‘Ruz-Bárcenas’, un teatre per conèixer la realitat

BarcelonaEl món és un gran teatre i els homes i les dones són actors, va escriure Shakespeare ( Com us plagui ), i el teatre esdevé de vegades realitat, com en aquest Ruz-Bárcenas amb què Jordi Casanovas incideix en un dels temes més preocupants de l’actualitat: el finançament il·legal del Partit Popular. I ho fa a partir del text real de l’interrogatori al qual el jutge de la Audiència Nacional Pablo Ruz va sotmetre l’extresorer del PP Luis Bárcenas. La funció ens acosta al funcionament opac del PP a través d’aquests fragments del llarg interrogatori (sis hores), que no incorporen ni una paraula de més del que van dir els protagonistes. És una funció que reivindica el paper del teatre com a reflex de la vida real i com a eina per documentar-la i que, lluny de resultar reiterativa amb el que ja és conegut, ho il·lumina tot plegat amb un aire grotesc perquè almenys puguem riure. Una funció despullada i austera dirigida per Alberto Sanjuan i amb dos actors superbs. Pedro Casablanc és el doble de Bárcenas: una caracterització perfecta que inclou l’estudi del personatge i del seu entorn. En aquest sentit, Casablanc, al qual recordem per les seves creacions amb la companyia Animalario, calca les maneres dels membres del Partit Popular. Menys estel·lar però sàviament contingut, Manolo Solo com a Pablo Ruz.

Ruz-Bárcenas és un exercici hiperrealista de teatre polític que es va estrenar al petit Teatro del Barrio, que dirigeix Alberto San Juan a Madrid. És l’obra que hauria de veure tot Espanya, que haurien de veure tots els militants i quadres del PP, perquè tots els ciutadans puguin formar-se’n personalment un criteri.