Sara Fontán: “Vull deixar sortir la meva inconsciència musical”
Violinista
REW
<<
“El meu avi tenia un armari ple d’instruments. El violí va ser el primer que em va cridar l’atenció. Va ser el meu primer repte”, recorda Sara Fontán. “Vaig començar per caprici. Volia tocar i em vaig posar pesada fins que els meus pares em van apuntar a classes”. I va demostrar prou aptitud per arribar al Conservatori de Birmingham. “Aquesta experiència em va ampliar la visió. Convius i competeixes amb gent de tot arreu, aprens quines són les teves debilitats i les teves fortaleses”.
PLAY
>
“La música clàssica està plena de convencions que no encaixen amb mi”, afirma. Potser per això ha col·laborat en projectes musicals tan dispars com Manos de Topo i La Orquesta del Caballo Ganador. Sempre acompanyada. Fins a aquest dissabte, quan debuta en solitari a la Sala Hiroshima, amb un personalíssim projecte de música improvisada. “Em va interessar explorar la soledat escènica, de valdre’m només del meu violí i uns pedals, deixar sortir tot l’ímpetu i la inconsciència musical que habita en nosaltres”.
FF
>>
Ni tan sols la Sara sap com pot evolucionar un concert seu. “El marge es genera in situ. Si passa, li dono espai. I si no passa, porto un guió d’idees sonores que desenvolupo amb un cronòmetre”. Per a ella, la llibertat que li dóna la música improvisada no té preu. Com tampoc en té involucrar-se en projectes tan personals i sorprenents com Piña (de videodansa) o Big Ok (un trio de power rock amb Paul Fuster i Edi Pou). En tots ells la qüestió de fons sempre és la mateixa: el repte.
+ Detalls
Sara Fontán en concert
Sala Hiroshima
11 de desembre