Sants coreja 'Els segadors': el comiat que volia Núria Feliu

BarcelonaL'entrada del fèretre de Núria Feliu, embolcallat amb una estelada, a la parròquia de Santa Maria de Sants, va ser com si una de les grans veus de la música catalana tornés a pujar a l'escenari: la va rebre un llarguíssim aplaudiment. No hi cabia ni una agulla a l'església; molts es van quedar a la plaça, per acomiadar-se de la seva veïna. "Tothom la coneixia, a la Núria", deia la Maria Rosa Agramunt. Va ser el comiat que ella va demanar, fa 20 anys, al seu germà Albert: "Em va dir: «Aquí tens les meves darreres voluntats: vull jazz, vull sardanes, vull la parròquia, la gent del barri, les meves cendres escampades per quatre punts de Catalunya» –explicava l'Albert–. Em pensava que la coneixia al 100%, però no coneixia ni el 50% de la seva capacitat. Va trepitjar tot Catalunya, anava allà on se la demanava. Va lluitar per la llibertat del nostre país i va fer el que no us podeu arribar a imaginar".

Hi va haver molta música, tal com volia Feliu, i molts veïns que l'enyoraran molt. La Companyia Elèctrica Dharma va tocar Catalluna i va recitar Dins les venes, el mar. Marina Rossell, que es va acomiadar enviant un petó amb la mà a Feliu, va animar els assistents a cantar amb ella La gavina. Hi havia moltes dones als bancs de l'església, i polítics que Núria Feliu va conèixer en moltes de les seves causes i lluites: l'expresident Jordi Pujol; la presidenta del Parlament, Laura Borràs; la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, i la consellera de Presidència, Laura Vilagrà. "La Núria era l'expressió de la vida i l'estimació, i aquest comiat ho reflecteix", va dir Borràs. "Totes les causes justes eren les de la Núria", va afegir la presidenta del Parlament.

La dansa de Teresa Agustí i el cant de la Coral de Sant Medir i de la Societat Coral de la Floresta van fer cantar el públic música popular, i a la Núria li van dedicar, entre altres, La cançó de Sants. "La Núria, que se'ns va presentar com una teatrera de tota la vida, tenia la virtut de tenir milers d'amics i no desatendre'n cap", explicava el director de La Cubana, Jordi Milán. "I li agradava molt jugar; va ser una Teresina més". S'il·lusionava per tot, recordaven els seus amics. Va estar exultant quan finalment va conèixer la geganta que li va dedicar Sants i que ahir també era a l'església. L'actor Enric Majó va recitar un poema que moltes vegades havia compartit amb Feliu: Des del fons del mar, de Salvador Espriu.

Els seus nebots i nebodes van recordar que era la tieta de Catalunya però també la seva tieta: amb qui escoltaven els vinils, compartien berenars i sopars, vermuts i llargues tertúlies. La tieta del somriure murri, forta, que es va reinventar moltes vegades, moderna i transgressora, que va lluitar molt per ser lliure, i que continuaria present als carrers, les places, les festes i els envelats amb la seva música. Es va recordar moltes vegades com Núria Feliu va lluitar pel seu poble, Sants, i pel seu país, Catalunya. No en va, l'última cançó va ser El cant dels segadors, que els veïns i veïnes de Sants van cantar poc abans d'abandonar l'església. En aquell moment es van sentir alguns crits a favor de la independència.

Al matí, l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va confirmar, des de la capella ardent, a la seu del districte de Sants, que Núria Feliu tindrà una plaça a Sants: "S'haurà de veure quina serà la ubicació, però no hi ha cap mena de dubte que aquesta grandíssima dona santsenca haurà de tenir una plaça", va dir. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, que també va visitar la capella ardent diumenge al matí, va destacar que Feliu era una "persona estimada", una "artista total" amb "un compromís insubornable" amb Catalunya i la llengua.

Al llarg de tot el diumenge van ser centenars les persones que van voler acomiadar-se de l’artista a la capella ardent. Núria Feliu mai va abandonar el seu barri. “Li havia venut molts discs, perquè sempre en necessitava més per regalar, ella sempre deia que era una dona de plaça -va viure a la plaça Osca i a la plaça Can Mantega-, que no podia viure en un carrer”, recordava una veïna seva, la Maria Rosa Agramunt. 

La majoria l’havien conegut personalment: havien ballat amb ella en una festa major, hi havien dinat, hi havien compartit un acte reivindicatiu, o Feliu els havia ajudat promovent una entitat o una causa. 

Núria Feliu va morir divendres passat als 80 anys a conseqüència de complicacions de l'ictus que va patir l'any passat. Popular de mena, amarada de la vida del barri barceloní de Sants, actriu abans que cantant i sempre intèrpret valenta, Núria Feliu va ser, com explicava divendres Xavier Cervantes, una de les grans veus de la música catalana, en el triangle delimitat pel jazz, el cuplet i la cançó i fonamental en la relació de la llengua catalana amb alguns gèneres musicals.