Jordi Savall, Joan Fontcuberta i la rehabilitació de la Sala Beckett, premis Ciutat de Barcelona 2016
El lliurament se celebrarà el 16 de febrer al Saló de Cent
BarcelonaPersonalitats singulars amb llargues trajectòries inqüestionables i projectes col·lectius més joves i innovadors. Els premis Ciutat de Barcelona 2016 han posat a l’aparador diferents cares de la cultura de Barcelona. La independència dels respectius jurats, formats per experts de vint àmbits, fa que siguin uns guardons poc uniformes en les valoracions, però, en canvi, denoten un coneixement profund de cada sector, amplitud de mires i un olfacte molt suggerent. Per exemple, els quatre premiats en l’àmbit de les arts escèniques: el duo musical de Maria Arnal i Marcel Bagés, que encara no té cap àlbum publicat però destaquen per “la dimensió social i ètica” de la revitalització del patrimoni oral; la companyia de teatre Agrupación Señor Serrano, amb gran requesta internacional però menys circuit a casa nostra; l’energia desbordant de Loscorderos.sc a 'Afasians', categoritzats com a dansa, i el reconeixement a un pal de paller del circ com Leandro Mendoza.
L’equilibri entre noms reconeguts i descobertes es pot observar amb el premi d’assaig, ciències socials i humanitats per al fotògraf Joan Fontcuberta (per 'La furia de las imágenes. Notas sobre la postfotografía') i el premi d’arts visuals per al jove Antoni Hervàs amb el projecte 'El misterio de Caviria' exposat a La Capella. O també en literatura: s’han destacat els treballs de Carles Rebassa en català ('Eren ells') i de Mariana Enriquez en castellà ('Las cosas que perdimos en el fuego') i també un autor veterà com Miquel Desclot amb una obra canònica com el 'Cançoner' de Petrarca.
El músic Jordi Savall ha rebut el premi a la projecció internacional pels concerts del projecte El somni d’Orfeu; Andreu Missé el de periodisme com a director d’'Alternativas Económicas'; Toni Massanés el de gastronomia; el curt 'Timecode' li val un nou premi a Juanjo Giménez en la categoria audiovisual, i Alessandro Scarnato rep el premi d’història de Barcelona per 'Barcelona supermodelo. La complejidad de una transformación social i urbana (1979-2011)'. En ciència, els premis són per a Carme Rovira Virgili i per a Salvador Aznar Benitah pel treball en què identifica les cèl·lules responsables de la metàstasi.
Un premi tan just com previsible és el Ciutat de Barcelona d’arquitectura per a la Sala Beckett de Flores & Prats, “un cant a l’ofici exercit amb una cura gairebé artesanal”, segons el jurat. El premi de disseny és per a la bandera que s’ha inventat La Casa de Carlota per als refugiats, creada amb trossos de banderes dels seus països. El projecte educatiu premiat és el Cabal Musical del Taller de Músics, que utilitza la música com a element integrador de joves del Besòs, i el guardó de cultura popular se’n va al Guinardó, al Pessebre Vivent de la Torre del Suro, impulsat pel Taller Escola Sant Camil. Els premis s’entregaran el 16 de febrer al Saló de Cent de l’Ajuntament.e
Llistat de premiats:
Premi Agustí Duran i Sanpere d'història de Barcelona: Alessandro Scarnato, pel llibre 'Barcelona supermodelo. La complejidad de una transformación social y urbana (1979- 2011)' (Comanegra, Ajuntament de Barcelona), perquè fa, segons el jurat, "un recorregut molt complet i precís sobre les transformacions urbanístiques de la ciutat" durant aquests anys.
El jurat ha fet una menció especial a l’obra 'Can Ricart i el patrimoni industrial a Barcelona' (Universitat de Barcelona Edicions), de Salvador Clarós i Ferret.
Arquitectura: rehabilitació de la cooperativa Pau i Justícia per convertir-la en la Sala Beckett, de Ricardo Flores i Eva Prats, perquè és, en paraules del jurat, "un cant a l'ofici exercit amb una cura gairebé artesanal" i perquè la seva reforma d'una antiga cooperativa per convertir-la en teatre "és un joc on el que era vell pot haver canviat de lloc i el que és nou sembla haver-hi estat sempre".
El jurat també ha fet una menció especial a l’equipament de proximitat de les Cristalleries Planell, a les Corts, de l'estudi Harquitectes.
Arts visuals: Antoni Hervàs, per l’exposició 'El misterio de Caviria', presentada a La Capella dins de la convocatòria BCN Producció 2016. L'artista va fer recerca per vincular la mitologia grega amb l'escena del cabaret barceloní entre els anys 60 i 80 i la recuperació de la seva vigència.
El jurat fa una menció especial a la consolidació de l'espai de producció Hangar.
Assaig, ciències socials i humanitats: Joan Fontcuberta, per l'assaig 'La furia de las imágenes. Notas sobre la postfotografía' (Galaxia Gutenberg), "per la seva contribució a la reflexió sobre el paper de les imatges en la cultura contemporània".
Audiovisual: el curtmetratge 'Timecode', de Juanjo Giménez, perquè és "universal" i perquè connecta amb "la poètica més essencial del cinema".
Ciències experimentals i tecnologia: a la doctora Carme Rovira Virgili, professora ICREA de la Universitat de Barcelona (UB). Ha contribuït al desxiframent del funcionament dels enzims per mitjà d’eines computacionals i, en particular, els seus resultats recents en el disseny de nous catalitzadors per a la transformació química d’hidrats de carboni.
Ciències de la vida: Salvador Aznar Beintah, pel seu treball publicat a la revista 'Nature' en què identifica cèl·lules responsables de la metàstasi, els mecanismes implicats en el procés i la seva relació amb la presència d’alguns greixos a la dieta.
Circ: Leandro Mendoza, per l'espectacle 'Guadual', perquè revisa la relació amb el públic. El jurat també destaca que aquest creador mostra en aquest treball el seu vessant "aglutinador i polifacètic".
Cultura popular i tradicional: Taller Escola Sant Camil, pel Pessebre Vivent de la Torre del Suro, "un salt qualitatiu", segons el jurat, en la posada en escena i la difusió del projecte.
El jurat ha fet una menció especial a la realització de Som Cultura Popular, Mostra del Patrimoni Immaterial a Barcelona.
Dansa: Loscorderos.sc, per l'espectacle 'Afasians - The Last Conference'. Segons el jurat, reflecteix la maduresa artística de la companyia.
Disseny: estudi La Casa de Carlota, pel projecte Citizen Refugees Project, una bandera feta amb trossets de les banderes dels països d'on fugen els refugiats. El jurat en destaca la "qualitat gràfica i comunicativa".
El jurat ha fet una menció especial al llibre 'Barcelona. Publicitat i Ephemera' (Ajuntament de Barcelona), de Víctor Oliva Pascuet i Oriol Oliva Sanosa.
Educació: 'Cabal música', del Taller de Músics, pel seu caràcter "integrador", segons el jurat, i perquè "empodera nois i noies".
Gastronomia: Toni Massanés, gastrònom i director de la Fundació Alícia. També va liderar nombrosos projectes al llarg del 2016 en diferents àmbits.
Literatura castellana: Mariana Enríquez, pel llibre 'Las cosas que perdimos en el fuego' (Anagrama). L'autora, segons el jurat, "combina naturalitat sense patetisme melodramàtic i dosis d'humor negre i àcid" per fer la quotidianitat més inquietant.
Literatura catalana: Carles Rebassa, per la novel·la 'Eren ells' (Angle editorial). El llibre és "una novel·la ambiciosa i reeixida", segons subratlla el jurat.
Mitjans de comunicació: Andreu Missé, director d''Alternativas económicas', per fer "transparent, independent i comprensible la informació econòmica", en paraules del jurat.
Música: Maria Arnal i Marcel Bagés, pel projecte 'Verbena'. És, segons el jurat "un projecte de revitalització del patrimoni oral que destaca per la dimensió social i ètica i per l'alta qualitat musical".
Projecció internacional: Jordi Savall, pels tres concerts del projecte 'El Somni d’Orfeu', 'Músiques per la vida i dignitat dels refugiats'. Aquestes actuacions, diu el jurat, "han projectat el nom de la ciutat de Barcelona arreu del món lligat als valors de la solidaritat i el reconeixement dels drets fonamentals de les persones".
Teatre: Agrupación Señor Serrano, pels espectacles 'Katastrophe', 'Brickman Brando Bubble Boom', 'A House in Asia' i 'Birdie'. El jurat en destaca la barreja "brillant" de llenguatges i el seu caràcter innovador.
Traducció en llengua catalana: Miquel Desclot, per la traducció de 'Cançoner', de Petrarca, "per l'acurada edició i la brillant versió en vers rimat d'una de les obres cabdals de la literatura".