Rufus Wainwright: “Cal aprofitar la bellesa allà on es presenti”

BarcelonaEl glamur és asseure’s a la biblioteca del Castell de Peralada lluint flors blaves a la camisa, pantalons curts i xancletes. Ben bé com si estigués fent un d’aquells extraordinaris vídeos casolans amb què va entretenir el confinament. “Peralada és molt màgic. Ens fa sentir com a casa. Al nostre gos Siegfried també li encanta, i això és molt important”, diu Rufus Wainwright (Nova York, 1973) al principi de la roda de premsa de presentació del concert que oferirà aquest dissabte al Festival de Peralada. Oriol Aguilà, el director del festival, el descriu com “el nostre trobador”, i el músic nord-americà recull el guant: “És molt interessant... Vinc d’una família de trobadors, i tots estem acostumats a ser molt versàtils”.

Rufus Wainwright està immers en una gira europea que estava planejada amb banda i per defensar el repertori del disc Unfollow the rules (2020). Però les circumstàncies pandèmiques l’han obligat a fer concerts en solitari. “Serà un recorregut per la meva carrera, també amb cançons europees, i com que aquest serà a Peralada, hi haurà més referències operístiques que en els altres concerts de la gira”, explica amb coneixement del tarannà líric d’un festival en què ja va actuar el 2018. Més endavant diu que li agradaria que Peralada programés alguna vegada Hadrian, l’òpera sobre l’emperador Adrià feta amb la col·laboració de la fundació Mapplethorpe que Wainwright va estrenar a Toronto fa tres anys i que l’estiu del 2022 es representarà al Teatro Real de Madrid. Els ulls d’Aguilà somriuen per damunt de la mascareta sense concretar cap compromís. I entre els periodistes hi ha una barreja d’entusiasme i frustració quan Wainwright anuncia que té en marxa projectes al West End i a Broadway... però que de moment no en pot donar detalls. Almenys accepta compartir que si fa una nova òpera serà “còmica”, com Le nozze di Figaro de Mozart o Der Rosenkavalier de Strauss.

Seny i sensibilitat

El glamur també és tocar el cel de la interpretació sense perdre el sentit de l’humor, com va fer el 2019 en un memorable concert al Liceu –“Sí, va ser fabulós”, concedeix–, i saber parlar amb seny i sensibilitat, com quan explica que va decidir ajornar la publicació del disc Unfollow the rules perquè coincidia amb l’inici de la pandèmia, just quan el més important era precisament “seguir les regles”. 

Rufus Wainwright, relaxat i amable, explica també les sensacions que està experimentant en aquesta gira. “El meu marit [l’alemany Jörn Weisbrodt], el meu gos i jo estem recorrent Europa, i de moment només s’han hagut de suspendre dos concerts: un a Amsterdam per l’augment de casos de covid i l’altre a Luxemburg per les inundacions [que també han afectat Bèlgica i Alemanya]... És una època molt intensa i viatjar pel món és tota una aventura”, diu. I afegeix: “Tots estem en el mateix vaixell i cal aprofitar la bellesa allà on es presenti. La meva feina és formar part de la solució”. I la solució en aquesta “època complexa” és la vacunació. “Vacunar-se és el més important”, diu conscient que el negacionisme és un problema seriós tant als Estats Units com en alguns països europeus. “El missatge és vacuneu-vos”, insisteix Rufus Wainwright.