Com s'organitza un festival en temps pandèmics

BarcelonaMascaretes, cadires, distància profilàctica i l’omnipresent olor de gel hidroalcohòlic. Les coses haurien de canviar molt perquè aquest estiu el paisatge dels festivals fos diferent. Amb cites multitudinàries com el Sónar i el Primavera Sound ajornades al 2022, i tret del Cruïlla, el Vida i el Canet Rock, que mantenen la intenció de tenir públic dret i sense distància, la gran majoria de festivals catalans opten per tirar endavant adaptats al format pandèmic i entomant la incertesa com a companya de viatge. “Pot passar que a l’estiu es puguin fer coses que ara estan prohibides”, diu Arnau Solsona, director del Festival Embassa’t de Sabadell. “El fet de treballar tot l’hivern organitzant concerts del Guitar BCN i el Festival de Jazz de Barcelona ens ha fet tenir la pell una mica més preparada per no emportar-nos grans decepcions, i si sobre la marxa alguna cosa no pot ser, doncs no pot ser, ja ens hi hem habituat”, explica Joan Roselló, un dels directors de la promotora The Project, responsable del Festival de la Porta Ferrada i coproductora de l’Arts d’Estiu de Pineda de Mar.

Tanmateix, hi ha decisions, sobretot les relacionades amb la contractació artística i la venda d’entrades, que no es poden deixar per a última hora. Això ha dut els festivals a treballar a mitjà termini i amb uns aforaments possibilistes esperant que el límit de 1.000 espectadors vigent a principis de maig sigui més generós a l’estiu. Incerteses a part, les principals diferències entre muntar un festival el 2019 i ara tenen a veure amb la infraestructura (disposició de públic, serveis i despeses de seguretat) i la relació amb els mànagers i els artistes. “Abans tancaves les contractacions amb els festivals tenint certeses sobre horaris i condicions econòmiques, i ara és més complicat perquè es treballa amb un aforament que pot ser que no sigui el definitiu”, diu Gerardo Sanz, responsable de Fina Estampa, l’oficina de management de Manel i Maria Arnal & Marcel Bagés, entre d’altres. L’organització de Porta Ferrada treballa amb “un imaginari d’aforament” que espera aconseguir “d’entre 1.300 i 1.400 persones”. “Amb aquest imaginari fem les nostres propostes –diu Roselló–. Si després l’aforament final permès és més gran, pactem que hi hagi bonificació per als artistes si es venen més entrades. Si és més petit ens ho menjarem nosaltres, però si és extremadament petit no el podem fer. És l’única manera d’avançar”. “En els contractes es preveu específicament una bonificació per increment d’aforament”, confirma Sanz, que afegeix que “tot queda subjecte a negociació, i cada negociació és un món”.

La reducció dels aforaments repercuteix en els honoraris artístics, però segons Solsona, de l’Embassa’t, “els grups s’han fet càrrec de la situació”. “Hem trobat una empatia especial en les bandes, que són més sensibles, i també en els mànagers, que no són tan sensibles. En general, hi ha molta predisposició perquè la gent té ganes que funcionin les coses”. També s’ha flexibilitat l’exclusivitat, i aquest estiu és fàcil veure grups com Love of Lesbian tocant a festivals com el Grec, el Vida, el de Pedralbes i el de Cap Roig.

Un dels maldecaps dels organitzadors ha sigut intentar que els festivals del 2021 s’assemblin tant com sigui possible als del 2019. A Porta Ferrada l’any passat van redescobrir l’Arena Guíxols, un espai que abans acollia esporàdicament concerts multitudinaris i l’amplitud del qual permet encabir el públic mantenint la distància. “L’hem redefinit i s’ha convertit en un espai molt vàlid per al festival”, assegura Roselló.

Els festivals han hagut de redissenyar els espais i comprar o llogar cadires per substituir les graderies que es feien servir abans. En alguns casos, però, ha calgut capgirar el model. L’Embassa’t ha canviat d’ubicació i es farà del 10 al 13 de juny amb un aforament de 1.000 persones al Parc Catalunya de Sabadell, “un recinte que a la festa major pot acollir-ne 50.000”, diu Solsona. L’altre canvi és reconvertir jornades de vuit hores seguides amb una única entrada (i el públic dret) en concerts independents repartits en diferents franges horàries, cadascuna amb entrada pròpia (i amb la gent asseguda). “Això ens obliga a tenir un cap de cartell per franja, en comptes d’un per dia”, diu Solsona.

Idees per no tenir un altre any en blanc

El festival Say It Loud, organitzat per la cooperativa Quesoni, celebra una versió estiuenca al castell de Montjuïc el 5 i 6 de juny amb el suport de l’Icub, aprofitant l’experiència del cicle SalaBCN del 2020 i amb un cartell que inclou la presentació del disc d’Extraño Weys. “Davant l’horitzó de passar un altre any en blanc, ens tirem a la piscina. Hi haurà més o menys aigua, això ja es veurà, però ho hem de fer”, explica Pablo Tudela, de Quesoni.

El Say It Loud estiuenc també ha de gestionar la incertesa. "Ara mateix tenim clar que el farem i tenim el compromís del castell que es fa, però estem supeditats a com quedin definits els protocols després de l'aixecament de l'estat d'alarma, tant d’horaris com d’aforament a l’aire lliure, i aleshores plantejarem un escenari o un altre –diu Tudela–. Per això hem anunciat el cartell, però encara no l’enllaç a les entrades ni els horaris".