FOTOGRAFIA
Cultura30/10/2020

Els secrets amagats darrere les fotografies

FotoColectania exposa cent imatges d'autors de la casa com García Rodero, Madoz, Masats i Pomés

Laura Serra
i Laura Serra

Barcelona"A primera hora d'un matí d'estiu del 1959, el Leopoldo em va trucar per telèfon amb veu urgent: Passo a recollir-te d'aquí 10 minuts i ens n'anem a Castelldefels. Avui el sol està tapat pels núvols i el dia té aquesta llum que feia temps que esperava. Porta el banyador blanc!", va dir a la seva dona, Karin Leiz. El que buscava Leopoldo Pomés era una llum blanca que ho difuminava tot, com un tel que no deixava ombres. "La platja estava deserta, verge, gairebé fantasmagòrica. El mar quiet mancava de tot protagonisme", recorda Leiz. Ella va anar caminant a poc a poc per la sorra, sense cap indicació, fins que en un moment donat Pomés va ordenar: "Inclina el cap!" La foto passarà a la història com una de les més boniques de la seva col·lecció. Les històries que s'amaguen darrere les fotografies és el que revela la nova exposició de FotoColectania, Basat en històries reals, que s'inaugura aquest cap de setmana. És la primera vegada que s'exposa la col·lecció pròpia a la seu del carrer Picasso, de manera que la directora artística, Irene de Mendoza, va voler que la mostra tingués un sentit especial i posés el focus en "el punt de vista de l'espectador". Potser perquè va ser pensada en ple confinament –"instintivament vas al més pròxim que tens i vols que sigui un reflex del que estem vivint", diu–, la idea va ser tornar a demanar als fotògrafs les "vides privades" de les fotografies. "Les fotografies es van mediatitzant i amb el pas dels anys es van ressignificant. Ara hem volgut tornar a recuperar de primera mà les històries, les intencions i els relats que hi ha darrere les fotografies fent protagonistes els fotògrafs", explica la comissària.

Basat en històries reals és una selecció d'un centenar de fotografies d'un fons que n'alberga tres mil, totes de fotògrafs de la Península, des del 1950 fins a l'actualitat. Entre la selecció es poden veure les grans icones de cada autor, però també altres fotografies menys conegudes. Hi ha, per exemple, un retrat de Chema Madoz al seu pare, del 1985, amb un mocador amb tres pics sobresortint de la solapa. O una gitana d'Almeria, el 1960, alletant un fill amb el pit a fora, llançant un mal d'ull a l'objectiu de Carlos Pérez Siquier. Ell diu que és l'única fotografia agressiva de la seva trajectòria. També es pot descobrir el making-of de la fotografia que va aconseguir Ricard Terré el 1956 colant-se entre cametes del Gran Teatre del Liceu: "La idea que li rondava era conquerir el contracamp i fotografiar el públic des de l'escenari. Una foto que no seria fàcil d'aconseguir, perquè hauria d'abandonar la seva butaca al primer pis amb la Rolleiflex amagada a la jaqueta del vestit i recórrer el laberint de passadissos mentre s'executava la funció, fins a arribar a la part de darrere de l'escenari. Només podria fer una fotografia. I efectivament, aquesta va ser la foto!", explica la seva filla, Laura Terré.

Cargando
No hay anuncios

El recorregut té quatre àmbits temàtics que permeten englobar tots els estils: des de l'Àlbum personal fins a les Històries construïdes (bodegons, fotomuntatges i altres mons onírics, que inclourien noms com Joan Fontcuberta i Cristian de Middell), passant pel cor de la mostra, que és l'Altra història de les fotografies, on es pot veure el seguiment que Humberto Rivas va fer de Violeta la Burra o els personatges del Raval de Joan Colom). També hi ha un apartat de Paisatges reals, paisatges imaginaris, on es podria dubtar del que és real. Per exemple, la platja amb forma de cara de Ferran Freixa o la fotografia de Cristina García Rodero on es veu un cavall rodolant per un escenari de spaghetti western, que és un decorat de rodatges a Almeria.

Cargando
No hay anuncios

A través d'un QR, totes les històries es poden llegir a la nova web de FotoColectania, una plataforma que recull tota la col·lecció en obert. El director del centre, Pepe Font de Mora, reconeix que es tracta d'una col·lecció elaborada els últims 20 anys, amb poca presència de dones (un 14%). Respon a la crítica dient que "és la realitat", que fins fa poc no havien transcendit noms de dones del segle passat i que fan apostes molt fortes per autors, amb moltes imatges de cadascun d'ells: "N'havíem d'estar molt convençuts. I la majoria dels que ens interessaven eren homes", diu, i accepta tota responsabilitat. A la vegada, afirmen que "la història està per reescriure-la" i esperen que el biaix es corregeixi incorporant fotògrafes joves. Font de Mora també ha explicat que FotoColectania refermarà l'aposta per la fotografia social. La pròxima mostra serà de la fotoperiodista Mary Ellen Mark.