Sàpiens i neandertals van ser veïns de cova més temps del que es pensava

BarcelonaSàpiens i neandertals podrien haver coexistit al continent europeu més temps del que ens pensàvem. Fins ara es creia que els primers humans moderns havien arribat al continent europeu entre 43.000 i 45.000 anys enrere, però la troballa d'una dent de llet a la cova de Mandrin, a França, revela que els primers assentaments podrien tenir entre 56.800 i 51.700 anys d'història. Per tant, la successió dels fets podria canviar: l'arribada dels sàpiens no va significar la desaparició dels neandertals poc temps després. De fet, a la cova de Mandrin, que és sobre el riu Roine, a la regió francesa de Roine-Alps, els arqueòlegs hi han trobat evidències que hi van viure neandertals i sàpiens de manera alterna: "En comptes de registrar una única substitució de la població, com s'ha explicat sovint, sembla que va ser un procés molt més complex. Hem documentat almenys quatre fases alternes de substitució", asseguren els catorze autors que firmen Modern human incursion into neanderthal territories 54.000 years ago at Mandrin, France, que va publicar dimecres la revista Science. Així, els neandertals haurien caçat i dormit a la zona, després ho haurien fet els sàpiens, tot seguit ho haurien tornat a fer els neandertals i, finalment, hi haurien tornat els sàpiens. "Durant un temps les dues poblacions van conviure a la cova, o, si més no, al mateix territori", assegura Ludovic Slimak, l'investigador de la Universitat de Tolosa que ha liderat l'equip d'arqueòlegs i paleoantropòlegs. Slimak creu que l'ocupació dels sàpiens va durar només unes dècades, mentre que els neandertals hi van estar milers d'anys.

El Roine és el corredor natural més important que uneix la conca mediterrània amb les estepes del nord d'Europa. La ubicació del jaciment, a uns 140 quilòmetres de Marsella, constata que la conca mediterrània va tenir un paper important durant l'expansió geogràfica dels humans moderns. Fa 24 anys que els arqueòlegs treballen en aquesta cova, on s'han localitzat dotze capes que ressegueixen més de 80.000 anys d'ocupació del lloc. Tot està molt ben conservat i el jaciment ha proporcionat una rica col·lecció arqueològica, que inclou prop de 60.000 objectes lítics i més de 70.000 restes de fauna, sobretot de cavalls, bisons i cérvols.

Una d'aquestes capes, que han anomenat capa E, datada entre 56.800 i 51.700 anys enrere, conté almenys 1.500 peces de sílex tallat, que són pròpies de la tecnologia primerenca dels sàpiens. En aquesta capa també hi havia una sola dent, un molar d'un infant, que té una forma similar a la dels sàpiens que van viure a Euràsia durant l'edat de gel.

Els investigadors han decidit, per ara, no intentar obtenir l'ADN d'aquesta dent, perquè molt probablement caldria destruir-la. Volen esperar per poder accedir a tecnologies més modernes que garanteixin que se'n podrà extreure la informació que busquen.