Gary Oldman: "Jo seria un espia terrible"

L'intèrpret de Sid Vicious, el policia Jim Gordon al Batman El caballer fosc i el padrí de Harry Potter torna al cinema amb El talp posant-se les ulleres de l'icònic personatge de John Le Carré George Smiley.

George Smiley és un personatge molt assossegat en comparació a les seves últimes interpretacions.

Hi ha un passatge del llibre en què la seva dona el descriu com algú que pot regular la temperatura del seu cos perquè coincideixi amb la de l'habitació on és i gairebé hi acaba desapareixent. Per a mi, això va ser una pista, una de les primeres maneres d'entrar en el personatge. No és algú atrafegat i frenètic. És quiet, afable i tranquil.

També va ser molt important trobar les ulleres que duu a El talp ...

Tomas Alfredson em va enviar una fotografia de Graham Greene de principis dels anys trenta, amb un abric Mackintosh, una cigarreta i un aspecte força sofisticat. El Tomas em va dir que podríem començar amb aquesta silueta. I després vam abordar els ulls d'aquest personatge, que és un gran oient, però que té ulls d'òliba. Una òliba sàvia. Vaig estar buscant una cosa molt específica per a ell perquè considero que les ulleres de Smiley són una mica com l'Aston Martin de James Bond. Han de ser igual d'icòniques.

Com va trobar-les?

Un dia conduïa per Hollywood Boulevard i vaig veure un cartell publicitari. Com que ja no m'hi veig tant com abans em pensava que era Marcello Mastroianni, però a mesura que m'hi vaig acostar vaig adonar-me que de fet era Colin Firth a Un home solter , amb aquelles ulleres. Després vaig llegir un article sobre aquesta tendència retro : deien que les ulleres de Colin eren d'una botiga a Pasadena (al nord de Los Angeles) que es diu Old Focals i on tenen 30.000 ulleres vintage . I allà les vaig trobar.

Va dubtar abans d'acceptar el paper perquè Alec Guinness ja havia interpretat Smiley en l'adaptació d'El talp de la BBC, oi?

Inicialment sí que vaig dubtar. No vaig dir que sí immediatament al paper perquè, d'alguna manera, Guinness n'era el cavaller del regne. La cara i la interpretació definitiva de Smiley. Al final, vaig plantejar-m'ho com si fos un personatge clàssic. Si un interpreta Hamlet, és inevitable la comparació amb tots els grans Hamlets que hi ha hagut abans.

Va deixar de dubtar aleshores?

Una setmana abans de començar el

rodatge vaig tenir un moment en què creia que no podria fer-ho. Res no m'havia afectat així abans. Sentia por, terror. Però vaig parlar amb el Tomas i ell em va calmar. I després, en acabar el rodatge, algú em va regalar les memòries d'Alec Guinness i hi explica com, un o dos dies abans de començar a rodar, va trucar al seu director per dir-li que no sabia què estava fent i que no entenia el personatge, que l'havien de substituir. O sigui que deu haver-hi alguna cosa en aquest personatge.

Creu que, precisament perquè és actor, podria ser un bon espia?

No. Els actors busquem la veritat i la nostra intenció no és ni mentir ni enganyar a ningú. Nosaltres busquem l'honestedat. Jo seria un espia terrible. Entenc que els espies adquireixen altres personalitats. Però la interpretació és tot el contrari. Sempre vols arribar a la veritat de les coses. La infidelitat i la honestedat no són part del meu maquillatge com a actor.

Ja fa setze anys que viu a Los Angeles. Què troba a faltar del seu Londres natal?

La ironia.