Seran els Gaudí el regne de l’excepcionalitat?

BarcelonaUn gos rastrejador ensuma per darrere l’estand d’Enrique Tomás. Suposo que no busca pas pernil sinó algun rastre de cosa sospitosa. Els desens premis Gaudí seran “molt canyeros ”, ha assegurat Isona Passola. Segur que ho seran, sens dubte. Poques vegades sentireu pronunciar més la paraula excepcionalitat en fraccions temporals més curtes. “Els Gaudí de l’excepcionalitat”, podria ser un titular cridaner. Però és evident que la cultura no necessita excepcionalitats sinó naturalitat, que és la millor recepta. De moment, a la zona del costat del photocall hi ha força menys parades de càtering que en anys anteriors. No en trec l’aigua clara sobre si és culpa de les retallades, del 155, de la reforma de l’IVA o senzillament perquè algú ho ha decidit així.

Aprendre a perdre

Parlant de pernil, converso amb l’Alain Hernández i m’explica que no té pensat ni tan sols tastar-lo. Ve de família pernilera -Jamones El Charro- i en la seva joventut es va fer farts de desossar-ne i de tallar-ne. El productor Tono Folguera està més estressat que mai. Ha de passar quatre vegades pel photocall : Tierra firme, Júlia ist, el telefilm Amics per sempre i el curtmetratge Les bones nenes. Les dues primeres competeixen entre si i contra La llamada i La llibreria. “Estic tranquil, amb la derrota de Balseros als Oscar vaig aprendre a perdre”. Per fer passar els nervis -entrega tres premis-, Marcel Barrena conversa sobre paternitat amb Antonio de la Torre que, per cert, va estar a punt de ser a la seva 100 metros, però l’any de bojos de Que Dios nos perdone i Tarde para la ira l’hi va impedir.

Veig una gran quantitat de llaços grocs. Moltíssims. La gran Mireia Ros se l’ha posat a manera de cinturó i està molt feliç amb el resultat. I el gran Paco Poch ha preferit una xapa molt més explícita de “Llibertat presos polítics”. Poch, una força de la naturalesa, és membre de la junta de l’Acadèmia i està molt content d’haver contribuït a aconseguir que sigui patrona de l’Acadèmia del Cinema Europeu. Quan la Grossa de Cap d’Any passa pel photocall -és un dels patrocinadors-, el Paco m’explica que la Lottery anglesa és una baula molt destacada de l’audiovisual britànic.

‘Timing’ clavat

Des de l’organització em comenten que enguany han fet un esforç notable per reduir els temps d’espera i les estones mortes abans de la gala. Per aconseguir-ho, la gran Núria Costa està comandant el photocall amb un timing clavat. M’ensenya el polze elevat en senyal de victòria. Maria Molins ha vingut molt preparada: sabates de taló llarguíssim per a les fotos i botes comodíssimes per a tota la resta. Itziar Castro avui està tranquil·la perquè deixa els nervis per a la setmana que ve, quan se sàpiga si guanya el Goya per Pieles. El moment més inquietant és quan apareixen les influencers i es fan fotos. Ningú les coneix. Passa tot el contrari amb Greta Fernández i el seu pare Eduard, que es fa les fotos amb copa de cava incorporada.

Salta a la vista que avui serà una nit intensa. Tant per la situació política com per la força de les reivindicacions feministes que es preveuen. Veig Anna Castillo, Bruna Cusí, Nora Navas, Ruth Llopis, Elena Martín, Leticia Dolera, Nausicaa Bonnín, Aina Clotet, Maria Molins i Alba Ribas repartint-se cartells de “#LesDonesSomAquí” abans de fer-se les fotos. També hi és Laia Artigas, que ha arribat amb la seva mare i quan veu Bruna Cusí -la seva mare a la ficció- se li tira als braços. Moment sensacional!

Juanjo Puigcorbé m’està explicant que li va encantar Tierra firme però m’ha de deixar perquè hi ha algú que necessita la seva ajuda. És Roger Torrent, la màxima autoritat assistent, a qui les càmeres se li abraonen. Volen saber què sent a poques hores de començar una setmana d’allò més exigent. “Avui només toca parlar dels Gaudí”, exposa. Són més parladors la seva antecessora Carme Forcadell i també l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. Els pregunten per Puigdemont, pel Constitucional i per la investidura. Paro bé l’orella i els sento pronunciar de seguida la paraula excepcionalitat. Veig que Forcadell parla amb Torrent tapant-se la boca tal com fan els futbolistes quan conversen al camp sobre temes sempre ultrarellevants. També hi és Raül Romeva. Fa estona que el gos rastrejador ja no hi és però la carnisseria de la reforma de l’IVA plana sobre el cinema català. L’excepció continua.