Cultura07/01/2013

Sergio Vila-Sanjuán s'endú el premi Nadal

El periodista cultural Sergio Vila-Sanjuán va guanyar ahir el 69è premi Nadal. A Estaba en el aire, planteja una estructura coral al voltant d'un programa de ràdio que localitza persones perdudes.

J.n.
i J.n.

BARCELONAA principis de la dècada dels 60, el programa Rinomicina le busca , de Ràdio Nacional d'Espanya, va causar sensació. Cada vegada que l'equip de l'emissió radiofònica trobava alguna de les persones desaparegudes, quedava demostrat l'axioma publicitari: "Rinomicina no només serveix per expulsar del tot un constipat empipador, sinó també per resoldre problemes humans". L'impacte del programa va ser tan gran que cinc dècades després Sergio Vila-Sanjúan (Barcelona, 1957) l'ha convertit en l'eix temàtic de la seva segona novel·la, Estaba en el aire , que ha aconseguit el 69è premi Nadal.

Les emissions de Rinomicina le busca són la base real d'una història d'amor, diners i periodisme ambientada en la Barcelona de la dècada dels 60. Vila-Sanjuán recrea la ciutat que va conèixer de petit a partir d'una estructura coral on combina el retrat de l'alta burgesia i el de les classes més populars. La descripció de la vida trencada d'una dona de l'alta societat és alternada amb les peripècies de personatges que acaben d'arribar a Barcelona i que es proposen trobar un familiar perdut amb l'ajuda de l'equip de Rinomicina le busca .

Cargando
No hay anuncios

Periodisme i literatura

Vila-Sanjuán no va debutar en el camp de la ficció fins a l'any 2010, amb Una heredera de Barcelona , centrada en la dècada dels 20: la pomposa vida social de la burgesia local era contrarestada per un moment històric complex, en què la ciutat va convertir-se en un dels punts calents de l'anarquisme europeu. Abans d'això, Vila-Sanjuán ha dedicat més de tres dècades al periodisme cultural, primer a El Correo Catalán , més tard a El Noticiero Universal i des del 1997 a La Vanguardia , on s'ha convertit en una de les ànimes del suplement Cultura/s . La complexitat del sector editorial i les lleis incertes del bestseller l'han ocupat a través de les columnes d'opinió, però també han estat motiu d'estudi a fons en dos assajos: el primer, Pasando página. Autores y editores en la España democrática , va ser publicat a Destino l'any 2003; el segon, Código best-seller , va aparèixer el 2011 a Temas de Hoy.

Cargando
No hay anuncios

L'any 2005, Vila-Sanjuán va comissariar l'Any del Llibre i la Lectura de Barcelona, durant el qual va publicar, juntament amb Sergi Doria, Passejades per la Barcelona literària (Edicions 62). Poc després, i coincidint amb la presència de la cultura catalana a la Fira del Llibre de Frankfurt, va publicar una guia "per a catalans no del tot informats" a La Magrana. El tarannà curiós i perspicaç dels articles de l'autor pot ser examinat al volum Crónicas culturales (DeBolsillo, 2004).

El guardó més veterà

Cargando
No hay anuncios

Amb 69 anys d'història, el premi Nadal és el més veterà dels guardons literaris espanyols. Nada , de Carmen Laforet, en va guanyar la primera edició l'any 1944, i des de llavors el Nadal ha anat a parar a les mans de Miguel Delibes (La sombra del ciprés es alargada , 1947), Carmen Martín Gaite (Entre visillos , 1957), Ana María Matute (Primera memoria , 1959), Francisco Umbral ( Las ninfas , 1975), Rosa Regàs (Azul , 1994) i Francisco Casavella ( Lo que sé de los vampiros , 2008). L'obra guanyadora dels 18.000 euros del 2012 va ser El temblor del héroe , d'Álvaro Pombo.