Rufus Wainwright: “L'òpera ha de resoldre el problema del preu de les entrades”

BarcelonaAbans d'actuar al Palau de la Música Catalana amb un grup de pop convencional (baix, guitarra, bateria i teclats), Rufus Wainwright ha convocat aquest divendres la premsa al Palau Robert per presentar un projecte de la seva altra faceta, la de compositor líric: Hadrian, l'òpera del músic canadenc, es representarà el 29 de juliol al Festival Castell de Peralada en una versió semiescenificada i amb una proposta escènica inèdita construïda a partir d'imatges del fotògraf nord-americà Robert Mapplethorpe.

L'aposta per Mapplethorpe té a veure amb el subtext homoeròtic de les seves imatges, que es fa explícit al llibret d'Hadrian, de Daniel MacIvor, que explica la història d'amor entre l'emperador Adrià i el seu jove amant. Per a Jörn Weisbrodt, responsable del muntatge escènic, Hadrian és “una òpera tradicional, com Tristany i Isolda o La bohème”, però amb un petit canvi: “George Bernard Shaw descrivia l'òpera com un tenor intentant fer l'amor amb la soprano i un baríton que ho intenta impedir; aquí serien el baríton i el tenor els que volen fer l'amor i la soprano la que s'hi interposa”. Coincidint amb la presentació d'Hadrian, el Palau Robert exhibeix al seu jardí vint fotografies de Mapplethorpe fins al 29 d'abril, una petita mostra de les prop de 300 que es projectaran en una pantalla a Peralada.

Hadrian és la segona òpera de Wainwright, que havia debutat com a compositor líric el 2009 amb Prima donna. Estrenada el 2018 a la Canadian Opera Company de Toronto, Hadrian va ser l'òpera que més entrades va vendre de la temporada, la meitat de les quals a públic no habitual de l'òpera. “L'obra va tenir molt bona acollida –explica Wainwright–. Bé, entre els crítics sempre hi ha alguna polèmica. Jo faig òpera tradicional, m'agraden les àries i els duets. No m'espanta la melodia. Hi ha gent que està d'acord amb mi i gent a qui horroritza”. Ell assegura que Hadrian és “més profunda i complexa que Prima donna” i que “expressa molt millor tot el que l'òpera pot arribar a ser”.

Segons Wainwright, el que connecta el seu treball amb el de Mapplethorpe és que tots dos segueixen la mateixa tradició cultural de “retornar als clàssics”. “L'art del segle XX ha estat marcat per les iconoclàsties i les avantguardes, per la necessitat de destruir l'antic –explica el músic–. Però ara que ens envolta tanta destrucció, des del covid fins a la guerra o el canvi climàtic, potser hem de pensar més en reconstruir. Mapplethorpe va viure una època d'epidèmies com la sida i segurament això va despertar la seva necessitat de conservar i protegir la bellesa”.

Un càsting "espectacular"

El músic assegura sentir-se “com a casa” al Castell de Peralada. Hi ha actuat dues vegades, l'última l'estiu passat, quan ja va incloure en el repertori una ària d'Hadrian. “Va fer un gran esforç per venir i va ser una de les comptades estrelles internacionals als escenaris del nostre país”, recorda Oriol Aguilà, director del festival empordanès. Aquell dia, des de l'escenari, Wainwright va demanar a Aguilà: “Deixa’m fer les meves òperes aquí i no hauré de venir només amb la guitarra”. I no només la farà, l'òpera, sinó que comptarà amb el que Aguilà descriu com “un càsting espectacular”: Thomas Hampson (Wainwright va escriure el paper d'Adrià pensant en ell), Ainhoa Arteta com a Plotina i Xabier Anduaga com a Antínous, que estaran acompanyats del Cor i Orquestra Titulars del Teatro Real, dirigits per Scott Dunn.

Un dels objectius de Wainwright és trencar l'exclusivitat habitual del públic de l'òpera i sobretot obrir-la al públic jove. “El més important és no ser condescendent amb el públic –assegura–. Hi ha gent que pensa que per ampliar el públic de l'òpera cal fer-la més simple o més cool, però llavors els joves s'adonen que no els estem donant el millor que tenim”. Un altre gran problema, diu, és el del preu de l'entrada, sobretot als Estats Units. “L'òpera ha de resoldre això d'alguna manera –diu–. Però el gran problema és que molts joves no coneixen l'òpera ni la seva tradició i riquesa. I aquí la solució és l'educació: a les escoles s'hauria d'ensenyar què és i com sona l'òpera”. A Peralada, les entrades per a Hadrian costen entre 55 i 125 euros. En el mateix festival, el preu de les entrades per al concert de Joan Manuel Serrat va dels 65 als 160 euros. Al Liceu, per a l'òpera Don Giovanni, de Mozart: dels 14,70 euros del cinquè pis als 229 de la platea (i els 269 de les llotges de l'amfiteatre).