El Saló del Còmic alça el vol

BarcelonaEl Saló del Còmic s’enlaira. No és una altra metàfora aèria de les moltes que ha generat el fet que l’aviació sigui el gran eix temàtic de la nova edició del Saló, que se celebra des d’avui fins diumenge a Fira de Barcelona. En realitat es tracta d’una afirmació gairebé literal: enguany la fira ocuparà 50.000 m, un 10% més que l’any passat, però el creixement s’ha produït verticalment: el Saló conserva la planta baixa del Palau 1, però de la primera planta del Palau 2 es veu obligat a pujar a la segona i hi afegeix la planta superior del Palau 3. I el gruix de les exposicions es desplacen al Palau 4 i ocupen tots els nivells, amb rampes que pugen en espiral fins a tocar del sostre.

“Ens hem hagut d’adaptar, perquè encara estan desmuntant el Saló de l’Ensenyament -explica amb estoïcisme Carles Santamaria, director del Saló del Còmic-. El calendari de fires a Barcelona en aquests mesos és una bogeria i no hem tingut més opcions, però estem satisfets del resultat”. El visitant del Saló del Còmic, acostumat a desplaçar-se horitzontalment pels diferents espais, aquest any haurà de pujar i baixar escales mecàniques i rampes per visitar tots els racons i expositors. El sector dels fanzins, per exemple, ha fet sentir el seu descontentament en veure’s instal·lat a la primera planta del Palau 2, entre els expositors dels autors i la zona de tallers, però Santamaria està convençut que “tots els espais tenen prou pol d’atracció per garantir la fluïdesa i el moviment de la gent”.

Avions de paper?

Pel que fa a atractius, el Saló exhibeix com cada any el seu conjunt d’exposicions. La que crida més l’atenció és la que parteix de la relació entre la historieta i l’aviació, Còmic en vol, que té l’aparell expositiu més voluminós: un caça a reacció MiG-15 que va lluitar en la Guerra de Corea, un helicòpter Huey nord-americà de la Guerra del Vietnam, una rèplica del Polikarpov I-16 que Rússia va enviar a la República per lluitar contra Franco en la nostra Guerra Civil, un Texan nord-americà de la Segona Guerra Mundial i una rèplica del Monocoque Hedilla, l’avió en què Salvador Hedilla va fer el primer vol entre Barcelona i Palma el 1916, un any abans de morir en accident aeri. L’únic aparell que està en vol i que podria haver arribar al Saló pel seu compte és una emblemàtica avioneta Cessna, el model més produït en la història de l’aviació civil, així com dos cotxes de bombers històrics, encaixats una mica amb pinces en l’exposició en virtut del paper que van jugar en la defensa civil contra els bombardejos. Però siguem clars: més que una mostra exhaustiva sobre un gènere del còmic es tracta d’una exhibició d’aeronaus (i cotxes de bombers vintage) contextualitzada amb reproduccions d’historietes que engrescarà més els fans de l’aeronàutica que els del còmic.

El concepte de mostra-espectacle també és present a Li deien Lucky Luke, que Santamaria reconeix que respon a la demanda del públic de fer exposicions pensant en els més menuts. Concebuda com a homenatge al popular cowboy, recrea el poblat típic de les aventures de Lucky Luke i fa un repàs dels personatges clàssics del còmic; els nens gaudiran fent-se fotos divertides, però els admiradors de Morris trobaran a faltar algun original del creador de Lucky Luke. Més pensades per als aficionats del còmic són les mostres dedicades a dos mestres del còmic nord-americà: Milton Caniff i Will Eisner. La del primer, Horitzons llunyans, fa un recorregut per l’evolució estilística de CaniffHoritzons llunyans, començant per unes tires del seu amic Noel Sickles que el van empènyer a jugar amb la llum i les ombres, i continuant amb les seves sèries clàssiques: Terry i els Pirates, Male Call i Steve Canyon. Un total de 78 originals que inclouen tires de premsa i pàgines originals. L’exposició d’Eisner, que celebra el centenari del seu naixement, alterna reproduccions i originals (un total de 42) del creador de The Spirit i posa el focus en el seu paper com a pioner de la novel·la gràfica gràcies a obres com Contrato con Dios. També hi haurà mostres dedicades als guanyadors de l’anterior edició del Saló: la saga fantàstica Ekhö, el fanzín Nimio i la més interessant de totes, Gaudí entre vinyetes, que a partir del còmic Els fantasmes de Gaudí explora l’univers gaudinià a través d’esbossos, objectes i una maqueta de la Sagrada Família que reprodueix l’original de Gaudí.

L’humor de Blanco

Però la joia de la corona és l’exposició dedicada als 100 anys del TBO.TBO 100 originals de la mítica capçalera repartits en quatre apartats: 25 per recórrer les diferents etapes de la revista, 25 per destacar els grans autors del TBO (Opisso, Coll, Benejam, etc), 25 de dedicats als seus personatges més emblemàtics i 25 del guanyador del Gran Premi de l’anterior edició del Saló, Josep Maria Blanco, l’únic supervivent del TBO clàssic, que inclouen algunes de les seves conegudes il·lustracions urbanes de La Barcelona de Blanco. Comissariada pel gran expert en la història delTBO, Antoni Guiral, l’exposició inclou un mural original que va realitzar Cesc per commemorar el 50è aniversari de la revista.

Un ARA dibuixat i amb reportatges en còmic

Dissabte l’ARA publicarà una edició especial en què tots els articles seran il·lustrats per dibuixants de còmic. Manel Fontdevila, Pere Joan, Miguel Gallardo, Daniel Torres, Paco Roca i Monteys seran alguns dels autors convidays. El diari inclourà cinc reportatges en còmic realitzats per periodistes de l’ARA i dibuixants com Juanjo Sáez i Sagar Forniés. La portada serà obra de Max.

Els sis noms imprescindibles del Saló

Kim Jung Gi

El còmic com a espectacle. L’artista sud-coreà Kim Jung Gi és famós per dibuixar murals espectaculars sense esbossos previs, directament amb retolador. Al seu espai del nivell 5 del Palau 4, el públic podrà examinar en viu la increïble tècnica d’aquest autor amb els dibuixos més complexos i intricats.

Liza Donnelly

Amb trenta anys de carrera, Donnelly és un nom clau de l’humor gràfic nord-americà. Habitual del New York Times, ha escrit llibres com 'Funny ladies', sobre les dibuixants del New Yorker. Són famosos els seus dibuixos “en viu” dels Oscars o els debats presidencials, que ella tuiteja sobre la marxa.

Hermann

Un dels dibuixants més admirats del còmic europeu modern. El belga Hermann és el creador de clàssics com la sèrie de western Jeremiah o la saga d’aventures Las torres de Bois-Maury. Inquiet i obert a provar nous gèneres, Hermann va guanyar l’any passat el Gran Premi del Festival d’Angulema.

Dave Gibbons

L’anglès és molt més que el dibuixant del magistral Watchmen. Gibbons també ha brillat treballant amb autors com Frank Miller (la saga 'Martha Washington') i Mark Millar ('Secret service'), i fins i tot com a guionista de 'Superman/Batman': los mejores del mundo.

José Muñoz

La recent edició de l’integral d’Alack Sinner posa d’actualitat la figura de l’argentí, un dels grans dibuixants del gènere negre, especialment en la seva col·laboració amb Carlos Sampayo. El seu ús del negre i de les taques és un prodigi d’economia expressiva.

Bryan Talbot

En les seves més de quatre dècades de carrera, l’anglès ha destacat tant en el gènere fantàstic ('Las aventuras de Luther Arkwright', 'Sandman') com en la novel·la gràfica: els seus treballs en solitari ('Historia de una rata mala') o amb la seva dona, Mary Talbot ('Sufragistas'), l’han convertit en un dels fundadors de la novel·la gràfica britànica.