Rubén Mármol:«Aquí tenim un concepte folklòric i una mica hortera de les ‘drag queens’»
A l’edat de 16 anys el barceloní Rubén Mármol va decidir que es dedicaria al maquillatge i a la perruqueria. Ara que en té 29, i uns quants d’ofici, no se’n penedeix. “M’encanta la meva feina. És una de les poques que encara es fan amb les mans, i això m’obliga a estar sempre present”. Tot i que és una feina artística, sent que en el dia a dia no pot explotar tota la seva creativitat. Però per això ha trobat una solució: Marfil, el seu jo drag.
Crear un ‘alter ego’
Tot va començar fa un any. “Vam organitzar una festa de drag queens per l’aniversari d’un amic i vaig gaudir tant dissenyant el vestuari, el pentinat i el maquillatge, que ho vaig voler repetir”. Primer només era un look per sortir de nit, però a poc a poc va anar apareixent el personatge de Marfil, que s’ha convertit en el seu alter ego. “Tot i que fa servir elements que s’associen al sexe femení -faldilla, talons, lluentons...-, no l’identifico amb una dona. M’agrada que sigui un personatge ambigu, sense cap gènere definit. Jo el plaer no el trobo en el fet de sentir-me dona, sinó en el fet de crear un personatge, transformar-me en una altra persona”.
Un projecte artístic
Marfil s’inspira sobretot en el Japó. “M’atrau molt l’estètica nipona, els colors pastel i els llaços de la moda kawaii. Però alhora també té un punt melancòlic i decadent, inspirat en el Pierrot”. Segons Rubén, al seu alter ego li permet fer coses que ell no faria. “És molt més irreverent i atrevida”. De fet, es dedica a fer espectacles. “Intento fer alguna cosa que vagi més enllà del lip sync i el ball, transmetre una emoció, recrear una història, com una petita obra de teatre... Per a cada ocasió dissenyo un look i un vestuari. És un ritual: m’afaito, em tapo les celles i començo a crear. Puc estar més de quatre hores preparant-me”.
No s'hi val a ficar-se amb ningú
“Aquí tenim un concepte folklòric i una mica hortera de les drag queens, però n’hi ha de molts tipus. Existeixen corrents artístics i molt compromesos amb la lluita del col·lectiu LGTBI”. Als Estats Units, per exemple, el RuPaul’s Drag Race, un reality show que ha ajudat a normalitzar l’escena drag. “Allà és una feina, els espectacles es cobren. Aquí anem deu anys endarrerits, però a poc a poc la situació també va canviant”. A Barcelona hi comença a haver festes, com la Pluma al Culture Club. “Allà no s’hi val a ficar-se amb ningú. És igual si ets gai o hetero, si ets alt o baix, o si ets un mico. Som tots iguals”.
