Un any sense poder ballar

BarcelonaL’últim concert a la Sala Razzmatazz de Barcelona va ser el 9 de març del 2020. Fa més d’un any. “Va ser un concert de Louis Tomlinson, un exmembre de One Direction. Va ser molt divertit, i també molt complex de muntar”, recorda Lluís Torrents, codirector i gerent de Razzmatazz. Torrents s’emociona explicant les peculiaritats d’aquell concert, “de fenomen teen”, amb les entrades exhaurides i públic dormint al carrer dies abans. “Teníem la gent de seguretat treballant tota la nit anterior, perquè els nanos poguessin entrar per anar al lavabo; també els donaven aigua. Va ser un concert de molta feina, però molt xulo. És bo que els nens visquin l’experiència de la música en directe”, diu Torrents. Tot i el sold out, el concert va ser deficitari per a la sala: “Amb el lloguer que cobrem al promotor no cobrim les despeses de producció que suposa obrir la sala. La majoria vivim de les barres, i aquell dia no vam arribar a facturar ni 1.500 euros, perquè eren nens i nenes i entre cinc es beuen una cocacola”. 

Després va arribar el confinament, i des d’aleshores el gran equipament musical del Poblenou no ha aixecat la persiana. “Si no ens deixen que la gent pugui ballar, sales com la nostra és difícil que puguem obrir. La nostra activitat és inviable amb criteris de distància de seguretat”, diu el codirector d’una sala que té 130 treballadors en ERTO i pèrdues mensuals de 150.000 euros. “Hem acumulat més de dos milions d’euros de pèrdues en un any. I hem rebut uns 200.000 euros de subvencions de la conselleria de Cultura, el ministeri de Cultura i ’Ajuntament de Barcelona, i també de la conselleria d’Empresa, que ens ha donat un petit ajut com a club. No és ni un 10% de les pèrdues”, lamenta Torrents, que tanmateix admet que pot sentir-se afortunat, perquè “la gran majoria de discoteques que no fan concerts com a màxim han rebut 20.000 euros de subvenció”.

“En aquest país la viabilitat de les sales de concerts depèn de l’explotació com a discoteques, i tota solució que no prevegi aquesta realitat no funcionarà”, corrobora Dani Castellano, director de la Sala Stroika i de la Casa de la Música de Manresa, i membre de la discogràfica Propaganda pel Fet! A la Stroika l’últim concert abans de la pandèmia va ser un d’Albert Pla el 7 de març del 2020. Els que estaven previstos el cap de setmana següent ja no es van poder fer. “Vam tornar a fer música en directe el 13 de desembre, amb el bolo de Juantxo Skalari, però l’únic que hem programat són els concerts del Curt Circuit i del Sala.CAT, dos cicles subvencionats”, explica Castellano. El registre de danys: 18 persones en ERTO i l’ombra d’un concurs de creditors que va planar a l’octubre però que ara sembla esvair-se. “Ara no estem en una situació de tancament, però la incertesa continua present”, diu Castellano. 

“Comencem a veure la llum”, diu amb la més gran de les prudències Carmen Zapata, la gerent de l’Associació de Sales de Concerts de Catalunya (ASACC). “De les 87 sales associades, n’hi ha cinc que segurament no tornaran a obrir, però no podem dir els noms perquè estan intentant buscar un traspàs i per evitar l’especulació i la devaluació no volen que es faci públic. Vam pensar que en caurien moltes més, però segons com vagin les coses pot ser que acabin tancant més”, recorda Zapata.

Cicles amb finançament públic com Sala BCN, Sala.CAT i Curt Circuit han aportat una mica d’aire a les sales, però el futur depèn de la possibilitat de poder acollir el públic sense distància profilàctica. “Quan vam fer els concerts del Sala.CAT, subvencionats per la Generalitat, només van obrir 37 sales, i gairebé totes van tornar a tancar quan es va acabar el cicle”, precisa la gerent de l’ASACC. El que no ha faltat és iniciativa, ni imaginació. L’equip de la Stroika, aprofitant el bagatge adquirit amb el projecte Cases de la Música i amb el suport de l’Ajuntament de Manresa, va muntar el Vibra, un festival de cinc nits a l’aire lliure que al juny tindrà la segona edició amb onze nits. “I ja tenim un sold out: Zoo”, diu Castellano. La sala de Manresa també es va reinventar com a bar al desembre, però amb les restriccions horàries “no tenia sentit obrir”.

D’on ve la llum, doncs? Per una banda, hi ha l’elaboració d’un pla sectorial que prevegi les condicions de reobertura. Dimecres diverses associacions de l’oci nocturn, inclosa l’ASACC, es van reunir amb els departaments d’Interior i Salut. “Marc Ramentol, secretari general de Salut, i Elisabeth Adad, secretària general d’Interior, ens van dir que, independentment del grau de vacunació, el seu objectiu és que a l’estiu es pogués començar a recuperar i a reobrir l’oci nocturn”, explica Torrents, que assumeix que hi haurà restriccions d’aforament i d’horaris, i que és possible que al principi es prohibeixi el ball, però “com més gent vacunada, menys restriccions”.

El calendari més prudent? “Dubto molt que una sala com Razzmatazz pugui recuperar l’activitat tenint en compte que nosaltres hem de poder treballar sense distància de seguretat. Si poguéssim obrir amb un 60% d’aforament i aturar la sangria, o cobrir despeses, ja ens ajudaria a aguantar més temps”, diu Torrents, que en cap cas valora obrir sense que es pugui ballar. “Convertir el Razz en una gran cafeteria no és el que volem. La nostra activitat és la música en directe i el ball. No podem ni volem renunciar-hi. No ens dedicarem a fer pa, no som forners. Ens dediquem a fer que la gent balli”, afegeix.

Tanmateix, el calendari de reobertura pot canviar si funcionen proves pilot com el concert de Love of Lesbian al Palau Sant Jordi del 27 de març, i si se segueix treballant en la línia de possibilitats que va obrir l’assaig del desembre a l’Apolo. “Estem encantadíssims que la conselleria de Salut estigui veient que vam ser pioners amb la prova de l’Apolo. Hem exportat tota aquesta informació a Europa i semblava que ens passarien la mà per la cara, però la setmana passada es van posar les piles, i estan col·laborant amb el concert del Sant Jordi. Estem encants, per fi”, diu Torrents. El propòsit de les sales, compartit per festivals com el Cruïlla –que ahir va reconfirmar que es farà al juliol–, és que es comenci a treballar amb certificats de vacunació o d’immunitat i que la gent pugui fer-se proves d’antígens que quedin recollides en una aplicació del mòbil. “Si els resultats del Sant Jordi són bons i podem arribar a treballar amb aquest tipus de certificats, llavors sí que podríem començar l’activitat més aviat”, diu Torrents.