Sergio Ramírez rep el Cervantes: "No hi ha res que pugui i hagi de ser més lliure que l'escriptura"

Alcalá de HenaresL'escriptor Sergio Ramírez ha assegurat avui en el discurs després de rebre el premi Cervantes que "no hi ha res que pugui i hagi de ser més lliure que l'escriptura" i que tancar els ulls davant la realitat de la violència, el narcotràfic o l'exili és "trair l'ofici".

Abans de començar el discurs, l'escriptor nicaragüenc, que llueix un llaç negre pels successos al seu país, ha dedicat el premi Cervantes –que ha rebut de mans del rei– a la memòria dels seus compatriotes que han sigut assassinats els últims dies "per sortir al carrer a reclamar justícia i democràcia". L'autor ha dedicat el premi també "als milers de joves que segueixen lluitant sense més armes que els seus ideals perquè Nicaragua torni a ser república". En el seu discurs ha assenyalat que no es pot ignorar la realitat dels "cabdills del narcotràfic", "l'exili permanent de milers de centreamericans cap a la frontera dels Estats Units imposat per la marginació i la misèria, el tren de la mort que travessa Mèxic amb el seu etern xiulet de bèstia ferida i la violència com la més funesta de les nostres deïtats [...]".

Ramírez, que sosté que la novel·la és una conspiració permanent contra les veritats absolutes, ha tingut records en el discurs per al seu país, els seus avis i la seva mare, que va ser qui li va ensenyar a llegir el Quixot, i ha reiterat la seva admiració per Cervantes i per Rubén Darío, amb qui la llengua espanyola va fer un viatge d'"anada i tornada". Rubén Darío va ser "qui va crear la nostra identitat, no només en sentit literari, sinó com a país", ha sostingut Sergio Ramírez sobre Nicaragua, i ha considerat curiós "que una nació americana hagi sigut fundada per un poeta amb les paraules i no per un general a cavall amb l'espasa a l'aire". També ha fet referència al seu pas per la política quan, després de participar en la revolució sandinista, va ser vicepresident de Nicaragua entre 1985 i 1990.

L'escriptor nicaragüenc ha recalcat que com a novel·lista no pot ignorar "l'anormalitat constant de les ocurrències de la realitat" en què viu: "Cabdills com mags de fira disfressats de llibertadors" o "cabdills del narcotràfic vestits com reis de baralla". Ramírez ha advertit que el poder, quan no és democràtic, només vol "fidelitats incondicionals". Per això, ha dit, els escriptors han de ser més aviat "testimonis de càrrec". El premi Cervantes 2017 ha defensat la independència de l'escriptor: "A través dels segles la història s'ha escrit sempre en contra d'algú o a favor d'algú. La novel·la, en canvi, no pren partit, o, si ho fa, arruïna la seva comesa".