Salvar el català pot ser així de fàcil

A les rodes de premsa del Govern o dels partits polítics, hi ha una pregunta que no falla mai: "¿Ahora podéis repetirlo todo en castellano?" Fa temps que la dinàmica de fer declaracions primer en català i després en castellà està instaurada a Catalunya, per això al Molt a favor Magí Camps demana que els polítics decideixin en quina de les dues llengües volen parlar i no la canviïn. Tot seran avantatges: les rodes de premsa seran més curtes, la persona que parla ho farà en la llengua que li resulta més còmoda i, de retruc, el català tindrà presència als espais informatius dels mitjans estatals, que poden subtitular les declaracions perquè els seus espectadors les entenguin.

Les visites al pediatre o al metge de capçalera són actes carregats d'intimitat i de confiança. Explicar què ens passa no sempre és fàcil, i si el facultatiu no parla la nostra llengua aquest element es converteix en un obstacle més. Per això Maria Rodríguez Mariné, cap de Llengua de l'ARA, és partidària de fer saber als pacients, abans de la visita, si el metge que els atendrà parla i entén el català. Si no és així, també demanen que els malalts tinguin la possibilitat d'escollir un altre metge que sí que sàpiga català. Qui no vol tenir a prop algú que parli la seva llengua en moments de màxima vulnerabilitat?

Enviar whatsapps en català i que el corrector no els transformi en paraules estranyes perquè les associa al castellà hauria de ser una anècdota del passat. Com també que els parlants de diferents variants dialectals escriguin les seves formes lingüístiques i que programes tan populars com el Word, l'Excel o el Pages no les acceptin. Enfortir la llengua passa cada cop més per les pantalles, de manera que entre les propostes del Molt a favor hi ha la d'Ivan Solivellas d'actualitzar els correctors d'ofimàtica. No és l'única proposta en aquest àmbit: Míriam Martín Lloret també recomana que tots els ordinadors de l'administració pública estiguin configurats en català i Pau Vidal aconsella que els consumidors ho facin amb els mateixos dispositius per fer palès l'impacte de la llengua en les empreses tecnològiques.

Quantes empreses canviarien la llengua que utilitzen si a canvi rebessin bonificacions fiscals? La llei ja existeix, explica Rudolf Ortega, només es tracta d'aplicar-la. El principal obstacle per fer-ho, però, és l'escàs marge de maniobra de la Generalitat i els ajuntaments sobre la gestió dels impostos, perquè la gran majoria els gestiona directament l'Estat. Davant d'aquesta situació "francament descoratjadora", Ortega proposa utilitzar el cànon de l'aigua i l'impost de béns immobles (que sí que depenen del Govern) com a salconduits per impulsar una mesura de normalització lingüística a l'àmbit socioeconòmic.

Un estudiant universitari fa l'Erasmus a Barcelona i demana que les classes siguin en castellà. El professor cedeix, canvia de llengua i no passa res. O sí, perquè les xarxes socials van plenes de missatges d'alumnes indignats que han vist com, de sobte, han deixat de cursar una assignatura en català. Magí Camps té claríssima l'estratègia a seguir: "Els professors universitaris no haurien de renunciar al català d'entrada". Només així, afegeix, "s'aconseguirà que es respecti la llengua pròpia dels Països Catalans en l'àmbit acadèmic".

Si l'euskera té un dia internacional, per què el català no pot fer el mateix? Rudolf Ortega proposa celebrar una diada per la llengua i que, un cop cada any, s'organitzin taules rodones, concerts, exposicions i, fins i tot, que els productes etiquetats en català estiguin rebaixats. I, posats a muntar saraus, també planteja organitzar en algun altre moment de l'any una fira dedicada al català que serveixi per captar empreses i fer difusió d'iniciatives centrades en impulsar la llengua.

Si parlem de ressalts, d'estretalls o de guals és probable que molts catalanoparlants facin cara de desconcert. Però si els diem que es tracta de badenes, d'estrechamientos o de vados potser molts ens entendran. La gran majoria de catalans que tenen carnet de conduir han fet les classes, les pràctiques i els exàmens en castellà. En realitat a Catalunya tenim les dues opcions lingüístiques a l'hora d'examinar-nos, però el predomini del castellà en l'oferta formativa fa que els estudiants segueixin tot el procés en aquesta llengua. "Seria bo que les autoescoles catalanes tinguessin una mica de bon criteri i respecte cap a la llengua pròpia del país i es plantegessin oferir classes en català", reclama Enric Gomà a Molt a favor.

Catalunya concentra un 52% de la facturació del sector dels videojocs de tot l'Estat. Ara bé, quants jocs coneixem que parlin en català? Probablement cap. L'Institut Català de les Empreses Culturals, diu Míriam Martín Lloret, hauria de promoure la creació de videojocs en català que tinguin èxit i que es converteixin en referents entre els joves. En paral·lel, Ivan Solivellas fa una crida a traduir els jocs més populars a la nostra llengua, com el FIFA o el Fortnite. La traducció, proposen, podria finançar-se mitjançant una campanya de micromecenatge.

Les escoles són un dels punts clau per enfortir el català entre els parlants del present i del futur. Perquè sigui així cal que els mestres tinguin i mantinguin un bon nivell lingüístic. Això es pot aconseguir fàcilment, proposa Maria Rodríguez Mariné, amb una oferta atractiva de cursos d'estiu que, a més, els donin més punts per obtenir plaça o per guanyar concursos de trasllat. D'idees a les escoles n'hi ha més: crear la figura d'un mediador que ajudi a resoldre conflictes lingüístics als centres i que defensi el manteniment del català com a llengua vehicular a l'hora d'informar les famílies. I que s'ofereixin classes específiques de català als infants nouvinguts perquè el puguin aprendre des del primer dia, sigui quin sigui el seu país d'origen.

Si les xarxes socials treuen fum quan s'emeten La isla de las tentaciones o Operación Triunfo, per què no pot passar el mateix amb un reality show fet i pensat en català? La televisió és una eina lingüística de primera, i muntar un programa amb celebrities del país no és una proposta forassenyada, segons Ivan Solivellas. Tampoc ho és recuperar un espai juvenil com era el 3XL del canal 33, que va servir de porta d'entrada per a molts joves amants de sèries com Slam Dunk o Yu Yu Hakusho. I, per rematar la jugada, Enric Gomà reclama una única plataforma amb els continguts de les tres cadenes catalanes –TV3, IB3 i À Punt– que serveixi per intercanviar continguts de manera eficaç entre els territoris.