Civisme, emoció i cues llarguíssimes manen en un Sant Jordi emmascarat

BarcelonaSant Jordi 2021 ha començat fort, amb el poder sacsejador d'un bon esmorzar de forquilla amb extra de picant. Així ha sigut el discurs de Pol Guasch, jove fera ferotge de la literatura catalana i premi Llibres Anagrama amb la novel·la Napalm al cor. “M'han convidat per ser jove i encarnar alguna cosa semblant a la diversitat, però el sistema que habitem no funciona”, ha dit Guasch, efectivament un dels autors convidats a l'acte institucional celebrat a l'Ajuntament de Barcelona en què Irene Vallejo feia de pregonera de Sant Jordi. Guasch, desencadenat, ha fet de tot menys acotar el cap davant editors, representants d'escriptors, l'alcaldessa Ada Colau i el tinent d'alcaldia Joan Subirats. "Cal deixar de dirigir-nos a la classe política per dirigir-nos amb fermesa a les persones que fan les paraules, que viuen les paraules i fan que la literatura pugui existir. Hi ha les forces que creen i mantenen el món i després hi ha les forces que expropien la creativitat en favor del benefici. La literatura no és retòrica, és desviament. Política institucional i literatura són antònims. A la literatura no hi ha pactes ni concessions, a la literatura no es negocia amb el racisme, amb la persecució de les llengües, no es ven el text al millor postor, no s’enganya en nom del propi interès. La literatura eixampla, no constreny”, ha afegit l'autor tarragoní abans d'acomiadar-se amb un prec irat: "Encara ha d’arribar al món el text que faci el que hem estat capaços de fer, entre altres llocs, a Urquinaona”.

Colau, més en la línia d'un esmorzar amb iogurt desnatat i suc de taronja, ha dit que "aquest és un Sant Jordi més carregat d’esperança i alegria per la necessitat de retrobar-nos a l’espai públic". I així ha sigut des que a les 10 h han començat a obrir els recintes perimetrats escampats per Barcelona. “Quina alegria! La gent ens demana si poden tocar els llibres. I tant que sí”, deia Núria Iceta, subdirectora de l’editorial L’Avenç, als Jardinets de Gràcia. “Tot ens acompanya, fins i tot el bon temps, perquè recordo que el 2019 va ploure fins a les 10 del matí i va ser molt dur muntar les parades plovent. I si a sobre venem llibres, encara millor”, afegia Iceta mentre el sol de la primavera vacunada acaronava les gent que feia cua. Aquest any, dues cues: una per entrar als recintes i l'altra per a les signatures. "Serà un Sant Jordi estrany però potser més còmode que altres anys. Està tot molt ben organitzat", avançava Javier Cercas en un taxi compartit amb Jordi Nopca. Per a Dolores Redondo, és un "Sant Jordi de tornar a començar, l'inici del joc de l'oca una altra vegada". "És un dia per donar gràcies als lectors", ha dit l'autora de la Trilogía del Baztán.

Sou molt bona gent

Com diu Redondo, qui mereix un monument són els lectors. Ja el mereixen en un Sant Jordi aglomerat convencional, i encara més en aquest Sant Jordi emmascarat de cues llarguíssimes, gel hidroalcohòlic i santíssima paciència. Val a dir que hi ha cues més entretingudes que d'altres. Per exemple, al passeig de Gràcia l'espera es podia amenitzar fotografiant la Casa Batlló, guarnida amb roses com el centre de taula d'un balneari vertical. També es podien contemplar les maniobres dels fotògrafs que buscaven l'enquadrament més original. I fer-se una idea de com seria tot plegat un cop dins del recinte perimetrat: un oasi amb control d'aforament i, per tant, més espai per regirar els llibres. Ves que l'any que ve no enyorem aquesta amplitud. En qualsevol cas, un aplaudiment a tothom que ha sortit al carrer per viure el Sant Jordi emmascarat. Sou molt bona gent.

En general hi ha hagut bon ambient, calor reparadora i ganes de viure l'excepcionalitat d'una diada amb poques parades de roses més enllà de les floristeries. Francesc Serés, gaudint de l'èxit de La casa de foc, feia notar un altre element excepcional d'aquest Sant Jordi: “Hem de gaudir molt d’aquesta diada perquè serà el primer Sant Jordi en què tindrem una Barcelona sense turistes. Potser no és una gran notícia per als hotels, però per als qui ens agrada una ciutat més cívica i menys intensa, és una gran notícia”. Per completar la descripció del paisatge, i mentre es preparava per signar exemplar de Dilluns ens estimaran, Najat El Hachmi deia: "No soc gaire optimista a la vida, però avui és una excepció. Com que no hi haurà tanta gent al carrer els autors serem puntuals per primera vegada a la vida". Xavier Bosch, amb el canell entrenat per dedicar La dona de la seva vida, hi ha afegit un tercer element. "És un dia històric, perquè no importen tant els números com les emocions”, ha dit un dels candidats a aparèixer en la llista de més venuts del dia.

"És la primera festa grossa que fem en molt de temps, una diada de transició cap al Sant Jordi de l'any que ve, que ja estarem immunitzats. Tothom es comporta de forma civilitzada i els autors estan signant molt. És un dia per estar emocionada!", ha sintetitzat Ester Pujol, editora d'Enciclopèdia Catalana. Efectivament, emoció, civisme i ordre han dominat en el matí d'aquest Sant Jordi. Quin contrast amb altres realitats, tal com ha recordat James Rhodes: “Què em diuen els lectors? Que soc un escriptor de merda, que me'n torni al meu puto país... Ah, no, això era a Twitter. Sort que ja l’he tancat!”