“Rubianes tenia una força còmica enorme”
Joan Lluís Bozzo reviu la seva amistat amb l’actor al llibre ‘Pepe i jo’
BarcelonaJoan Lluís Bozzo reconeix que els fets polítics i socials que Catalunya viu aquests mesos l’estan “retornant a la joventut”. “El meu bateig de foc va ser durant les manifestacions contra el Procés de Burgos del 1970 -recorda Bozzo-. Tot i que la lluita era contra Franco, la vam guanyar”. Les penes de mort per a sis dels setze militants d’ETA acusats de tres assassinats van ser substituïdes per penes de reclusió.
El 1971, el jove Bozzo, que tot just acabava d’entrar a la Universitat Autònoma de Barcelona per estudiar filologia catalana, ja s’havia topat amb Pepe Rubianes. “Ell estudiava filosofia i ja feia teatre en un grup universitari -diu-. Al cap d’uns anys vam coincidir a Dagoll Dagom i des de llavors vam ser molt amics. La història d’amistat amb el Pepe ha sigut probablement la més intensa de la meva vida”. Aquest ha sigut el motiu que ha portat l’actor i director teatral a reconstruir la relació amb Rubianes a Pepe i jo (Pòrtic), un volum de gairebé 300 pàgines que fa companyia als dos llibres de records vinculats a Dagoll Dagom, Memòries trobades en una furgoneta (Empúries, 2014) i Viatge al centre del musical (Empúries, 2016). “Fa cert temps que intento practicar la literatura del jo, i m’agradaria seguir escrivint en aquest sentit -assegura-. Manuel Vázquez Montalbán deia que la memòria pot ser tan falsificadora com es vulgui. La memòria que jo explico per escrit és un acte creatiu. A vegades coincideix amb dates, d’altres no”.
El punt de partida de Pepe i jo va ser un somni que Bozzo va tenir fa un any. “No era la primera vegada que somiava en el Pepe, però en aquesta ocasió es tractava d’un retrobament -fa memòria-. L’anava a veure al Capitol i, com de costum, ell omplia el teatre”. Rubianes va morir l’1 de març del 2009, als 61 anys, a conseqüència d’un càncer de pulmó. “Han passat vuit anys i mig i se’l continua recordant. En vida va tenir molt d’èxit a dins i fora de l’escenari. Si l’entrevistaven augmentava l’audiència del programa -diu Bozzo-. El Pepe tenia una força còmica enorme. Semblava que els seus espectacles tinguessin una espontaneïtat absoluta, però no era només això. En els seus monòlegs hi havia treball i fixació de conceptes. És un dels millors comunicadors que he conegut, i aquesta característica, sumada al fet que sempre deia el que pensava, saltant-se la correcció política, el feien ser molt apreciat”.
“La unitat d’Espanya”
El llibre està estructurat en capítols breus dedicats a alguns dels temes importants per elaborar un retrat complet de Rubianes. Hi ha des dels orígens gallecs, l’ús freqüent de taxis, l’addició al tabac i la passió per viatjar a llocs com Cuba, Kènia i Menorca fins a la concepció dels diners: no estalviava gens ni mica. “Els còmics poden tenir baixades a l’infern importants -diu Bozzo-. Al Pepe li va fer mal la campanya de desprestigi l’any 2006 després de dir a TV3: “ A mí la unidad de España me suda la polla por delante y por detrás ”. Hi va haver un article de Félix de Azúa a El País d’un odi i un menyspreu que li van fer molt de mal. Més endavant, quan estava malalt, tot i que va rebre moltes mostres de suport, hi va haver gent que se li acostava i li deia: “ Tienes lo que te mereces ”.
