Quan Segundo de Chomón va conquerir el món des de Barcelona
La celebració dels 150 anys del pioner del cinema promou la descoberta de peces inèdites que n'amplien el llegat
BarcelonaAl principi del segle XX, quan el cinema era un art acabat de néixer i gairebé sense indústria, a Barcelona es va forjar un dels creadors cinematogràfics més importants de l'època, reconegut internacionalment i reclutat per les productores més importants de l'època. Segundo de Chomón (Terol, 1871 - París, 1929), que aquest diumenge hauria fet 150 anys, és un nom clau en el desenvolupament del cinema perquè estableix les bases de l'acoloriment artificial de les pel·lícules, de l'animació stop motion i dels efectes especials. Chomón es va consagrar amb obres d'una fantasia lluminosa que va crear per a la totpoderosa Pathé a París, però també amb el seu treball de més de deu anys com a tècnic de trucatges i efectes a la Itala Film de Torí en clàssics com la Cabiria de Giovanni Pastrone, que es referia a ell com “el pare dels tècnics de cinema”.
La transcendència d'aquestes dues etapes fan que el seu nom s'inscrigui amb lletres d'or en la història del cinema. Però la figura de Chomón no es pot explicar sense les seves dues estades a Barcelona, on va entrar en contacte amb el cinema, es va iniciar com a director i on, després de passar per París, va tornar el 1909 per fundar una productora i crear films d'àmbit internacional. La relació entre Barcelona i el cineasta és, precisament, un dels grans focus del Laboratori Chomón, la trobada internacional que tindrà lloc el 19 i 20 d'octubre a la Filmoteca de Catalunya. Abans de celebrar-se ja es pot dir que serà un esdeveniment pel que fa al coneixement sobre Chomón, tant per les conferències que acollirà com per la presentació de pel·lícules inèdites que s'han localitzat gràcies a l'empenta que la celebració de l'Any Chomón ha donat a la recerca historiogràfica.
Els primers passos d'un mestre del cinema
Chomón no va escriure memòries i això ha fet difícil reconstruir-ne l'arribada a Barcelona i els primers contactes amb el cinema. “Sabem que va anar de voluntari a la Guerra de Cuba i que quan es va llicenciar el 1898 ja tenia fixada la residència a Barcelona –explica Mariona Bruzzo, cap del Centre de Conservació i Restauració de la Filmoteca i una de les comissàries de l'Any Chomón–. La primera relació documentada amb el cinema és un taller d'acoloriment de pel·lícules que tenia el 1901 al carrer Joaquim Costa, aleshores anomenat Poniente. Abans treballava de comptable i en tasques de gestió, així que en algun moment devia fer un canvi radical de vida i professió”.
El 1902 s'anuncia als diaris de l'època una pel·lícula de Méliès, Barbablava, acolorida per Segundo de Chomón, i el 1903 es projecten més obres similars a l'estudi de fotografia Napoleón, molt freqüentat per la burgesia. En una època en què el cinema es projectava tant en barraques de fira com en galeries de moda, Chomón també ho va fer a la mítica Sala Mercè, un revolucionari projecte d'art total modernista promogut pel pintor Lluís Graner en un local dissenyat per Gaudí amb posada en escena d'Adrià Gual. S'hi feien projeccions amb música en directe o amb els actors de la pel·lícula al darrere de la pantalla recitant els diàlegs: s'anomenaven, esclar, projeccions parlades. “Chomón va filmar diverses obres d'aquest tipus per a la Sala Mercè, però no se'n conserva cap –lamenta Bruzzo–. Sap greu especialment les de la sèrie Literats i artistes catalans en la intimitat, que es filmaven a les cases d'artistes com Santiago Rusiñol, Ramon Casas i el mateix Graner”.
El 1904 Chomón forma una societat amb dos pioners més del cinema, Albert Marro i Luis Macaya, i dirigeix una de les seves pel·lícules més emblemàtiques, L'hereu de Can Pruna, primera persecució de cinema rodada a l'estat espanyol. “És una versió d'una pel·lícula americana d'Edison que s'havia vist unes setmanes abans a Barcelona i que Chomón transforma en un sainet –explica Bruzzo–. Potser es tracta de la seva primera gran demostració de creativitat, per com el film manté el ritme de la persecució”. La societat es trenca el 1906 per la mort de Macaya i Chomón acabarà marxant a París a fer pel·lícules amb Pathé que es veurien a tot el món. “A Barcelona, Chomón i el cinema creixen en paral·lel –apunta Bruzzo–. Des del principi de la coloració a les primeres pel·lícules filmades o la implantació de la indústria, ell sempre hi està ficat d'una manera o una altra. Si quan arriba a París comença a fer pel·lícules de trucs de seguida és perquè ja és competent i està preparat per a la indústria més important del món en aquell moment, Pathé, d'on sortia el 80% de la producció cinematogràfica mundial”.
Reivindicació i noves descobertes
Després de dirigir un centenar de pel·lícules per a Pathé, el 1909 hi acaba el contracte i l'any següent torna a Barcelona, on formarà la societat Ibérico per produir pel·lícules. Tot i la falta de recursos de la indústria catalana de l'època, les pel·lícules d'aquesta etapa tenen estàndards de producció internacionals i, de fet, Pathé les va distribuir per tot el món. “Chomón no era l'únic cineasta que des d'aquí intentava internacionalitzar-se, però sí l'únic que ho va aconseguir –apunta Bruzzo–. I l'èxit també ha fet que es conservin més títols de Chomón que de cap altre cineasta de l'època.
Durant molt de temps s'ha cregut que Chomón va dirigir a Ibérico dotze pel·lícules de ficció i dotze documentals, però Bruzzo explica que la recerca impulsada per l'Any Chomón ja ha fet augmentar la xifra a trenta-quatre obres. A més, se n'estan localitzant algunes que estaven perdudes i còpies en condicions molt millors. “Arran de l'aniversari hem localitzat El paravent de Cagliostro a la cinemateca de Tolosa de Llenguadoc i El gusano solitario i Física diabólica a l'Eye Film Institute dels Països Baixos”, comenta Bruzzo. Les descobertes es projectaran el dimecres, 20 d'octubre, a la sessió dedicada a la producció de Chomón amb Ibérico. “El gusano solitario és la que ens ha sorprès més –comenta la conservadora–. És una història una mica escabrosa, però amb molta gràcia, sobre un torero que expulsa una tènia, però el que més ens agrada és que es veu perfectament que es va rodar a Barcelona, cosa que en altres treballs s'intentava amagar”.
El Bayona del principi del segle XX?
El director de la Filmoteca, Esteve Riambau, subratlla que l'etapa a Barcelona de Chomón “no és la més important de la seva carrera, però és importantíssim que algú que havia tingut una carrera internacional com la de Chomón hi torni i continuï desenvolupant aquí tot el catàleg de recursos i tècniques que havia desplegat a París”. Per a Riambau, la figura de Chomón no havia estat correctament abordada en el passat i sovint se'n minimitzava el pas per Barcelona i fins i tot la importància artística, qualificant-lo de tècnic d'efectes de manera despectiva. “L'autoria en aquella època no era com la d'ara –assenyala–. Chomón era un tècnic, però això no el fa menys valuós com a cineasta. Per a ell, anar-se'n a Itàlia a fer els efectes especials de Cabiria no va ser un pas enrere. I el seu fitxatge per Pathé és comparable, salvant les distàncies, a quan Spielberg va fitxar Bayona per dirigir Jurassic World. Chomón era una figura internacional i Fructuós Gelabert i els altres directors catalans del principi no tenien ni de lluny la seva importància”.
