CÒMIC

Sarah Andersen, la il·lustradora de la generació mil·lennial

El webcòmic ‘Sarah’s Scribbles’, gran èxit a les xarxes socials, arriba a les llibreries

A dalt, Sarah Andersen a Barcelona. Dues historietes de la sèrie Sarah’s Scribbles.
Xavi Serra
04/01/2018
3 min

BarcelonaSi no heu passat els últims cinc anys en una illa deserta sense wifi, segur que en algun moment us heu creuat amb els còmics que la nord-americana Sarah Andersen comparteix de forma gratuïta a les xarxes socials amb el títol de Sarah’s Scribbles. Aquestes tires de dues a cinc vinyetes, traduïdes a moltes llengües pels mateixos lectors, descriuen amb humor i complicitat les inseguretats, il·lusions i frustracions d’una noia dibuixada amb expressius ulls de mussol, alter ego de l’autora. Una samfaina de confusió vital, ansietat social i decepcions personals que dona veu a una generació fràgil que, segons Andersen, ha crescut amb expectatives irreals. “Als Estats Units ens eduquen amb un missatge molt clar: ves a l’escola, a la universitat, aconsegueix una feina, casa’t i tindràs seguretat -explica la jove autora-. Però la universitat és caríssima, no garanteix trobar feina i el matrimoni no és un conte de fades. Hi ha molta gent decebuda amb la seva feina, que sent que la transició de l’escola a la vida adulta no és com ens la van vendre. I en la meva generació això s’ha traduït en un sentit de l’humor molt fosc del qual s’alimenta moltla meva feina”.

Sarah Andersen,  la il·lustradora de la generació mil·lennial

Amb només 23 anys, Andersen ja és una estrella del còmic mundial. Suma més de quatre milions de seguidors entre Facebook i Instagram i les seves vinyetes han saltat a les llibreries: Bridge Books va publicar l’any passat dues antologies de Sarah’s Scribbles - Créixer és un mite i Una magdalena feliç -, amb traducció d’Alena Pons. A més, els dibuixos d’Andersen també il·lustren calendaris i agendes. Ella mateixa no s’ho acaba de creure. “Vaig començar a pujar els còmics a internet el 2011, però ja feia anys que en feia per a mi i els meus amics -recorda-. En aquell moment, alguns elements que retrato als còmics, com la incomoditat social, encara eren tabú, no se’n parlava tant com ara. I potser escriure sobre els dubtes o l’angoixa va fer que molta gent s’identifiqués amb el personatge”.

Perfectes per fer-se virals

La identificació és clau en l’èxit de Sarah’s Scribbles. Andersen admet que s’esforça perquè les historietes es puguin llegir de forma independent, sense necessitat de conèixer el personatge, ja que així es fan virals més fàcilment. “A diferència dels còmics impresos, els meus han de funcionar per si mateixos, sense context, i el públic ha d’identificar la personalitat del personatge immediatament”, diu. També evita referir-se a la protagonista pel nom per facilitar que el lector s’hi projecti. La forma de les historietes també va en funció del mitjà i privilegia la lectura en vertical, més còmoda en l’entorn online.

Andersen estudia la reacció dels lectors i mira d’adaptar-se als seus gustos. “Podria arribar a ser restrictiu creativament, però a mi la pressió de tenir un gran públic em fa ser millor -afirma-. Alhora, intento separar-me emocionalment dels còmics: una cosa és la persona que soc i una altra l’obra que faig. Les crítiques negatives no m’afecten: vaig estudiar a l’escola d’art i allà les crítiques són part del procés”. Sobta la fortalesa mental d’una autora que, en el seu alter ego dibuixat, sempre es mostra vulnerable a les opinions dels altres. “Ei, soc una artista professional -riu ella-, però en la vida privada soc tan sensible com el personatge dels còmics”.

Sarah Andersen,  la il·lustradora de la generació mil·lennial

Filla de ‘Calvin & Hobbes’

La dibuixant treballa a partir de les seves experiències i sense ambició de retratar una generació, però les xifres de seguidors que té (700.000 només a Espanya) fan pensar que el seu treball ha tocat un nervi generacional. “Suposo que els nostres pares i avis també es van sentir com els meus personatges quan eren joves, però nosaltres tenim plataformes que ells no tenien per compartir els nostres estats emocionals, i potser això ens fa més directes i oberts”, diu. Ella, tanmateix, reconeix com una de les seves grans influències el seu pare, un gran fan de Calvin & Hobbes. “Ell volia que jo fos matemàtica, però per culpa seva em vaig enamorar dels còmics”, riu. L’eclosió del format de webcòmic, afegeix, “ha obert les portes a estils diferents”, alliberats de les restriccions de les tires de premsa. “La part negativa és que pots acabar enganxat a una fórmula per aconseguir clics”, admet. Ara, ella no viu pendent dels “M’agrada”: la seva estabilitat econòmica prové dels llibres que ven, del marxandatge i, sobretot, de prop de 500 mecenes que paguen cada mes a la plataforma Patreon perquè Andersen segueixi creant: “Iniciatives així ens donen als artistes més poder, control i seguretat”, diu.

stats