Rosalía i el repte de no deixar ningú indiferent als Goya

Barcelona“Cantaré un clàssic”, avançava Rosalía a la catifa vermella dels premis Goya, que van tenir lloc dissabte a la nit a Sevilla. L’actuació de l’artista de Sant Esteve Sesrovires era la més esperada de la nit, si bé no va caldre gaire paciència, perquè la cantant va ser de les primeres en sortir a l’escenari. Amb un vestit llarg de color vermell, Rosalía va interpretar una versió de Me quedo contigo de Los Chunguitos pràcticament irreconeixible respecte a la cançó original. Ho va fer acompanyada del Cor Jove de l’Orfeó Català i El Guincho. Junts van donar forma a un tema amarat de melancolia que quedava lluny de l’eufòria amb què el grup de rumba declarava el seu amor a la cançó romàntica.

El ganxo cinematogràfic era condició sine qua non per a la peça escollida per a la gala, però a Rosalía no li va resultar difícil triar. “Havia de ser una cançó relacionada amb el cinema, i aquesta a ella li agradava molt”, explica el compositor Bernat Vivancos, que es va encarregar de fer els arranjaments de la nova peça. Me quedo contigo va formar part de la banda sonora de la pel·lícula Deprisa, deprisa (1981), dirigida per Carlos Saura. En concret, el cineasta la va escollir per acomiadar el film amb una seqüència final desoladora en què música i imatge casen a la perfecció. A la versió que Rosalía va interpretar als Goya, aquesta aura de tristesa encara es fa més present. L’arriscada transformació de la cançó s’explica per diversos motius. El principal era que la cantant va voler desbancar-se de les opcions musicals més convencionals per sorprendre el públic. “El seu repte era no deixar indiferent a ningú. Aquest és, precisament, el gran èxit de Rosalía”, diu Vivancos, que defensa que “les cançons es poden capgirar i, després, la gent se les pot fer seves igualment”. De fet, el compositor explica que la intenció de Rosalía amb aquesta peça era “crear alguna cosa nova i original” a partir de la peça de Los Chunguitos i, sobretot, “no caure en una versió típica i tòpica”. El fet de comptar amb Vivancos, com també amb el Cor Jove de l’Orfeó Català i El Guincho -que és el productor del disc de Rosalía El mal querer -, ja era tota una declaració d’intencions. “La gràcia era que jo pogués conservar el meu estil i ella el seu. I crec que ens en vam sortir”, apunta Vivancos. El compositor va utilitzar “harmonies menys romàntiques”, que donen un caire més místic a la cançó i que “d’entrada, poden causar una mica de xoc”, assenyala.

Coherent i perfeccionista

Per als prop de 40 membres del Cor Jove de l’Orfeó Català, actuar amb Rosalía va significar haver-se de mossegar la llengua durant unes quantes setmanes. “Volíem que fos una sorpresa, així que vam demanar-los que no ho diguessin a ningú. Però els va costar, perquè són gent molt assídua a les xarxes socials”, explica el director del Cor Jove, Esteve Nabona. Rosalía ja havia treballat amb el Cor Infantil de l’Orfeó a El mal querer, tot i que aquesta era la primera vegada que ho feia amb el Cor Jove. La col·laboració va ser curta i intensa. “Al principi ella era als Estats Units, així que jo gravava el cor i li enviava propostes a través de WhatsApp”, diu Nabona. Dies abans de la cerimònia van desvirtualitzar-se per assajar. “És una dona molt coherent, amb una preparació acadèmica espectacular i molt perfeccionista”, la descriu Nabona, que destaca que la versió de Me quedo contigo “és una partitura complexa, amb vuit veus diferents”.

El repte de trobar l’originalitat amb Me quedo contigo era encara més difícil, perquè és una cançó que han versionat molts artistes, com ara Manu Chao, Antonio Vega, Maria Rodés i Ana D. El grup de rock electrònic La Jetée han sigut els últims: van llançar la seva reinterpretació del tema dos dies abans dels Goya. En qualsevol cas, la revisió que n’ha fet Rosalía va rebre lloances de nombrosos músics, que van aplaudir-ne l’actuació a través de les xarxes socials. Probablement, però, l’aval més valuós és el que li van fer Los Chunguitos mateixos a Twitter, on van agrair-li el tribut i el fet d’haver permès a tothom “sentir aquesta cançó amb la teva veu i el teu art”.