'La ruleta de la fortuna y la fantasía': l'estrena més sorprenent, sexi i sensible de la setmana
Ryusuke Hamaguchi, el director estrella del cinema japonès actual, demostra que també és un crac en les distàncies curtes
'La ruleta de la fortuna y la fantasía'
(4,5 estrelles)
Direcció i guió: Ryusuke Hamaguchi. 121 minuts. Japó (2021). Amb Kotone Furukawa, Kiyohiko Shibukawa i Katsuki Mori. Estrena als cinemes el 5 de novembre.
Pocs directors poden presumir, com Ryusuke Hamaguchi, d'haver presentat en un mateix any dues pel·lícules superbes en dos dels grans festivals de referència, Berlín i Canes. Aquesta setmana ens arriba la primera, La ruleta de la fortuna y la fantasía, que va aconseguir el Gran Premi del Jurat a la Berlinale. La carrera de Hamaguchi ha destacat per l'elaboració de relats de llarga durada que deixen un pòsit emocional permanent, amb títols com Happy hour (2015) i la pendent d'estrena després d'haver estat guardonada a Canes Drive my car (2021). Amb La ruleta de la fortuna y la fantasía fa palès que també és un mestre en les distàncies curtes i confirma el seu control dels recursos de dues disciplines convergents amb la cinematogràfica, la literària i la teatral.
Ens trobem davant d'un tríptic d'històries breus al voltant de relacions quotidianes marcades per l'atzar, narrades a través d'una posada en escena transparent i precisa, i que desemboquen en un desenllaç inesperat. Les tres juguen amb el paper que la casualitat té en les nostres vides, a partir de les decisions que prenen les respectives protagonistes quan disposen d'una informació privilegiada respecte a persones amb qui han establert un fort vincle de fa poc temps. Hamaguchi excel·leix sobretot en la segona història, en què electrifica la pantalla amb un moment de tensió sexual tan intens com incòmode a partir de la lectura d'un relat eròtic que fa una alumna davant del propi professor que l'ha escrit (i que s'entesta en deixar ben oberta la porta del despatx), i en la tercera, en què celebra els camins inesperats que poden adoptar les relacions humanes a partir de la trobada entre dues suposades antigues companyes d'institut. Els tres contes presenten registres diferents, però coincideixen en mostrar com els intercanvis frec a frec entre dues persones generen corrents d'empatia ineludibles.
