'Scooby!': Intent poc reeixit d’expandir l’univers de Hanna-Barbera al llenguatge del nou mil·lenni
Llargmetratge animat que recupera i actualitza al present els personatges de la popular sèrie
'Scooby!'
(2 estrelles)
Direcció: Tony Cervone. Guió: Adam Sztykiel, Jack C. Donaldson, Matt Lieberman i Derek Elliott. 93 minuts. Estats Units (2020). Amb veus, en la versió original, de Will Forte, Frank Welker, Mark Wahlberg i Jason Isaacs. Estrena en cinemes el 15 de juliol
El pla de Scooby! sembla clar com l’aigua: donar nous aires al gos poruc Scooby-Doo i a la seva colla d’amics. D’entrada, reactivar la ja cinquantenària creació de William Hanna i Joseph Barbera no tenia per què ser una mala idea i, de fet, el pròleg de la pel·lícula apunta un camí apreciable, sintetitzant els orígens dels protagonistes com a investigadors de dubtosos fenòmens paranormals. Però després d’una seqüència que reprodueix fidelment els crèdits de la sèrie televisiva original, adaptant el seu estil als volums de la CGI sense renunciar a l’esperit cartoonesc, el film es torna literalment irreconeixible. En qüestió de minuts, el grup de personatges queda trencat, i fan la seva entrada en escena altres criatures de Hanna-Barbera, com ara l’heroi Blue Falcon, el gos robòtic Dinamita o el rufià Dick Dastardly (batejat en les emissions a Espanya com a Pierre Nodoyuna). Tots ells, peces d’una trama inflada d’acció i tecnologia punta, sense rastre dels misteris casolans que van encisar una generació d’infants al final de l’estiu de l’amor hippy.
De la mateixa manera que Scooby i companyia es van especialitzar en desemmascarar pinxos disfressats de fantasma, tot espectador amb un mínim d’olfacte detectarà que darrere de Scooby! no hi ha màgia real, ni tan sols nostàlgia: senzillament, una operació empresarial per capitalitzar els drets de l’imaginari Hanna-Barbera en un univers cinemàtic que ningú havia demanat.
