Salvador Sunyer: "Som un país ideal perquè la cultura en sigui un motor"

BarcelonaEl Temporada Alta és una de les grans cites de les arts escèniques a tot l’Estat. En un quart de segle s’ha consolidat com un aparador escènic i un motor de producció, a més de ser un dels pocs espais on gaudir de teatre internacional. Ha sigut un generador de referents i d’un imaginari col·lectiu en renovació constant. Però per al director del Temporada Alta va molt més enllà d’una programació de teatre: és una aposta per vertebrar un país cohesionat.

En el curtmetratge de presentació de l’edició actual dieu: “Temporada Alta, 25 anys fent coses inútils”.

Els últims anys s’ha instal·lat aquesta idea que la cultura és inútil o, pitjor, que és un malbaratament de diner públic. En part és així per la crisi, perquè es veuen altres necessitats de primer ordre, però també perquè el nostre país, i tots els països, estan perdent el sentit de comunitat, de pertinença, en favor d’una globalització absurda que consisteix en cinc o sis paràmetres que valen a qualsevol lloc.

És l’extensió del liberalisme a la cultura?

Més que això, una forma utilitarista en funció de resultats a curt termini. Fa anys, això era un tema de la dreta i ara hi ha una part de l’esquerra que s’hi ha agafat. Un savi xinès deia: “Tothom coneix la utilitat del que és útil, però pocs coneixen la utilitat del que és inútil”. Nosaltres creiem que el teatre, i per tant la cultura, no té una utilitat immediata, sinó que t’obre a mons que no coneix ningú i alhora dibuixa el que serà el futur d’un país, d’una gent.

Què és, per a tu, el Temporada Alta?

A banda de ser un festival, que és obvi, ens agradaria que anés obrint camins a una altra manera de fer les coses, que elimini la idea que hi ha coses que són per a una elit selecta, i d’altres, per a les masses. Si es fa bé, si tothom hi posa el seu gra de sorra, l’obra més rabiosament contemporània pot tocar algú de qualsevol classe social i qualsevol formació.

Arriba a prou públic, el festival?

No. Arriba a molt més públic del que sol anar a actes culturals, però l’objectiu és que hi vagi absolutament tothom.

En aquest sentit, la cultura ens iguala?

I sobretot ens cohesiona, ens dóna un imaginari i per tant unes vivències comunes. També dóna una veu a un país i, per tant, la capacitat de parlar i intercanviar amb altres.

Com es programa un festival amb 100 espectacles que busca tant la creació local i la dramatúrgia catalana com la internacional?

Nosaltres mirem on som i mirem les capes de ceba que és una societat -la gironina, la catalana i la internacional-, i busquem que hi hagi espectacles per al màxim de grups de persones que hi ha. I, sobretot, intentem que any rere any la gent vagi passant capes o, com en diuen ara, pantalles.

El model públic-privat que té el festival és una bona solució?

Tots els models són bons o dolents, depèn de com es facin. El nostre, aquí, és força nou i ha sortit sobre la marxa, i és possible perquè el fa Bitò, que a part del festival fa altres coses que donen uns guanys que permeten aguantar la tresoreria. Què requereix, el model? Presentar els comptes clars i auditats, i tenir present els teus objectius, perquè reps diners públics. Nosaltres no ens podem queixar, perquè totes les administracions hi aporten, si bé sense els 900.000 euros d’empreses seria una altra cosa [el pressupost és de 3 milions]. Tenim en un país que des del punt de vista d’inversió cultural és quasi al tercer món. Però dit això, has de treure el màxim rendiment del que tens.

Com s’imagina el Temporada Alta del futur?

Que arribi a tothom i se centri en la creació contemporània. Però, més important: jo voldria aconseguir que aquesta zona fos una ciutat del teatre, que l’escena fos un fil conductor de la ciutat, amb ensenyaments especialitzats, FP, empreses i com més artistes millor.

Encara heu d’anar explicant què és Temporada Alta?

Més que què és, hem d’explicar el sentit del festival i sobretot quin sentit hauria de tenir la cultura. Catalunya és un país ideal perquè la cultura en sigui un motor. Només cal mirar la història: el nostre país ha sigut potent en això.