El Sant Joan premia l’‘hotel’ de Melcior Comes

BarcelonaMelcior Comes, nascut a sa Pobla el 1980, té tants anys com edicions té el premi Sant Joan de novel·la. Tot i la seva joventut, l’escriptor mallorquí té una trajectòria considerable, que va arrencar amb L’aire i el món (2003) i que després de quatre novel·les ha sigut reconeguda, una vegada més, amb Hotel Indira ;fins ara havia guanyat el premi Ciutat d’Elx, el Documenta, el Ciutat de Palma i el Josep Pla.

Actualment convocat per la Fundació d’Antigues Caixes Catalanes i BBVA, el premi Sant Joan és un dels que dóna una dotació més suculenta per al guanyador: 35.000 euros lliures d’impostos, a més dels drets d’autor, a més de ser editat a la col·lecció El Balancí d’Edicions 62 al mes de novembre. Hotel Indira està narrat per Nicolau Comagran Serch, un jove escriptor que retorna a Mallorca després de fracassar en la literatura. “Ell tenia al cap una novel·la enorme, però el llibre el venç i torna a l’illa amb la cua entre cames -deia Comes ahir-. Hi ha un paral·lelisme amb el que m’ha passat a mi en els últims quatre anys. Des que vaig publicar Viatge al centre de la Terra (2010) havia naufragat en diversos projectes. Aquesta novel·la és una revenja contra la frustració. Jo mateix m’he replantejat l’ofici d’escriure”.

Comes explica en quins termes ha volgut reciclar-se: “La meva intenció ha estat ser més ordenat, més conscient i rebaixar l’estil més passional. Baltasar Porcel continua sent el meu gran referent, però aquesta novel·la és més propera a Llorenç Villalonga”.

Un homenatge a Scott Fitzgerald

L’hotel del títol és propietat de l’oncle del Nico, un establiment construït a la dècada dels 50 per l’avi del protagonista seguint l’estil colonial anglès. “A la dècada dels 60, l’Hotel Indira va passar per uns anys d’esplendor, sovintejat per personatges del món de l’art i la literatura -recorda Comes-. Amb el pas dels anys, l’hotel va anar entrant en decadència, i en el moment en què el protagonista hi entra a treballar té tres estrelles justes”.

El Nico hi comença fent de recepcionista, i si bé l’actualitat cinematogràfica podria remetre els lectors al Grand Hotel Budapest, de Wes Anderson -que alhora picava l’ullet a Stefan Zweig i Thomas Mann-, els autors que Comes reconeix haver tingut al cap són Joseph Roth i Francis Scott Fitzgerald. “D’una banda hi ha aquell Hotel Savoy de Roth, dipòsit d’immigrants perduts i refugiats de totes les guerres, que s’hi refeien durant un temps abans d’anar als Estats Units. I de l’altra, hi ha un llenguatge molt efervescent, que vol ser un homenatge a les novel·les de Scott Fitzgerald”.

A l’Hotel Indira el protagonista hi trobarà una sèrie de personatges que, en paraules de l’autor, “el destaroten”. El més significatiu és la Natàlia, un fantasma del passat, de qui es convertirà en amant. “La Natàlia és la dona del seu pitjor enemic, executiu d’una multinacional hotelera que fa tot un seguit de maniobres indignes per quedar-se amb l’Indira”, resumeix Comes, que no ha volgut escriure una “crítica a l’especulació immobiliària ni a la industrialització del turisme”, entre altres coses perquè el Nicolau vol continuar el negoci familiar.

El guardó català més balear

L’any 1981 el primer premi Sant Joan de novel·la va ser per a Adéu, turons, adéu, del mallorquí Antoni-Lluc Ferrer. Des de llavors la trajectòria del guardó ha reconegut un nombre considerable d’autors de les illes Balears: Gabriel Janer Manila per Els rius de Babilònia (1984), Miquel Bauçà per L’estuari (1989), Pau Faner per Mal camí i bon senyor (1992), Maria de la Pau Janer per Màrmara (1993) -novel·la que la va consolidar-, Antoni Vidal Ferrando per La mà del jardiner (1999), Valentí Puig per La gran rutina (2006) i Baltasar Porcel per Cada castell i totes les ombres (2008), última peça de la seva obra literària.

Melcior Comes és el novè guardonat illenc -a més d’un dels més joves- d’un premi que també ha anat a parar a les mans de Vicenç Pagès, Pep Coll, Jordi Coca i Ada Castells. L’any passat el jurat va apostar per Les llavors del silenci, el debut d’Àlvar Caixal.

Una trajectòria avalada pels premis

L’aire i el món, la novel·la amb què Melcior Comes va debutar el 2003, quan tenia només 23 anys, va guanyar el premi Ciutat d’Elx. Un any després, el mallorquí va emportar-se el Documenta amb L’estupor que us espera. La seva tercera novel·la, El llibre dels plaers immensos, va rebre els 18.000 euros del Ciutat de Palma 2006, un guardó que desapareixeria dos anys després. Comes encara seria distingit amb un últim premi important, el Josep Pla 2008. Amb La batalla de Walter Stamm va provar sort en el gènere bèl·lic, amb una història de dos soldats que viuen en primera línia la batalla de Stalingrad.