Salvador Dalí radiografiat

BarcelonaSalvador Dalí va fer servir la seva germana Anna Maria com a model per a nombrosos retrats als anys 20: “Pintava pacientment i infatigablement”, recordava Anna Maria Dalí en una entrevista publicada l’any 1949, en què també va explicar que, durant les llargues sessions, a vegades l’artista es concentrava només en un detall. “Molts d’ells eren mers estudis dels rínxols i una espatlla sempre descoberta”, va explicar també Anna Maria. Precisament la seva cabellera a Noia d’esquena, un oli del 1925 propietat del Museu Reina Sofia, li va donar molta feina: en una imatge publicada al diari argentí La Nación el juliol d’aquell mateix any es pot veure que la cua amb què Anna Maria Dalí s’havia recollit els cabells era més curta que la del resultat final. També ho era la vora de la màniga del vestit. Tot i que només es tracta de dos detalls de l’obra, confirmats gràcies als estudis científics practicats a la pintura, són substanciosos perquè el procés creatiu de Salvador Dalí encara és un terreny per explorar a fons.

El Meadows Museum de Dallas (Texas) inaugurarà al setembre una exposició pionera amb una vintena de Dalís de petites dimensions datats entre els anys 1929 i 1936, nou dels quals han sigut estudiats per la directora de conservació del Kimbell Art Museum, Claire Barry, amb l’objectiu d’aportar noves dades de com treballava l’artista. “Hi ha molt camí per recórrer perquè va ser molt prolífic, amb diferents etapes i múltiples tècniques artístiques”, expliquen la directora dels Museus Dalí, Montse Aguer, i la cap de conservació i restauració de la institució, Irene Civil. “Dalí estimava i vivia profundament la pintura. El seu infatigable procés creador representava un exhaustiu treball de preparació -afegeixen-: esbossos de la composició, dibuixos de detalls de les figures, objectes i altres elements que volia representar”. “Hi ha pocs estudis sobre Dalí des del punt de vista científic i de la conservació, però sovint aquesta mena d’anàlisis són molt reveladores del procés creatiu i permeten observar el dibuix que hi ha al suport de l’obra i els canvis en la composició”, diu el director del Museu Dalí de Florida, William Jeffet.

Mentre que sovint apareixen notícies de troballes en pintures de Picasso, crida l’atenció que no se n’hagin fet més en un artista tan estudiat i popular com Dalí. “No se’ls pot comparar. Cada artista té unes problemàtiques diferents -explica Jeffet-. En termes generals, les pintures de Dalí sovint presenten restauracions antigues i vernissos afegits que tenen a veure amb les vicissituds atzaroses que hagin afectat la pintura: la naturalesa dels materials, l’estabilitat i els accidents que hagin pogut patir. Moltes vegades les restauracions no es poden veure a simple vista i només es poden advertir amb llum ultraviolada, radiografies i llum infraroja”.

La importància de la tecnologia

Els estudis científics de les obres d’art demanen paciència. “És un procés lent. Els resultats i les anàlisis comparatives amb altres obres semblants ajuden a datar els dibuixos preparatoris d’una obra i altres peces relacionades”, expliquen Aguer i Civil, que col·laboren amb el Museu Reina Sofia en l’estudi d’obres primerenques de Dalí com Natura morta purista i Sifó i ampolleta de rhum (Pintura cubista), tots dos del 1924. “Aquestes dues obres s’estan estudiant novament -afegeixen- i gràcies a les millores introduïdes en la tecnologia digital de captació i tractament de la imatge esperem enriquir els resultats”.

Al Meadows Museum de Dallas també són conscients de la complexitat del mètode de treball de l’artista empordanès, i van poder comprovar que fins i tot feia canvis durant la realització d’obres de petites dimensions. Després de comprar L’home peix l’any 2016, gràcies a les analítiques van poder observar que, entre altres canvis, Dalí n’havia eliminat dues figures. En l’exposició del setembre -que portarà per títol Dalí: la poètica del que és petit i comissariaran el director del museu, Mark Roglán, i la conservadora, Shelley DeMaria- analitzaran més obres de petit format, perquè en el període entre 1926 i 1936 la meitat de les que va fer eren diminutes. Per exemple, L’espectre de Vermeer de Delft utilitzable com a taula, una de les sis obres del Museu Dalí de Florida que s’exposarà, fa 18,1 x 13,9 centímetres. “Es pot pensar que l’artista tenia una idea molt premeditada a l’hora de fer un quadre tan petit, però amb L’home peix hi vam trobar canvis importants -diu Roglán-. Hi ha una mena d’ambivalència. En unes obres hi ha moltes modificacions i en unes altres segueix el dibuix preparatori de manera exacta”.

Un tractat de pintura poc verídic

Al marge de les analítiques de les obres, el procés creatiu de Dalí és conegut a través d’un dels seus propis escrits, 50 secrets màgics per pintar. Però per acabar de reblar el clau, els nous estudis apunten que no va seguir al peu de la lletra el que deia d’ell mateix en qüestions com els pigments. “Va escriure aquest llibre per explicar la seva tècnica i s’ha descobert que el que diu i el que va aplicar en les seves pintures són dues coses diferents”, explica Roglán, que contribuirà a la mostra amb un estudi sobre la influència que va tenir en Dalí l’obra de Vermeer, un altre pintor d’obres petites i refinades. Shelley DeMaria buscarà relacions més recents, sobre el pes que van tenir el collage i la fotografia en el Dalí d’aquella època. “El nombre de pintures de petites dimensions és creixent des de l’any 1929, té l’apogeu el 1934 i des d’aleshores es van reduint”, explica DeMaria.

La Fundació Gala-Dalí prestarà El carretó fantasma i el Museu Dalí de Florida, a més de L’espectre de Vermeer, cedirà A la vora del mar, Pa català, Jo a l’edat de deu anys quan era el nen-llagosta, El deslletament del moble-aliment i L’home amb el cap d’hortènsies blaves. També s’hi podran veure Les acomodacions dels desitjos, del Metropolitan, i Cardenal, cardenal!, del Munson Williams Proctor Arts Institute, de Nova York. “Descobrirem coses que Dalí no volia que veiéssim, i com creava, des del començament fins al final”, conclou Mark Roglán.