Els bombers creuen que l'incendi de la catedral de Nantes ha sigut provocat

BarcelonaEl patrimoni històric francès ha tornat a disparar les alarmes: un any després de l’incendi de Notre Dame més d’un centenar de bombers han participat a primera hora d'aquest dissabte en l’extinció d’un incendi a la catedral de Sant Pere i Sant Pau de Nantes, segons informen diversos mitjans locals. A les tres de la tarda encara hi ha alguns focus residuals perquè són de difícil accés, segons diversos mitjans francesos.

El director departamental dels bombers, Laurent Ferlay, subratlla que aquest incendi no es pot comparar amb el de Notre Dame, que va destruir la coberta de la basílica, i tampoc amb el que la mateixa catedral de Nantes va patir el 28 de gener del 1972. Malgrat tot, aquest cas té un gir inesperat, perquè el fiscal de Nantes, Pierre Sennes, creu que el foc no va ser “fruit de l’atzar” sinó que té un origen “criminal”, perquè quan els bombers van accedir al temple després de forçar-ne la porta van detectar tres focus actius: un a uns 30 metres d’altura a la planta de l’orgue, que ha quedat destruït, i dos més a una banda i l’altra de la nau.

Les primeres imatges, amb les flames sortint entre les torres de la façana, eren molt impactants. Els bombers encara han d'acabar d'avaluar els anys, però sembla que els més destacats són la destrucció de l'orgue, la plataforma del qual podria caure, i de la rosassa. La façana de la catedral té la particularitat que té un púlpit, ubicat precisament sota la rosassa, i a l'interior s'hi conserva una obra mestra de l'escultura francesa, els sarcòfags i les escultures jacents de Francesc II de Bretanya i de Margarida de Foix, fets per Michel Colombe i Jean Perréal al començament del segle XVI.

La catedral de Nantes va quedar molt malmesa durant l’incendi del 1972 i va ser restaurada durant tretze anys. El foc es va originar d’una manera similar al de Notre Dame, amb el bufador d’un operari durant unes obres. Per això la nova coberta va ser de formigó en lloc de fusta. No era la primera vegada que patia danys: la sagristia i una part del deambulatori van ser destruïts durant la Segona Guerra Mundial per un bombardeig dels aliats. La construcció va començar al segle XV i es va prolongar fins a finals del segle XIX. Va ser declarada monument històric el 1862.