Roxette repassa els 'hits' i acaba el concert amb l'himne del Barça al Sant Jordi

BarcelonaEra previsible que Roxette no aconseguirien omplir el Palau Sant Jordi. La parada a Barcelona de la gira del retorn als escenaris després de deu anys del duo suec inicialment estava prevista per al Sant Jordi Club, sala amb un aforament màxim per a 4.500 persones. Però el bon ritme en la venda d'entrades va fer que la promotora LiveNation es decidís a traslladar el concert al Palau Sant Jordi, que té una capacitat per a 18.000. Així que trobar-se el recinte dividit per una enorme cortina negra que deixava el Sant Jordi a uns dos terços de la seva capacitat, no va ser cap sorpresa.

El públic, en general, rarament baixava de la trentena, l'edat que tenen ara els nens i els adolescents dels 90, la dècada en què Marie Fredriksson i Per Gessle van viure els seus grans èxits. I en aquesta dècada va estar centrat el repertori, confeccionat a base de hits.

Després de pagar la penyora d'un parell de temes nous, inclosos a Charm school (2011), el disc que justifica la gira, entre elles el senzill She's got nothing on but the radio, va venir la primera tanda de balades. L'ensucrada Fading like a flower –"cada cop que marxes em marceixo com una flor"–, va ser un dels moments més celebrats de la nit.

Per sort, no van trigar en arribar les més divertides, How do you do! i Dangerous, que van tornar a aixecar els ànims d'un públic entusiasta. Ara, quan de veritat va embogir va ser quan el guitarra solista va tocar l'himne del Barça, que va donar pas a l'efectiva Joyride, cantada per Fredriksson vestida amb la samarreta blaugrana. Als bisos, encara més balades, Spending my time i Listen to your heart, i el seu primer hit, i potser el més eficaç, The look.