Josep Bohigas i Guillem Augé, han despullat Serrat en un espai, l’Arts Santa Mònica, que activa fins i tot la memòria més profunda. “Aquí abans hi havia l’església on em van batejar i on també em vaig declarar agnòstic amb el mateix capellà. Jo em volia casar pel civil i no ho podia fer si no feia aquesta maniobra. Coses del règim...”, explica Serrat, que reconeix que sent “una mica de vergonya” perquè algunes de les coses que s’hi exposen formen part “d’un món molt personal”.

Potser en veure constantment la seva imatge al llarg de la mostra, cosa que li ha provocat “una sensació de falta d’aire”, el cantautor vol recordar tothom que ha sigut important en aquests cinquanta anys. “Un no fa res tot sol. Si la gent no hagués estat al darrere, jo no seria aquí. Sense la gent se t’acaba la carretera”, diu, abans d’afegir com ha sigut d’important la família. És un Serrat que sembla emocionat, però també apareix el Serrat seductor. Cap al final de la roda de premsa que va oferir ahir, una dona que brandava una bandera argentina va demanar el micròfon per agrair tot el que Serrat ha significat per a ella. I ell hi va flirtejar. “Aquí hi ha el meu marit”, va advertir ella. “Enhorabona”, va contestar Serrat, probablement dirigint-se al marit.

Poesia i passió blaugrana

El relat de 50 anys de cançons té, segons Jurado, “diferents nivells de lectura” que retraten “les moltes personalitats” de Serrat, o més aviat les diferents inquietuds que configuren la seva identitat. Tot plegat s’ha pogut construir gràcies als arxius de Fermí Puig i a la col·lecció d’Eduard Mauri, però sobretot a l’arxiu del mateix Serrat. “Sóc català, i els catalans ho guardem tot”, fa broma el cantautor. “Jo tenia a casa una persona que feia net, la meva mare, que ho llençava tot. Però jo ho guardo tot”, afegeix. Això sí, no té “cap interès” a quedar-s’ho, i obre la porta a cedir tot el material a alguna institució. “Si no ho he fet mai és perquè no he pensat que tingués el més mínim interès”, diu.

Entre el que ell ha guardat i el que tenen els col·leccionistes, hi ha originals manuscrits i mecanografiats de lletres de cançons, llibres dedicats per Pablo Neruda, discos, roba, marxandatge i, esclar, testimonis documentals de la seva relació amb l’esport, sobretot amb el Barça. Culer de mena, d’aquells que fins i tot van estripar el carnet quan les coses anaven mal dades, Serrat mira amb optimisme la final de la Lliga de Campions que enfrontarà el Barça i el Juventus a Berlín. “Sóc absolutament positifo. És la Juve la que ha d’estar preocupada”, diu.

Menys positiu es mostra quan li demanen sobre l’anomenat IVA cultural, tot i que no amaga un bri d’esperança davant un possible canvi polític. “No hi ha cap persona a l’Estat que treballi en el món de la cultura que estigui d’acord amb l’IVA al 21%. Cap ciutadà d’Europa ho entén. Espero que les coses canviïn, de la mateixa manera que altres coses s’estan modificant al país. Espero que acabin reconduint-se perquè porten a un empobriment del món cultural”, diu Serrat.

“Estic estupendament”

“Que la gent no pateixi, que estic estupendament. Em trobo molt bé”, tranquil·litza Serrat, que fa unes setmanes va haver de cancel·lar uns concerts a causa d’una afecció laríngia. “Em vaig quedar mut”, diu. Un cop recuperat, segueix la gira que aquest estiu el durà a actuar del 4 al 8 de juliol al Teatre Grec de Barcelona, el 21 a Palma, el 23 a Pineda de Mar, el 24 a Tarragona, el 25 a Peralada, el 29 a Alacant i al setembre a Sant Cugat del Vallès i Manresa. La gira espanyola que tancarà a Madrid donarà pas a un nou tour per l’Amèrica Llatina.

L’exposició també podria sortir de gira. “Estem mantenint contactes perquè es pugui veure allà on l’estimen, a l’Uruguai, l’Argentina, el Brasil, Xile, Cuba, Mèxic...”, explica el director de l’Arts Santa Mònica, Jaume Reus. Ramon Muntaner, director de la SGAE de la Zona Mediterrània, espera que 50 anys de cançons també viatgi fins a Madrid. Muntaner, per cert, aporta una dada que explica la magnitud numèrica de Serrat: “Es va donar d’alta a la SGAE el 8 de juny del 1968 i hi té 512 obres registrades”. El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, dirigint-se a Serrat, aporta una consideració menys prosaica: “Ets una icona de vida sentimental i cultural. Hem fabricat ideals amb les teves cançons”.

Concerts i un karaoke serratià obert a la ciutadania

L’exposició Serrat. 50 anys de cançons es completa amb dues activitats musicals. D’una banda, el cicle de concerts Cantem Serrat, que va inaugurar ahir Laura Simó amb Francesc Burrull i Jordi Bornell, i que fins a l’11 de juliol inclou quatre sessions més protagonitzades per Andreu Rifé, Bruno Oro, el cantaor Salao i Maria Coma. Són músics que fins ara no havien versionat Serrat, i cadascun ho farà des d’una estètica musical diferent. L’altra activitat serà els dissabtes 6 i 27 de juny i 18 i 25 de juliol també a l’Arts Santa Mònica, i serà una mena de karaoke obert a la participació de qui vulgui cantar cançons de Serrat. El resultat es penjarà a YouTube. “M’ha fet gràcia això del karoke. És el més simpàtic, però hauran de posar-hi cerveses”, diu Serrat.