Sergio Blanco converteix la relació amb la seva germana en una instal·lació teatral

BarcelonaSergio Blanco volia crear un espectacle mortal, és a dir, que desaparegués amb la seva mort. Per això, el dramaturg i director uruguaià –autor d’obres com Cartografía de una desaparición i Kassandra– va aliar-se amb la seva germana, Roxana Blanco, per portar junts a escena Ostia, un text sobre la seva relació fraternal i que interpreten ells mateixos. “El dia que la Roxana i jo desapareguem, també ho farà l’espectacle. La finitud del text fa que sigui preciós com ho és tot allò que sabem que morirà”, afirma el director. El pas d’Ostia per Catalunya també serà fugaç: es podrà veure aquest dissabte en una única funció al Teatre de Salt dins el festival Temporada Alta.

Fa temps que Blanco ha convertit l’autoficció en la principal eina dramatúrgica dels seus espectacles. A Ostia va fusionar moments i records viscuts amb la seva germana i altres episodis inventats. “Volia que, en un cert punt, la veritat i la mentida es comencessin a fondre l’una amb l’altra”, diu Blanco, que defineix l’obra com “un relat autobiogràfic en què el que és i el que no és es fusionen en una mateixa narració i suport”. Pensada com una gran instal·lació, Ostia comença jugant amb la idea que els protagonistes són dos germans que s’interpreten a ells mateixos i que estan intentant reconstruir la seva infantesa. Amb aquest punt de partida, l’espectacle pren la relació fraternal com una base omnipresent i explora qüestions com els diferents rols dels protagonistes i com s’enfronten al text. “El germà llegeix com qui està escrivint i produint el text, mentre que la germana el llegeix com si l’estigués desxifrant –apunta Blanco–. Cadascun, des del seu lloc, va descobrint el text, i això els uneix. Ostia planteja que escriure i llegir és, en certa manera, el mateix”.

Mentre ells van donant forma a la seva pròpia història, també reconstrueixen la història de la ciutat italiana d’Ostia. “Em fascinen les ciutats antigues de les quals només queden ruïnes, sobretot aquest mecanisme que consisteix en haver d’aixecar una ciutat desapareguda a partir de vestigis”, diu el director. Seguint el procés de dos arqueòlegs que intenten reconstruir la seva infantesa, Ostia traça un recorregut històric i geogràfic per un territori i pel vincle entre dues persones que furguen en el seu passat.