'Secretos de un matrimonio': ¿una sèrie pot fer augmentar el nombre de divorcis?

Hagai Levi per a la HBO

En emissió a HBO España

A Bergman island, el film de Mia Hansen-Love que es va estrenar a l'últim Festival de Canes, una guia ensenya als protagonistes les estances en què es va rodar Secrets d'un matrimoni, "la pel·lícula que va empènyer milions de parelles al divorci". Com passa també amb Fanny i Alexander, la majoria vam conèixer aquest títol d'Ingmar Bergman com a llargmetratge cinematogràfic, que era en realitat la versió abreujada d'una minisèrie original per a la televisió que ara recobra vigència a partir del remake que n'ha fet Hagai Levi per a la HBO, amb Jessica Chastain i Oscar Isaac en els papers que van encarnar l'any 1973 Liv Ullmann i Erland Josephson.

L'estadística sobre la repercussió de Secrets d'un matrimoni no és gratuïta. La sèrie sueca (es pot recuperar a Filmin) va ser pionera a l'hora de disseccionar des de dins la crisi d'una parella casada. Per variar, s'abordava el matrimoni no com a culminació feliç d'una relació o com un context més o menys estable d'uns personatges, sinó com una entitat sagrada en procés d'ensorrar-se. Des del primer episodi, en què coneixem els protagonistes a través d'una entrevista que els fan com a suposats cònjuges ideals, la sèrie posa en evidència el paper del matrimoni com a eina d'institucionalització social de l'amor. A partir d'aquí, la sèrie ressegueix el cicle d'esquerda del vincle, negociació, ruptura, replantejament, assumpció de la desfeta i reivindicació final que hi ha felicitat després del divorci. La vida en comú com l'infern mutu en què una parella enamorada decideix instal·lar-se és una idea que travessa bona part del cinema de Bergman. Però Secrets d'un matrimoni marcava una diferència. Des de l'entrevista de l'inici, la sèrie adopta un to més pròxim al documental, subratllat pel fet que es concebés com a format domèstic. Els matrimonis suecs veien a la televisió per primer cop el reflex del que a molts els passava a casa però no gosaven fer públic.

El Secretos de un matrimonio de Hagai Levi és un remake prou fidel, sobretot pel que fa a les diferents fites que puntuen l'evolució de la parella protagonista. La principal diferència rau en el canvi de rols. A l'original suec és el marit qui s'enamora d'una altra dona i decideix tirar endavant la separació, de manera que es fan paleses les inèrcies masclistes de l'època. Resulta colpidor fins a quin punt el personatge d'Erland Josephson, que Bergman escriu inspirant-se clarament en ell mateix, encarna de manera tan moderna i clara el que ara anomenaríem masculinitat tòxica. Levi ha girat la truita, i aquí és la dona la que parteix de la situació privilegiada econòmicament i qui decideix separar-se després de cometre adulteri. Levi plasma així els canvis en la societat en els últims cinquanta anys per mostrar, d'altra banda, com les dinàmiques internes d'una parella segueixen força iguals. El també creador del format original israelià d'En teràpia aprofita per destacar el vessant psicologista d'una sèrie com aquesta, en què els personatges despullen la seva personalitat, els seus desitjos reprimits i les seves rancúnies en l'ambient íntim de la llar. La normalització del divorci i el fet que l'autor israelià no gosi anar tan lluny com Bergman, sobretot en l'expressió física de la violència emocional, fa que el remake de Secrets d'un matrimoni, molt polit i molt ben interpretat, no sigui ni de bon tros tan lacerant com la sèrie original.