Rosalía, una veu per al passat i el futur del flamenc

BarcelonaRosalía és Rosalía Vila, una dona de 23 anys nascuda a Sant Esteve Sesrovires que un dia va descobrir el cant de Camarón de la Isla en un parc i que deu anys després s’estrena discogràficament amb Los Ángeles (Universal, 2017). Entre aquelles tardes compartides de l’adolescència i un àlbum amb Raül Fernandez a la guitarra que justifica tots els elogis que han rebut els seus recitals, hi ha una història guiada per un propòsit. “Jo m’havia de dedicar a això. Sempre ho he tingut molt clar”, diu durant una entrevista en un hotel de Barcelona, la ciutat on viu i estudia l’últim curs d’interpretació de cant i flamenc, a l’Esmuc.

Rosalía és tot atreviment i zero inconsciència. Interpreta des de la visceralitat, abraonant-se sobre els compassos però dominant la pausa, ja sigui cantant per tangos o per seguiriyas, posant-se coplera, agafant la solemnitat de la saeta per les banyes o aprofitant cants d’anada i tornada per fer del flamenc cançó. “M’interessa la visceralitat, però perquè una interpretació sigui rica ha tenir contrastos, tensió i resolució”, explica citant una de les màximes de l’art musical i una de les claus dels seus directes, com es podrà comprovar el 23 de març a la sala Luz de Gas de Barcelona.

Debuta remenant flamenc antic, el de Manolo Caracol, Manuel Vallejo, Pepe Marchena i La Niña de los Peines, el de les glòries anteriors a Camarón. Canta La hija de Juan Simón, Catalina o El redentor amb la veu jove, sense intentar copiar impossibles i acceptant el repte de fer-ho acompanyada d’un guitarrista que no té la memòria del flamenc al dits. “Soc com si Ian Mackaye de Fugazi toqués la guitarra flamenca”, deia Raül Fernandez fent broma. “El Raül a vegades toca com si fos un guitarrista de hardcore, i això em motiva molt per treure la fúria”, assegura ella sobre un músic que fa un nou pas per endinsar-se en una estètica a la qual ja s’havia acostat amb Sílvia Pérez Cruz i sobretot amb la cantaora Rocío Márquez. “El Raül està verge i pot reinterpretar el flamenc a la seva manera amb llibertat. Jo no soc del sud ni vinc de família gitana, i en aquest sentit no sento el pes de la tradició. Sí que respecto molt el flamenc. Per això he estudiat tota una carrera, perquè m’agrada i m’interessa, però això no vol dir que no m’atreveixi a explicar-lo des de mi mateixa”, diu.

Per explicar primer cal conèixer. Rosalía ha après a l’Esmuc i sobretot amb el cantaor José Miguel Cerro, Chiqui de la Línea. “M’ha ensenyat tot el que sé del flamenc, tot -assegura-. Ha sigut el mestre que m’ha guiat. El que més l’hi agraeixo és la paciència. Al principi jo no era capaç d’escoltar un disc sencer de La Niña de los Peines, perquè són gravacions que sonen malament. La gent que estem acostumats a sentir música a la ràdio súper ben produïda no suportem les coses que sonen malament, però el Chiqui em va ensenyar a escoltar els discos, a descobrir l’art més enllà del so i a entendre una estètica que no busca necessàriament la bellesa de la veu”.

Cassets antics a Wallapop

Rosalía parla com si estigués aprenent alguna cosa nova en cada respiració. L’origen de Los Ángeles són unes trobades amb Fernandez per escoltar discos, per descobrir que compartien l’admiració pel hip-hop de Kendrick Lamar i, finalment, per tocar i cantar. Van començar amb una cosa que no té res a veure amb el flamenc, la cançó I see a darkness de Bonnie Prince Billy, que també forma part del disc. Després va venir la intenció de fer un àlbum. “I vam decidir que tindria una temàtica, que seria conceptual”, recorda. Van triar la mort. “Tret de la del besavi, jo no tinc cap experiència directa amb la mort, però no crec que calgui haver-ho viscut per parlar-ne, o si més no per apropar-t’hi”, diu. El següent pas, la selecció de temes, només es podia fer investigant, “buscant gravacions antigues” i resseguint el fil de la tradició oral.

Com s’accedeix avui dia a cants que en alguns casos tenen cent anys d’història? “A la biblioteca, però sobretot a internet, perquè la gent no para de penjar-hi coses. I també compro cassets antigues per Wallapop”, diu Rosalía, una filla del seu temps. Els amics amb els quals compartia tardes al parc “van deixar de sentir Camarón i es van passar al house i la música electrònica”. Ella s’havia enamorat del flamenc i, evidentment, no l’ha deixat. Tanmateix, Rosalía viu arrapada al present, com ha demostrat col·laborant amb C Tangana, posant la veu al servei de les músiques urbanes com si fos la Rihanna de Sant Esteve Sesrovires. “I ara la meva il·lusió és fer temes de flamenc amb temàtiques que no siguin de fa cent anys”, anuncia.