Cultura28/07/2018

Rubén Blades torna a donar una lliçó musical a Porta Ferrada

Una vintena de músics acompanyen el cantant panameny

Xavier Cervantes
i Xavier Cervantes

Sant Feliu de GuíxolsCom diu el mateix Rubén Blades a 'El cantante', la gent paga per escoltar l’artista. I el públic mereix ser tractat amb respecte. Per exemple, començant puntual i oferint un concert de dues hores i mitja posant en joc talent i professionalitat, i sense baixar el nivell malgrat que les condicions ambientals no siguin les millors. “Aquesta brisa em feia parar boig. Era com cantar amb aire condicionat”, va dir Blades divendres al final del concert a l’Espai Port de Sant Feliu de Guíxols, dins del Festival de la Porta Ferrada. Efectivament, a tocar de mar l’element climàtic no bufava a favor del cantant panameny, que acaba de fer 70 anys, però aquest fet en cap cas va afectar la seva predisposició a oferir una nova lliçó musical. Això sí, amb un mocador al coll per prevenir problemes.

L’actuació de Blades amb l’orquestra de Roberto Delgado va ser similar al magnífic concert de l’any passat al Poble Espanyol, amb un repertori antològic que serveix alhora per explicar qui és ell, d’on ve la salsa i amb qui ha fet aquest viatge. Hi van sonar clàssics dels anys 70 com 'Ligia Elena', 'Pedro Navaja', 'Pablo Pueblo', 'María Lionza', 'Buscando guayaba' i 'Maestra vida'; temes de l’època amb Seis del Solar com 'Decisiones' i 'Todos vuelven'; 'cantares del subdesarrollo' com 'Las calles' i, esclar, una sentida interpretació d’'El cantante' que fa servir per recordar els companys morts: d’Héctor Lavoe a Paco de Lucía, de Cheo Feliciano a Gabriel García Márquez.

Cargando
No hay anuncios

Tot i així, el format no era ben bé el mateix que al Poble Espanyol: allà Blades va cantar amb una orquestra estrictament salsera de tretze músics, mentre que a Sant Feliu l’acompanyaven una vintena de músics, cosa que permetia diverses configuracions orquestrals perquè la secció de metalls extra el situava en el terreny de la 'big band'. Això va passar sobretot en la primera meitat de l’actuació, en temes com 'Arayue' i en els moments en què Blades va vestir-se de 'crooner' a la manera de Tony Bennett i Frank Sinatra per cantar 'Watch what happens' i 'The way you look tonight'. El format més 'salsero' es va fer fort a la segona part, amb la força dels tres trombons impulsant una 'María Lionza' dedicada a Veneçuela (“Espero que la situació es resolgui”, va dir Blades), la descàrrega funcionant a ple rendiment a 'Maestra vida' i en general evidenciant una vegada més les extraordinàries prestacions de l’orquestra de Delgado.

En una nit plena de paisatges coneguts (fins i tot dels anys de les estrelles de Fania com 'Juan Pachanga'), Blades va fer també una picada d’ullet al seu últim disc, 'Medoro Madera', en què el panameny es fica en la pell dels 'soneros' cubans. Per això va interpretar l’al·legat contra la droga 'La caína' canviant la veu: “Que la canti Medoro Madera, un senyor cubà de 90 anys que viu dins meu”. Amb 'big band' o amb orquestra de salsa, Blades continua pletòric i honrant la història de la música.