Sepultats en el silenci i l’anonimat durant 80 anys

BarcelonaEn un tros de terra ressec, envoltat per un vell mur de pedra, sense làpides i sense creus, a tocar de les cases del Soleràs, hi van enterrar, entre el juliol del 1938 i el gener del 1939, 124 soldats, ferits i morts a la Batalla de l’Ebre, i cinc veïns. Cada nit, Josep Maria Flix i el seu cosí baixaven amb una carreta arrossegada per un ruc i amb un llum d’oli per il·luminar el camí. Quan arribaven al cementiri, abandonat des de principis del segleXX, bolcaven els soldats que no havien pogut ser salvats pels metges.

Durant 80 anys, ells i les seves històries han estat sepultats i silenciats en aquell terraplè de les Garrigues entre ceps, ametllers, avellaners i oliveres. Els veïns sabien que hi eren i també n’eren conscients la dona i els fills de Josep Ferré Macià, un soldat que va morir després d’una amputació l’1 d’agost de 1938. Però mai el van poder treure d’allà. “Durant anys era impensable”, diu la jove del soldat mort, Antònia Capdevila. Seran finalment els nets els que podran recuperar les restes de l’avi.

Al Soleràs s’hi han exhumat 146 cossos, la majoria de soldats republicans, 25 de franquistes i 5 de veïns. Entre les restes hi havia 19 extremitats amputades. El 16 d’octubre passat el departament d’Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència, encara amb Raül Romeva com a conseller, va començar l’exhumació de la fossa comuna, la més gran que s’ha excavat fins ara. Una tasca que s’ha continuat des de la conselleria de Justícia, de la qual actualment depenen les polítiques de memòria. Els soldats republicans els han trobat tal com els van deixar: de bocaterrosa, sobreposats els uns sobre els altres. Hi ha tres rases amb soldats del bàndol nacional, dues rases amb soldats del bàndol republicà i una última rasa amb els veïns que devien ser enterrats durant els bombardejos. “Nacionals i republicans van ser enterrats de manera molt diferent. Els republicans estan molt més concentrats i amuntegats, i els nacionals estan sepultats l’un davant l’altre, ben col·locats i de cara amunt”, detalla la directora de l’exhumació, Anna Camats.

Els republicans van morir a l’hospital de sang del Soleràs i els nacionals van caure a primera línia de front. “Els republicans porten poca roba, només se’n conserven botons i alguns elements de ferro o sivelles; els nacionals, en canvi, anaven vestits i amb tota la indumentària, estaven ben equipats, a les rases hi havia les botes, alguna cartera i miralls, encenedors, navalles i cartutxeres amb bales”, diu Camats.

99,9% de coincidència

Per primera vegada, la Generalitat ha pogut confirmar el primer positiu gràcies al programa d’identificació genètica: creuant l’ADN de les restes amb el de dos familiars seus, es confirma que un dels enterrats a la fossa és Leandro Preixens Torrebadella, veí del Soleràs. Va morir quan li va caure una bomba mentre excavava per fer un refugi antiaeri. “Sempre hem sabut que era allà perquè la padrina hi portava flors per Tots Sants”, recorda el net, Josep Maria Ruestes Preixens, de 70 anys, que és veí de Juneda però conserva la casa dels avis al Soleràs. A més de perquè ell i el seu cosí van donar un 99,9% de coincidència, van intuir que era Preixens perquè era l’únic home de 60 anys enterrat a la fossa. “Durant la guerra havien tancat el cementiri”, diu el familiar.

Hi ha quatre individus més que segurament es podran identificar: dos civils i dos soldats, el soldat republicà Josep Ferré Macià i el nacional Modesto Sualdea. La família de Ferré sabia que era allà i pot ajudar a identificar-lo el detall que tenia una cama amputada. Sualdea portava un anell amb les inicials M.S. i la Generalitat ja ha parlat amb la seva família, que viu a Burgos. L’únic registre que es té amb noms i cognoms correspon a soldats del bàndol franquista. És un llistat que l’Ajuntament del Soleràs va enviar al Govern Civil de Lleida l’11 de novembre del 1960, quan s’estaven fent els tràmits per exhumar els soldats i enterrar-los al Valle de los Caídos. En aquest informe es detalla que hi ha quatre rases on hi ha enterrats “ rojos sin identificar y sin saber el número de enterrados ”. Només dos dels soldats franquistes van ser traslladats al monument mausoleu de Franco.

L’exhumació ha donat força detalls sobre com eren les intervencions quirúrgiques en aquell moment de l’enfrontament. “Hem trobat molts punts de sutura amb filferro, es tancaven amb un llaç i restes de guix i de benes”, explica Camats. Hi havia dos tipus d’amputacions: “Hi ha talls molt nets, que segurament es van fer amb una serra; en d’altres el relleu és més acusat, es devien fer amb una espècie de guillotina, que deixava més marca, però era menys dolorós”, detalla la responsable de l’exhumació.

Els ferits eren atesos, en un primer moment, en un hospital mòbil que hi havia entre el Soleràs i Albagés. A la rectoria del Soleràs hi havia l’equip quirúrgic i en una casa particular, que encara existeix, cal Seró, els soldats hi passaven la convalescència. La casa té propietaris, però actualment no hi viu ningú. A la segona planta, que no està habilitada com a habitatge, s’hi han trobat alguns grafitis fets pels soldats. “Hi ha alguns dibuixos d’avions tirant bombes, un combat de boxa entre un blanc i un negre, i dos retrats d’Antonio Porta Escayola, el metge responsable de l’equip quirúrgic del Soleràs”, explica Camats.

El comissari enterrat a Miravet

A uns tres quilòmetres de Miravet, en un petit mas en direcció a les serres de Pàndols i de Cavalls, hi havia un hospital de divisió. Atenia els soldats més malferits, i s’hi feien les intervencions de més urgència, a tan sols deu quilòmetres del front. A uns 300 metres d’aquest mas, enterrats en 51 fosses, s’hi han localitzat 99 soldats republicans que han sigut exhumats. Hi ha 26 fosses individuals i 25 de col·lectives on hi havia sepultats entre dos i cinc soldats. Segurament l’hospital -no se n’ha trobat documentació- va funcionar entre l’agost i el novembre del 1938. Entre les restes hi havia un anell amb l’estrella, la falç i el martell que segurament devia pertànyer a un alt càrrec o un comissari polític. “Encara estem investigant qui podria ser”, explica el responsable de l’exhumació de Miravet, Sergi González. “Sabem que a Miravet hi va entrar l’11a divisió, la Divisió Líster, i que a mitjans d’agost va ser rellevada per la 43a divisió: podria ser un comissari polític de l’una o l’altra”, detalla González. “Consta la desaparició d’Ángel Barcía Galeote, que era comissari de l’11a divisió, l’agost de 1938 al front de l’Ebre. Podria ser ell, però encara no ho podem confirmar”, afegeix.

En aquest cas no hi ha cap registre, cap llistat que pugui ajudar a identificar els soldats exhumats. No van ser bolcats com al Soleràs. “Els agafaven amb les mans i més o menys els col·locaven bé”, diu Fernández. Tots són homes d’entre 16 i 40 anys i s’hi han trobat botons, set extremitats amputades, un parell de cinturons i alguns encenedors. Hi havia material mèdic com torniquets, embenatge i fil de pescar que s’utilitzava per fer punts de sutura. “Molts tenen impactes de metralla”, diu González. Les fosses ocupen uns 600 metres quadrats i s’han localitzat pels testimonis orals. Els propietaris, quan llauraven el camp, sobretot durant els primers anys de postguerra, s’havien trobat moltes restes òssies. Es va avisar la Generalitat i es van fer sondejos.

Totes les restes es traslladaran a la Universitat Autònoma de Barcelona, on es faran les anàlisis genètiques i es compararan els resultats amb el banc d’ADN que va crear la Generalitat per intentar localitzar les famílies d’aquests soldats que -amb una única excepxió- de moment no tenen nom i van desaparèixer en la batalla més cruenta de la Guerra Civil.