El secret més ben guardat del pare d'Alfredo Sanzol es revela al Teatre Lliure

BarcelonaDe petit, Alfredo Sanzol li sentia dir al seu pare: "Quan siguis gran t'he d'explicar una cosa molt important". Eren els anys 70 i els silencis de la postguerra gairebé tenien entitat pròpia. Sanzol -que és dramaturg i director de teatre i des de l'any passat dirigeix el Centro Dramático Nacional- mai va saber per boca del pare què li havia amagat durant tota la infantesa. Va ser més tard, quan ja era adult, que va descobrir que l'home havia estat capellà abans de formar una família. "El fet de no dir-nos-ho era una manera de protegir-nos. La societat d'aquella època encara arrossegava totes les mancances del franquisme. No volia que fóssim vistos com els fills d'un excapellà", explica Sanzol. El seu pare va acollir-se al Concili Vaticà II per obtenir la dispensa i poder penjar els hàbits, una decisió que al director el va fascinar fins al punt de convertir-la en el punt de partida d'una obra de teatre. El bar que se tragó a todos los españoles va estrenar-se la tardor passada a Madrid i ara arriba al Teatre Lliure, on es podrà veure del 28 d'abril al 2 de maig.

L'espectacle és un projecte ambiciós, encara més en temps de pandèmia: dura tres hores i hi surten més de 50 personatges. La figura de Jorge Arizmendi, un capellà navarrès que vol deixar l'Església, fa de fil conductor en la seva pròpia aventura per donar un tomb a la vida. "Vaig partir del que va fer el meu pare, però el protagonista és una ficció, no s'assembla a ell. Jorge Arizmendi es converteix en una metàfora de tota una idea de llibertat", assenyala Sanzol. El capellà viatja a Itàlia, Dinamarca i els Estats Units en un periple que li descobreix nous mons i primeres experiències. "Té una absoluta capacitat per sorprendre's davant d'allò que li resulta nou. Perd la virginitat, s'enamora per primera vegada i la seva parella, la Carmen, es queda embarassada abans de casar-se", explica Francesco Carril, que s'encarrega de donar vida al protagonista.

Un país que s'expandeix a través dels bars

En el viatge a l'estranger, Jorge Arizmendi va topant amb bars regentats per espanyols que s'han exiliat durant el franquisme. "El país s'expandeix a través d'aquests bars, que són espais de trobada i centres de reunió social molt importants", diu Sanzol. El seu alter ego a escena és la Nagore, una escriptora que vol escriure una història sobre els bars fins que el seu oncle Evaristo aprofita l'ocasió per explicar-li que el seu pare havia estat capellà. "Es barregen diverses trames en una mena de mosaic escènic. També hi ha una mescla de gèneres: en alguns moments és una comèdia i en d'altres predomina el drama", destaca el director.

Entre gerres de cervesa i copes de conyac, l'espectacle desplega debats ideològics sobre la vida, l'eternitat, la religió i, sobretot, la llibertat. "Volia retratar aquella generació nascuda als anys 30 i que, en la seva joventut, va topar de ple amb la postguerra. Són personatges que viuen en una dictadura fàctica, explícita, i que s'enfronten a la llibertat de forma més radical i compromesa que nosaltres", reflexiona Sanzol. Des del seu punt de vista, el muntatge és una crida a la llibertat personal i social perquè, malgrat que ara el context sigui un altre, encara és una qüestió no resolta: "La capacitat de canvi desapareix quan dones per fet que et trobes en una realitat immutable, on els assumptes essencials estan solucionats. Des del poder se’ns diu que hi ha molts temes ja solucionats, però no és així".