'Salvaje': Russell Crowe en caiguda lliure

'Salvaje'

(2 estrelles)

Direcció: Derrick Borte. Guió: Carl Ellsworth. 91 min. Estats Units (2020). Amb Russell Crowe, Caren Pistorius, Jimmi Simpson i Gabriel Bateman. Estrena als cinemes

Gladiator el va convertir en una estrella, però el paper més carismàtic de Russell Crowe segueix sent el del violent policia Bud White a L.A. Confidential, aquell modèlic neonoir en què Curtis Hanson es recolzava en la tensa gestualitat de l'actor i el seu físic contundent per expressar la fúria interior del personatge. Bud White no parlava gaire; era el seu cos –l'esquena encorbada abans de donar un cop de puny, les mans prement una cadira fins a desintegrar-la– el que transmetia la ira del policia turmentat.

Salvaje és un violent thriller amb esperit de sèrie B que parteix d'una premissa similar a la d'El diable sobre rodes encara que amb el contingut macabre de Carretera a l'infern, en què un autoestopista maníac (un autoparòdic Rutger Hauer) es divertia col·locant dits humans en racions de patates fregides. Crowe interpreta un conductor psicòpata que, després d'un incident de trànsit, decideix convertir en un malson la vida d'una dona i el seu fill. Al contrari que a L.A. Confidential, però, aquí es desaprofita la seva presència física –descomunal, impactant–, que queda supeditada a uns diàlegs explicatius en excés. Si ja és molesta la insistència del guió a exposar les motivacions del psicòpata, resulta imperdonable que es passi gran part del film anunciant per mòbil la següent maldat que cometrà. A Salvaje, Crowe sembla una paròdia dels seus anteriors personatges i no és més amenaçador que una broma telefònica pesada.