Sant Jordi amb sabatilles i xandall

BARCELONASant Jordi és sinònim de festa, però també d'estrès en el món del llibre: els llibreters es lleven a les cinc del matí per preparar les parades al carrer i els autors no gaire més tard per acudir a les múltiples cites de la jornada, algunes d'elles ben matineres, com per exemple la foto de família a la Virreina, que l'any passat va agafar el relleu a la tradicional trobada literària a l'Hotel Regina. Les agendes treuen fum i els caps de comunicació de les editorials semblen màquines. Amb prou feines es té temps per fer un mos al migdia en els múltiples dinars organitzats pels grups editorials. Per als cronistes també és un dia fort, un anar amunt i avall pescant els escriptors i les seves declaracions i, encara millor, l'anècdota sucosa sobre les dedicatòries que fabriquen com a xurros per als lectors exigents... Això era el passat.

Aquest any tot això ha canviat, i el formigueig festiu i virolat s'ha traslladat a les xarxes, on des de primera hora circulaven tones de roses virtuals d'un telèfon a l'altre, d'una llar a l'altra. Hi havia autors, com la poeta Vinyet Panyella, que en plena nit lliurava el seu poema Sempre les roses a la xarxa per endolcir els somnis de la població amb inèdits inspirats. Perquè potser aquest Sant Jordi no és analògic, com estàvem acostumats, però la seva ànima batega pels nous canals virtuals que ens fan pensar que tantes utopies que hem llegit –Blade runner, Un món feliç, 2001: Una odissea de l'espai, etc.– ara sí que no són tan llunyanes.

"Són escriptors, no 'instagramers'!"

Amb sabatilles i xandall d'estar per casa –calçar-se les sabates? per què?– els escriptors –autèntics protagonistes de la diada– no s'han volgut perdre l'únic dia que poden acaparar càmera i s'han col·locat davant de tota mena de pantalles per presentar els seus llibres, intercanviar opinions amb els seus lectors, fer signatures volàtils i dedicatòries virtuals. N'hi ha que, repetint esquemes apresos any rere any, s'han muntat la paradeta al balcó i, amb el boli a la mà, ofereixen una signatura. Això és el que fa Ada Castells, a qui mai li falta l'humor. Al peu de foto que ha fet circular hi posa: "Que no veniu?" Venir presencialment els lectors no, però resulta que al llarg del matí l'ha contactada una senyora: "M'ha demanat si podia deixar un llibre meu signat a la porta de la seva filla, que resulta ser veïna meva!", explica enriolada.

Najat El Hachmi no recorda l'últim Sant Jordi que va passar en calma. El del 2008? Aquest el viu amb "resignació i tranquil·litat", ja que no s'acaba d'acostumar a fer directes a les xarxes. "A les videoconferències –n'ha fet unes quantes aquests dies– no et pots mirar als ulls, mires una imatge, no una persona, i això ho han de resoldre", comenta. Com tants altres autors, s'ha hagut de posar "les piles" tecnològiques i, recorda amb un sospir: "Som escriptors, no instagramers o youtubers o influencers!" D'altra banda, hi ha alguns avantatges, com ara poder estar còmodament a casa, dur babutxes (tenen més categoria que les sabatilles) mentre fas la trobada amb els lectors. Ahir mateix va obrir una ampolla de cava perquè, al capdavall, té motius per celebrar: "A casa tenim salut i les necessitats cobertes, de moment, i això és el que ara cal posar en valor".

La resignació també és la tònica que es detecta entre els internautes lectors que enguany han hagut de tirar dels llibres de fons de les seves biblioteques a l'espera de poder tenir entre les mans les novetats comprades en moltes ocasions en línia. La mateixa Najat El Hachmi comenta que, després de llegir molt sobre temes de pandèmia i catàstrofes al principi del confinament, va passar a una altra mena de lectures més d'evasió, i ha redescobert els contes de Pere Calders, que "et fan sentir bé i et posen de bon humor".

"Els llibres són l'oxigen, la medecina"

Els llibreters, enyorats també del tràfec de Sant Jordi, de tocar l'objecte llibre i compartir en viu complicitats lectores amb els clients, valoren tanmateix iniciatives com la plataforma Llibreries Obertes, i la xarxa de solidaritat que s'ha creat aquests dies de confinament. Sobretot destaca la implicació dels autors, que s'han ofert per participar en tota mena d'enrenous per internet. "Jo, que era anti-xarxes, ara he descobert Instagram i he fet un live; a més, ens ha permès entrar a casa dels escriptors", comenta Montserrat Úbeda, de la Llibreria Ona. "Tot això quedarà", opina. Amb els ulls posats en la festa del 23 de juliol, i creuant els dits perquè ja hi hagi "normalitat", Úbeda reivindica que, avui més mai, el llibre també és "oxigen per viure, una medecina".

Mentrestant, que no falti la festa. Si bé els dinars a peu dret que oferien diverses editorials que rivalitzaven en esplendor –Penquin Random House, Grup 62, etc.– i que suposaven un respir en el tragí de la diada, no es faran, sí que, en canvi, s'han convocat brindis a través de videoconferència, com per exemple el que ha organitzat aquest migdia el grup format per Angle, Bindi Books, Cossetània, Eumo, Lectio i Quorum. Només calia portar, això sí, una copa de cava, vi, cervesa, "o el líquid amb el qual es vulgui brindar", i au! Fins a 75 participants han compartit una copeta entre gestos d'abraçades bidimensionals i frases d'ànim entretallades. No s'han volgut perdre la festa personalitats com ara Joan Pera o Roser Capdevila que, quan ha pogut parlar -no tothom sabia com es silenciava el micròfon i el cacau era considerable-, ha dit: "El dia que finalment es pugui celebrar Sant Jordi, encara que sigui Nadal, penso signar llibres perquè els editors s'ho mereixen!" Sense embuts, Montse Ayats, directora d'Eumo, ha etzibat: "Això és una merda i el panorama és preocupant en molts sentits, però ens en sortirem, el sector del llibre estem acostumats a pencar molt i tirarem endavant!" Rosa Rey, editora d'Angle, ha recordat que, si bé escriure és un acte solitari, també ho és llegir: "En ple confinament le lectura té molt futur i tenim moltes ganes de parlar dels nostres llibres i autors".

Trobades virtuals i quixotesques

Els autors del grup Penguin Random House s'han anat deixant caure per Casa Tomada, l'espai virtual que l'editorial ha organitzat a Instagram: el cantant Víctor Manuel que ha parlat del seu llibre sobre gastronomia, El gusto es mío, i també la novel·lista Vanessa Monfort o l'autor de la trilogia Mememto mori, César Pérez Gellida. "Jo no soc d'escriure a cafeteries o parcs, necessito tancar-me al despatx, però el cap de setmana em regalo sortides i amb tot això ara em sento atrapat en un bucle infinit –ha explica l'escriptor–. La veritat és que no ho estic portant molt bé".

Més animada ha estat la xerrada de l'humorista Juan Carlos Ortega amb Gemma Nierga, que ha escrit amb Jaume Figueras El cine que nos abrió los ojos, una col·lecció de records lligats al cinema. "És un Sant Jordi que no és Sant Jordi, que sembla una frase d'aquelles que diu el Millàs, però tinc una sensació molt estranya", ha dit la periodista.

Care Santos ha protagonista d'una trobada virtual organitzada pel grup Edebé en què els lectors li han fet preguntes sobre la seva trilogia Mentida, Veritat i Por i ha avançat que està escrivint una preqüela protagonitzada pel personatge de Ben, "un criminal sense escrúpols". Santos ha revelat també que durant aquests dies de confinament ha tingut una idea per a una nova història, però que la deixarà reposar per més endavant.

També va ser un dia de lectures virtuals del Quixot. Com és tradició, el premi Cervantes d'aquest any, Joan Margarit, va engegar la que organitza anualment el Cercle de Belles Arts, que també va comptar de forma telemàtica amb les infantes Leonor i Sofia i amb professionals sanitaris i de neteja. Però la lectura més autènticament quixotesca va ser l'organitzada per la llibreria especialitzada en humor La Llama, que va reunir 170 voluntaris per llegir els primers sis capítols del llibre, però fent servir només la vocal i. No sabem què pensaria Cervantes, però els participants semblaven passar-s'ho molt bé.