La senzillesa de la cuina casolana
El Pepa Tomate recupera la cuina de l'àvia al barri barceloní de Gràcia
Diuen que darrere de tot bon cuiner hi ha una bona cuinera, i deu ser veritat, perquè molts professionals reconeixen que els brous, els estofats i els cigrons de l'àvia, o de la mare, els han marcat a l'hora de triar la gastronomia com a modus vivendi.
Per exemple, el Pau Corderas, a càrrec de la cuina del Pepa Tomate, evoca amb tendresa la seva àvia quan recupera aquelles receptes de cullera, aquells plats de xup-xup, aquells arrossos i canelons amb els quals va créixer per crear una carta plena de referències senzilles, casolanes i basades en les arrels. I aquestes arrels es troben també en la cuina dels Marquès, una família d'experts en això del peix i l'arròs i que, des de fa anys, fa salivar els paladars des d'El Suquet de l'Almirall: el Quim i el seu germà Manel són al darrere d'aquest projecte que té com a objectiu servir una cuina sense pretensions "i molt bona", subratlla el Bruno Sempere, que no només s'encarrega del local, sinó que a més fa bona part dels pans que s'hi serveixen.
CUINA DE MERCAT
"La gent té la butxaca cansada", diu el Pau, i per això al Pepa Tomate (que pren el nom d'una llunyana parenta dels Marquès que vivia a Gràcia i tenia per costum cultivar i cuinar amb abundància aquest fruit carnós) fan un menú diari a 12,90 € que varia en funció del que troben al veí mercat de l'Abaceria, i un plat del dia que no arriba als 11 €: meloses de vedella, pasta, arròs o escudella.
A això cal sumar-hi els pintxos, que només tenen els caps de setmana, les cosetes per picar entre hores (per fer el vermut i acompanyar una cervesa) i la carta, disponible tot el dia, que inclou platets, tapes i entrepans. Si ho emboliqueu amb un local de grans finestres, decorat de manera divertida (no us perdeu la taula central, col·locada damunt un futbolí) i en ple centre del barri de Gràcia, tindreu el secret de l'èxit del Pepa Tomate.
GENT DEL BARRI
I és que si teniu pensat anar al Verdi o al Teatreneu i fer un mos abans, tingueu present que us caldrà reservar o anar-hi ben d'hora: l'èxit del Pepa ha sorprès fins i tot els mateixos responsables del restaurant, que fan ple d'ençà que van obrir, el 13 de desembre. Han aconseguit fer-se una clientela fidel del barri, gent que enyorava la cuina casolana i famílies que hi van amb els nens a menjar deliciosos biquinis o mallorquins (un entrepà amb pa de brioix glacejat farcit de sobrassada, mel i formatge) o a omplir l'estómac amb uns fabulosos bunyols d'espinacs amb allioli de mel, una ensalada russa, unes patates amb gràcia (braves) o un bol de guacamole amb tàrtar de tomàquet. I parlant de tomàquet: no us perdeu els tomàquets verds fregits amb camembert i una deliciosa melmelada, també feta de tomàquet. I encara hi ha més coses: a la pissarra hi escriuen coses com "tataki de tonyina" i van directe a la comanda.
El vi i les postres mereixen un punt i a part. En el primer cas perquè només tenen vi de la casa, un vi que els elaboren expressament. I en el segon perquè han optat per una fórmula solidària: la meitat de les postres les hi subministren pastissers del barri, de manera que creen un vincle amb ells i així poden oferir a la seva clientela des d'un pastís de poma fins a un braç de gitano o un flam de xocolata amb nata.