Sebastià Bennasar assassina escriptors

BarcelonaDavid Solé, periodista cultural, reclama un Sant Jordi diferent des de les pàgines del diari on treballa. No pot imaginar que la singularitat de la diada que Les mans del drac planteja estigui esquitxada de sang, i a tres bandes. Publicada per Llibres del Delicte, la setena novel·la negra de Sebastià Bennasar és la crònica d’un dia caòtic i esbojarrat que arrenca amb la història del septuagenari Joan Miquel Romaní, que compagina les correccions d’estil amb l’agressió a ciclistes. “L’escena inicial del llibre té una base autobiogràfica -diu l’autor mallorquí-. Sortia d’una taula rodona a la llibreria Alibri i vaig tenir una gran bronca amb un ciclista que se’m va tirar a sobre. A la novel·la, en Romaní li clava una bufa amb la bossa carregada de llibres”.

El personatge de Bennasar va ser excomunicat fa anys de l’Església per la seva obsessió amb el vampirisme, el satanisme, les ciències ocultes i els exorcismes. Al final del primer capítol de la novel·la, durant una de les seves visites a l’església de Sant Agustí Nou, troba una dona agonitzant en un bassal de sang. L’assassinat és l’inici de les brutalitats d’una colla de satanistes, que roben la criatura a la víctima per convertir-la en el nou Anticrist seguint una sèrie de rituals sagnants: la decapitació de les oques del claustre de la catedral de Barcelona i la ferida en forma de creu que li practiquen a una nena que acaba de fer la comunió.

“Amb Les mans del drac volia demostrar que es pot fer una novel·la satànica breu i que funcioni. Jo no necessito 700 pàgines, sinó poc més de cent”, admet Bennasar, que en tan poc espai encara s’atreveix a encabir-hi dues trames més. La més important és la de l’assassí de Sant Jordi, que es dedica a liquidar escriptors el mateix dia que els satanistes s’han posat en marxa. “Els atacs són simultanis perquè la diada coincideix amb el Diumenge de Pasqua, data assenyalada per l’arribada d’un nou regnat de les tenebres”, diu l’autor, que fa temps que rumia l’assassinat d’escriptors, tot i que només en la ficció. A Cartes que no lliguen (2005) ja es carregava una colla d’escriptors mediàtics, una trama que repesca a Les mans del drac, amb la novetat que aquí l’assassí es dedica a trucar al periodista David Solé per comunicar-li on trobarà la pròxima víctima. “Hi ha molts escriptors convencionals que estan tips dels mediàtics i que els enviarien al Fòrum -assegura-. Imagina’t un novel·lista assegut al costat d’un mediàtic, i la frustració que acumula quan l’altre no deixa de signar i ell no pot fer altra cosa que observar com triomfa”. Bennasar aclareix ràpidament que ell, a diferència del seu assassí, no detesta els autors mediàtics: “Fa uns anys, les editorials que publicaven llibres mediàtics feien servir part dels beneficis per atrevir-se a publicar obres més arriscades. La sensació que tinc és que ara serveixen per quadrar els resultats. En aquest sentit, les editorials petites estan fent una gran feina, ampliant l’espectre de novetats i donant a conèixer valors desconeguts”.

Atac al turisme

La tercera línia criminal de Les mans del drac té a veure amb els atemptats d’un grupuscle terrorista que es dedica a boicotejar edificis d’Antoni Gaudí per espantar el turisme. “Em vaig basar en un grup que hi havia hagut als 80 que es deia Milícia Catalana, que atacava clíniques on es practicaven avortaments, sex shops i saunes gais -resumeix-. A la novel·la imagino que ara reneixen per criticar la despersonalització a marxes forçades de la ciutat. Barcelona és més que Gaudí...” Els terroristes inunden l’interior de la Sagrada Família amb deu mil litres d’excrements. I planegen dinamitar la Casa Batlló mentre els carrers estan plens de compradors de llibres i de roses.