«Rosalía és la ‘queen’ de les ‘queens’»

BarcelonaLa quarta generació de les Macedònia porta ja dos anys de feina. Van publicar el disc Estic contenta (2017) i ara hi tornen amb Escandaliciós (Promo Arts Music), un àlbum de deu cançons en què estils com el trap i el reggaeton treuen el cap en la música del quintet format per noies de 13 i 14 anys. La sensació del pas del temps és més vertiginosa a aquestes edats, i elles en són ben conscients quan miren enrere i pensen en com han canviat les coses des que van publicar el primer disc. “Hem canviat molt perquè estem en una edat que canviem molt nosaltres”, explica la gironina Noa Massoutié. Hi estan d’acord les quatre companyes: Carlota Arrey, de Medinyà; Gina Santaló, d’Arenys de Mar; Mar Blanch, de Barcelona, i Anna Cascos, de Castellbisbal.

“Ens ha canviat la veu i la manera de veure les coses. A més, tenim tot l’aprenentatge d’aquests dos anys, la qual cosa fa que tinguem més experiència”, continua la Noa. “Tenim més personalitat, hem madurat una mica i el que fem ens ho fem més nostre”, afegeix la Gina. “Els temes de Macedònia no són el mateix avui que fa quinze anys, van evolucionant, i això fa que ens sentim més identificades amb les cançons”, assegura la Mar.

Actualització musical

Dani Coma, l’impulsor del projecte Macedònia fa quinze anys, segueix com a compositor i productor, i tot i mantenir-se fidel a uns estils musicals no oblida actualitzar l’estètica musical del grup apropant-se una mica a les músiques que escolten les cinc noies. “En aquest disc hem introduït també una mica de diferents estils que no havíem fet mai, com una mica de trap i de reggaeton a les cançons Mulla’t i Senyor Groc ”, diu l’Anna, abans de precisar que també hi ha “molt de rock” i que això els dona molt de joc a l’escenari. “Estem escoltant molt Queen!”, exclama la Mar fent notar la influència que està tenint la pel·lícula Bohemian rhapsody als patis de les escoles. I acostumades com estan a accedir a la música a través de l’ordinador i els dispositius mòbils, sorprèn que, almenys la Mar, s’estigui aficionant als “discos normals”, que són “com de col·leccionista”. “I em flipen els discos de vinil. En vaig escoltar un dia i és superdiferent. A veure si els Reis...”, diu la Mar suggerint quin regal voldria.

Independentment del suport, també escolten “Ariana Grande, rumba, jazz, blues” i lògicament les músiques urbanes del seu present. “El reggaeton com a gènere m’agrada. Transmet bon rotllo”, diu la Carlota. I si hi ha res que les motiva especialment és Rosalía. “És la queen de les queens. M’encanta”, diu la Gina, tot entusiasme i admiració. Tant ella com les seves companyes valoren que Rosalía ha aportat “una cosa nova i de molta qualitat ajuntant coses molt diferents”. Saben que el que fa no és exactament flamenc, però, com diu l’Anna, “el flamenc és l’origen de tot, i s’ha inspirat en Camarón”. La conclusió és que Rosalía “ha apropat el flamenc a les joves, i això és molt important”.

Una de les singularitats de Macedònia és que el seu públic té menys anys que elles. Ho tenen molt assumit. “Macedònia era la música de la nostra infància, i ara és la música de la infància d’altres nenes i nens”, admet la Mar. No és un detall menor, perquè a l’escenari han de modular el discurs per a un públic infantil, i això es trasllada també a la seva relació amb les xarxes socials. “A les xarxes ens projectem davant de nenes que són més petites que nosaltres i que ens poden veure com a model a seguir”, reflexiona l’Anna. Dani Coma els posa les coses fàcils amb les temàtiques de les cançons, que com és habitual tracten qüestions que poden interessar a la canalla. En aquest disc, per exemple, aborden l’assetjament escolar a Sola, una cançó que, com diu l’Anna, “molaria que l’escoltessin els nens que estan fent bullying a altres nens perquè se n’adonin del mal que fan”. I a Marenostrum, un encàrrec del Barcelona Supercomputing Center (BSC), canten per “fomentar la vocació científica entre les nenes”.