El segle XX amb els ulls d’una cuinera de l’Espluga

BarcelonaSi en el seu primer llibre, Un cel de plom (Ara Llibres), l’escriptora Carme Martí (Montblanc, 1972) narrava la vida de la supervivent de Ravensbrück Neus Català, en la seva segona novel·la, El camí de les aigües (Ara Llibres), s’inspira en una altra dona, la seva àvia Maria Badia, que també va viure la Guerra Civil però a la rereguarda. “La meva àvia, com moltes altres dones, es va quedar i va viure les misèries de la postguerra”, diu Martí. La història de la Maria, que va ser cuinera, s’entrellaça amb la d’una altra dona, la Laura, nascuda ja en democràcia i que s’enfronta a una tragèdia personal. “La meva àvia, com la Neus, va passar molta misèria, però va tirar endavant -diu Martí-. Com la Neus, va fer els problemes més petits i va superar els entrebancs sense els ulls tancats i sense perdre l’alegria. En canvi, la Laura, malgrat tenir una vida aparentment més fàcil s’ho passa molt més malament”.

A través dels ulls de la Maria i de la seva passió per la cuina, Martí recorre bona part del segle XX. “La meva àvia mai es va plantejar per què als nou anys la van treure de casa perquè anés a treballar de mainadera, la seva vida és plena de petites proeses que van fer que tirés endavant”, assegura Martí, que ha estat cinc anys treballant en la novel·la. La novel·la transcorre per uns escenaris que són molt pròxims a l’escriptora: l’Espluga de Francolí, Vil·la Engràcia, la Casa Miró de Reus, el barri de Gràcia de Barcelona... Com a moltes altres dones de la seva generació, a la Maria li costava explicar coses de la guerra: “Em va dir que cada dia es morien soldats i que això no m’ho volia explicar, però que m’explicaria què feia pels soldats”, diu Martí. Va ser així com l’escriptora va poder endinsar-se en un dels capítols més punyents de la novel·la: el comiat dels brigadistes internacionals a l’Espluga de Francolí. El famós reporter Robert Capa va immortalitzar aquell moment, però les imatges es van enregistrar erròniament a Montblanc. No va ser fins l’any 2003 que el fotògraf Nil Thraby va visitar l’alberg Jaume I, situat a les Masies (l’Espluga de Francolí), i va adonar-se que era el lloc del comiat. Martí descriu amb tot detall com eren els dies a l’hospital de sang que es va organitzar a Vil·la Engràcia. La Maria va aprendre a anar amb bicicleta mentre treballava a l’hospital de sang, i ho va fer perquè se li va acudir canviar moltes de les llaunes de carn que hi havia a Vil·la Engràcia per productes frescos que li podien proporcionar els pagesos. Així els soldats ferits es podien alimentar millor.

L’escriptora, que treballa al Museu de la Vida Rural de la Fundació Carulla, s’ha documentat a fons per relatar la vida de la seva àvia. La Maria va treballar per moltes famílies fent de mainadera, però no va ser fins que va arribar a Barcelona, on va entrar a casa del gerent suís de la Zurich, que va aprendre a cuinar. Ho va fer a l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular per a la Dona, on donava classes Josep Rondissoni, deixeble d’Auguste Escoffier. “Rondissoni li va obrir tot un món i la cuina es va convertir en el seu refugi”, diu Martí.