Des que va publicar 'El mal querer' la tardor del 2018, Rosalía encara no havia fet cap aparició davant la premsa a Catalunya. Primer va concentrar la promoció del disc a Madrid i després en diferents països d’Amèrica, coincidint amb les actuacions en diferents festivals. En aquesta lògica cal inserir la roda de premsa que ha ofert aquest divendres a l’Hotel Princess de Barcelona, a tocar del Parc del Fòrum, on aquest dissabte oferirà un concert dins el Primavera Sound, concretament a l’escenari Pull&Bear, la marca de roba amb la qual col·labora l’artista de Sant Esteve Sesrovires. L’expectació era tan gran que l’organització del festival va haver de limitar l’accés a la roda de premsa a 60 periodistes. A més, va excloure la presència de fotògrafs i càmeres de vídeo. "Per desig exprés de l’artista, només podrà enregistrar imatges i fer fotografies l’equip oficial del Primavera Sound", advertia el festival.
Rosalía: "Les ungles llargues són símbol d'una feminitat exagerada"
L'artista de Sant Esteve Sesrovires actua aquest dissabte al Primavera Sound
BarcelonaLes ungles com a "símbol de feminitat exagerada", intentar no ser massa conscient de la seva repercussió entre les noies que imiten la seva estètica, "gaudir treballant a l’estudi" de gravació i la fascinació per artistes com Billie Eilish han sigut alguns dels temes dels quals ha parlat Rosalía aquest divendres en una roda de premsa a Barcelona organitzada pel Primavera Sound, el festival on actua aquest dissabte.
"'Malamente' és la cançó més important per a mi, la que ha significat més", ha assegurat Rosalía. Tot just fa un any que es va publicar el videoclip de ‘Malamente’, l’espurna que va disparar la popularitat d’una artista que unes setmanes després va estrenar al Sónar l’espectacle que ha servit de base per als xous que ha fet en festivals com Lollapalooza a l’Argentina i Xile i Coachella als Estats Units. Així que sí, encara que tot plegat havia començat abans amb el disc ‘Los Ángeles’, no és estrany que Rosalía tingui en tan alta consideració ‘Malamente’. Al cap i a la fi és l’origen d’un espectacle que ara torna a Barcelona. "Han passat tantes coses que gairebé ni m’ho crec. Ha sigut un any sense caps de setmana, però m’agrada molt la meva feina i m’ho passo molt bé", assegura l’artista de Sant Esteve Sesrovires, que afegeix amb fermesa que la seva posició a la indústria musical no li ha fet canviar el seu so.
"Em fa molt feliç tornar a casa", diu, conscient també de la importància de l’entorn festivaler per tirar endavant el xou del disc ‘El mal querer'. "La infraestructura que necessita aquest projecte és gran i els festivals m’han permès poder-lo dur a terme amb més facilitat. Per això he triat fer festivals aquest any, i m’agradaria més endavant poder fer una gira, la meva pròpia gira", explica. Tanmateix, no descarta recuperar el format de 'cantaora' i guitarrista amb què va defensar el repertori de ‘Los Ángeles’: "Sempre és possible recuperar-lo, perquè és un format preciós i perquè sempre té sentit. El que passa és que ara tenia ganes de viure l’experiència de fer un espectacle on hi hagués dansa i una intenció visual darrere que donés suport a les cançons".
Les ungles llargues han centrat uns minuts de la roda de premsa quan Rosalía ha admès que per a ella són "un símbol que té a veure amb una feminitat exagerada". "M’agrada i m’hi identifico. Alhora hi ha un punt estètic, les ungles llargues gairebé també poden ser una arma", ha afegit, rient i fent referència al videoclip d’‘Aute cuture’, una cançó tocada pel sentit de l’humor que Rosalía tenia ganes de fer després de dos discos marcats per contextos més severs. ¿És el to ‘Auto cuture’ una pista sobre un disc futur? "Tinc algunes idees, però segueixo en el punt de gaudir fent música a l’estudi simplement pel gaudi de fer-la. ‘Aute cuture’ té a veure amb això, i tenia ganes de permetre’m una cançó com aquesta", explica. Sobre el futur, ha confirmat coses pendents, com la col·laboració que va començar amb Billie Eilish, una artista que la va "impressionar molt" quan van compartir estudi: "Quan canta té un carisma i un ‘feeling’ extrems. Tinc ganes d’acabar el tema, però no sé quan sortirà".
Pel que fa a la identitat, a si se sent inclosa en la categoria de música llatina tal com es fa servir als Estats Units, Rosalía s’estima més explicar-se ella mateixa. "Jo em sento que soc de Barcelona, vaig néixer aquí, i m’agrada molt fer música en espanyol perquè la meva gran formació és flamenca, i el flamenc és en espanyol". I amb prudència respon quan li demanen sobre el pes de la influència que pot tenir entre el seu públic més jove. "Els artistes que estan connectats amb el que fan i amb el seu entorn sempre aporten alguna cosa i sempre són conscients que el que fan té una repercussió, però a la vegada és una càrrega tan gran ser-ne massa conscient, d’això, que crec que n’has de ser conscient però tampoc massa. Sento que tampoc cal que tothom entengui qui soc, no pretenc que entengueu qui soc aquí, ara, en aquest moment. Com a músic vull permetre’m fer amb llibertat el que necessiti fer i suposo que amb el temps tot s’entendrà més", assegura.
