Els deu Sant Jordi que no oblidareu mai

En els últims 35 anys, Sant Jordi ha passat de ser un festa amb contingut reivindicatiu a convertir-se en la cita amb els rèdits comercials més aclaparadors de la temporada. Hi han triomfat autors carismàtics com Quim Monzó, Josep Maria Espinàs, Terenci Moix i Josep Maria Ballarín; fenòmens internacionals com Dan Brown, Ildefonso Falcones i Stieg Larsson, i un grapat d'autors populars gràcies als mitjans de comunicació que van ser batejats amb l'etiqueta de mediàtics.

1977Un Sant Jordi reivindicatiu: "Volem l'Estatut!"

Durant la Transició, la diada de Sant Jordi es va convertir en l'ocasió ideal per fer reivindicacions de caràcter polític. L'any 1977, mentre les autoritats assistien a la missa de la Reial Capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat, milers de ciutadans es van concentrar a la plaça de Sant Jaume per reivindicar l'Estatut d'Autonomia amb el lema: "Volem l'Estatut!". Va ser la llavor de la manifestació de la diada de l'Onze de Setembre d'aquell mateix any. Entre els llibres més venuts de finals de la dècada dels 70 hi trobem És quan miro que hi veig clar , d'Isabel-Clara Simó, i Asesinato en el comité central , de Manuel Vázquez Montalbán.

1981Mor Josep Pla, un dels grans escriptors catalans del segle XX

El mateix Sant Jordi en què triomfava L'hora violeta, de Montserrat Roig, i Noia a la sorra, de Jordi Sarsanedas, l'escriptor i periodista Josep Pla moria. Conegut pels estirabots genials i per la grafomania dels últims anys -que el va portar a reorganitzar i reescriure la seva obra al mateix temps que afegia noves peces al seu llegat literari, que supera les 30.000 pàgines-, Pla va seguir treballant gairebé fins a l'últim moment de la seva vida. Les últimes paraules que va escriure pocs dies abans de morir van ser: "Quan s'arriba a una masia i es demana per parlar amb algú, sovint us responen: «La persona que demana ha anat a donar menjar a les gallines...» Magnífic! És la millor notícia que es pot tenir!"

1986 La diada, una festa exportable al Japó: 'Sant Jordi no Hi'

L'atractiu de combinar el regal de llibres i roses -cultura i amor- va cridar l'atenció del poble japonès, que l'any 1986 va celebrar el seu primer Sant Jordi no Hi (dia de Sant Jordi). Un any abans, la comercialitat de la diada s'havia fet evident amb les xifres totals de la jornada: 1.500 milions de pessetes en llibres i 1.200 milions en roses. Al Japó la balança també es va decantar durant molts anys pel costat literari. La bona acollida de la convocatòria ha fet que s'hagi anat repetint amb puntualitat cada any fins a arribar a la 25a edició d'aquest 2011.

1990 Irrupció d'un fenomen peculiar: 'Mossèn Tronxo', de J.M. Ballarín

Després d'uns anys en què Eduardo Mendoza havia tornat a ser l'autor més venut amb La isla inaudita i Quim Monzó començava el camí cap a la popularitat massiva amb La magnitud de la tragèdia, va irrompre un fenomen de repercussió insòlita -en nombre d'exemplars i pel que fa a la dilatació en el temps-: la novel·la Mossèn Tronxo , de Josep Maria Ballarín. Mossèn Tronxo es convertiria en el llibre més venut en català del Sant Jordi del 1990. Reeditades vint anys després per Club Editor, les peripècies picardioses i capellanesques de Ballarín van aconseguir vendre 100.000 exemplars, i van repetir l'èxit l'any 1996 amb Santa Maria, pa de cada dia .

1993 Els neguits magnètics de Quim Monzó: 'El perquè de tot plegat'

Si el Sant Jordi de l'any 1991 van triomfar l'humor de Wilt , de Tom Sharpe, i Sin noticias de Gurb , d'Eduardo Mendoza, un any després tocava comprar llibres més seriosos: Inventari de jubilacions , de Josep Maria Espinàs, Digue'm que m'estimes encara que sigui mentida , de Montserrat Roig -que havia mort uns mesos abans-, i Inshallah , d'Oriana Fallaci. L'any següent es podia tornar a l'humor descordat sense remordiments: El perquè de tot plegat , de Quim Monzó, va ser el llibre més venut de la diada, un recull de contes breus, incisius i meticulosos que va esgotar 25 edicions i que seria adaptat al cinema per Ventura Pons l'any 1995.

1996 Un Sant Jordi amb banda sonora de Joan Manuel Serrat

Les passejades i l'esforç de triar el llibre i la rosa i carregar-los durant el dia no van aconseguir esgotar les forces de molts catalans, que van pujar fins al Palau Sant Jordi per ser testimonis de l'homenatge que Joan Manuel Serrat va retre a la Nova Cançó. El noi del Poble-sec va repassar una trentena de cançons emblemàtiques d'Ovidi Montllor, Jaume Sisa, Pau Riba, Lluís Llach, Raimon, La Trinca i Guillermina Motta, entre d'altres. Va ser una nit en què també es van poder sentir adaptacions musicades de poemes de Joan Salvat-Papasseit, Josep Maria de Sagarra i Josep Carner.

1998 Terenci Moix, supervendes: 'Un extraño en el paraíso'

La popularitat de Terenci Moix (1942-2003) va arribar a un dels punts més àlgids quan va publicar el tercer volum de les seves memòries, Un extraño en el paraíso , en què explicava els anys de joventut rebel, les descobertes iniciàtiques de París i Londres i la confirmació de la vocació d'escriptor. Després d'això, Moix només publicaria dues novel·les més, Chulas y famosas (1999) i El arpista ciego (2001).

2000 Arribada i èxit dels llibres mediàtics

El canvi de segle i de mil·leni va arribar acompanyat d'una tendència que els anys següents es confirmaria: la venda massiva de llibres mediàtics. Amb el precedent del Diccionari poc útil , de Toni Soler, l'any 2000 va triomfar Digue'm agosarat , d'Andreu Buenafuente, presentador de televisió que durant els quatre Sant Jordi següents estrenaria noves col·leccions de monòlegs que es convertirien -gairebé inexorablement- en el llibre més regalat de la diada.

2004 Apoteosi del 'thriller' i la novel·la històrica

El 2004 va ser l'any d' El codi da Vinci , de Dan Brown. L'any següent, Ken Follett vendria milers d'exemplars de la seva última novel·la, i el 2006 seria Ildefonso Falcones qui despatxaria un nombre esparverador de catedrals del mar. El bestseller de temàtica històrica i el thriller serien els gèneres escollits per milers de lectors, a partir de llavors.

2010 Periodistes, maletes i autoajuda: el públic torna als autors catalans

Stieg Larsson va ser l'autor més venut del 2009: un any després, els llibres de més èxit serien Se sabrà tot , de Xavier Bosch; Maletes perdudes , de Jordi Puntí; Tot el que podríem haver estat... , d'Albert Espinosa, i Viatge al poder de la ment , d'Eduard Punset. Els lectors tornaven a preferir autors pròxims geogràficament.