Qui s'amaga sota la màscara?
El 2012 va començar amb una mala notícia per als aficionats al cinema: la mort de Darth Vader. O més ben dit, de Bob Anderson, l'actor que va interpretar Vader en la trilogia original de La guerra de les galàxies . Però en la lletra petita de la notícia hi havia una especificació: Anderson tan sols participava en les escenes de lluita amb espases làser. A la resta d'escenes, era el culturista David Prowse qui es ficava dins de la disfressa; la veu la posava l'actor James Earl Jones; i en una escena de l'episodi final de la trilogia, quan el personatge apareix sense màscara, era Sebastian Shaw qui l'interpretava. Conclusió: el crèdit per interpretar un personatge tan icònic com Vader no és individual, sinó col·lectiu.
Tot això posa una altra qüestió sobre la taula: qui s'amaga sota la màscara d'alguns dels personatges més importants de la història del cinema? Qui són els actors sense rostre que han donat vida a mites de la gran pantalla? No cal sortir de l'univers de La guerra de les galàxies per trobar algunes d'aquestes celebritats anònimes: Peter Mayhew, per exemple, va encarnar el wookiee Chewbacca en totes les aparicions del personatge a la saga galàctica. Desconegut per al gran públic, Mayhew és el personatge principal de Chewie , un guió que descriu la filmació de La guerra de les galàxies des del punt de vista de Mayhew, que va compaginar el rodatge amb una feina en un hospital. Chewie va ser seleccionat fa unes setmanes per la prestigiosa Blacklist com un dels millors guions encara sense rodar que hi ha en aquests moments a Hollywood.
Amb l'excepció de Darth Vader, George Lucas -el creador de la saga- sempre s'ha mantingut fidel als intèrprets originals de les seves criatures. A l'hora de realitzar la segona trilogia, va comptar amb els mateixos actors que havien fet possible la primera, com ara Anthony Daniels, que interpreta i dóna veu a l'androide C3PO, o Kenny Baker, el nan que es ficava dins de la disfressa robòtica de R2D2 en algunes escenes. Res a veure amb el ball d'actors que s'han posat la màscara dels dolents de franquícies com Halloween i Divendres 13 , en què els noms que han interpretat respectivament Michael Myers i Jason Voorhees al llarg del temps superen ja la dotzena.
Un Oscar per a Yoda?
Un cas singular és el personatge de Yoda, el mestre Jedi de Luke Skywalker. Per animar-lo, Lucas va pensar en Jim Henson, el creador dels Muppets , que va recomanar-li el seu col·laborador Frank Oz. L'èxit d'Oz en la caracterització del personatge -al qual també va prestar la veu- va ser tal que es va convertir instantàniament en un dels més estimats de la saga, i Lucas fins i tot va fer campanya el 1979 perquè Oz fos nominat a l'Oscar com a millor intèrpret secundari, cosa que finalment no es va produir. Molts anys després, Andy Serkis està en una situació similar a Frank Oz: els estudis de la Fox estan fent campanya perquè l'Acadèmia reconegui la interpretació que Serkis realitza a través del sistema Motion Capture del ximpanzé Cèsar al film L'origen del planeta dels simis .
Malgrat l'unànime reconeixement a la creació de Serkis, també responsable del Gollum d' El senyor dels anells i el King Kong de la versió de Peter Jackson, persisteix el dubte de fins a quin punt la intervenció de l'actor és determinant en el final, ja que la imatge que genera és retocada per legions de tècnics d'efectes especials fins a aconseguir el que es vol.
Veus invisibles
Hi ha un altre cas especial d'actors sense rostre: els que només coneixem per les veus, tot i que sovint ens hagin arribat doblades. És el cas de Douglas Rain, veu de Hal 9000, la computadora rebel de 2001. Una odissea de l'espai ; o el càsting de veus d' Els Simpson , una part tan important de la sèrie que l'última negociació del sou dels intèrprets ha estat a punt de suposar-ne la cancel·lació. Però el premi se l'endú Mel Blanc, que durant l'època daurada de l'animació va posar veu a Bugs Bunny, Porky Pig, l'ocellet Tweety, el gat Sylvester i gairebé tota la nòmina dels Looney Tunes.
