Rosa Maria Sardà, la gran xòuman televisiva

BarcelonaLa capacitat totterreny de Rosa Maria Sardà, morta aquest dijous als 78 anys, va quedar demostrada en cinema i teatre, però també es va deixar veure a la televisió, un mitjà que va contribuir a revolucionar a principis dels 80. Bregada en els espais teatrals de TVE com Estudio 1, en què va participar en les produccions de La dama de las camelias, Prohibido suicidarse en primavera o La noche de los cien pájaros, el pas per la televisió de Sardà és recordat sobretot per Ahí te quiero ver, l'espai de varietats i cultura de TVE que va presentar en dues etapes (1984-1985 i 1986-1987) i que la va consolidar com a xòuman.

El programa, que combinava entrevistes, actuacions musicals i esquetxos humorístics, seguia les pautes d'un espai que Sardà havia fet per al circuit català de TVE, Per molts anys. Rodat als estudis de Sant Cugat i amb un encara desconegut Xavier Sardà entre els guionistes, l'espai va marcar època amb un estil d'humor molt irònic i desenfadat que aconseguia que els convidats que hi participaven acabessin rient d'ells mateixos. Sardà era la mestra de cerimònies d'una festa en què estava acompanyada d'actors com Margarida Minguillón, Amparo Moreno i Enric Pous, que juntament amb ella protagonitzava un dels esquetxos recurrents més celebrats del programa, el de l'Honorato. Pous donava vida a un pobre home, l'Honorato, que es passava el dia davant la televisió suportant els embats de la seva esposa, una dona estirada interpretada per Sardà. D'aquest gag va sorgir una de les frases més recordades del programa: "Honorato, enciende la tele un rato".

Tot i que va durar pocs anys, Ahí te quiero ver va marcar època i va ser un espai pioner de la televisió espanyola. Aquest abril Jordi Évole va entrevistar l'actriu per al programa Lo de Évole, i confessava que el seu amor per la televisió havia començat veient Sardà baixant les icòniques escales de l'Ahí te quiero ver. En aquella mateixa entrevista amb Évole, l'actriu va parlar del càncer que patia. "El càncer és invencible, no s'hi lluita en contra. És qüestió que els s'ocupen de tu tinguin més o menys encert a l'hora de programar certes medicacions o el que sigui", explicava.

Anys després d'Ahí te quiero ver, Sardà va presentar un altre espai fet a mida per a ella, en aquest cas a TV3, Una hora amb Vittorio Gassman. En el programa, produït per Gestmusic, la productora de la seva exparella Josep Maria Mainat, l'actriu interpretava diversos personatges, entrevistava famosos, dialogava amb el públic i connectava amb diversos punts de Catalunya.

Ficció televisiva

Les sèries ocupen bona part del gruix de la trajectòria televisiva de Sardà. L'any 1994 l'actriu va formar parella amb Ferran Rañé a Villa Rosaura, una comèdia sobre un matrimoni poc convencional que han ocupat il·legalment una casa –la Villa Rosaura del títol– i sobreviuen fent tota classe de tripijocs.

Els seus dos últims papers protagonistes a la televisió van ser amb Abuela de verano (La 1) i Dues dones divines (TV3). La primera era una ficció familiar que adaptava el llibre Diario de una abuela de verano de Rosa Regàs. Sardà interpretava una dona separada que passava les vacances d'estiu tenint cura dels seus nombrosos nets. L'any 2011 TV3 reunia Sardà amb una altra pes pesant de la comèdia, Verónica Forqué, per interpretar, respectivament, la Mimí i la Piluca, les dues amigues esbojarrades que protagonitzaven Dues dones divines.

La faceta de xòuman que va cultivar a l'inici de la seva trajectòria televisiva no va quedar mai desterrada, tal com es va evidenciar les tres vegades que va presentar la cerimònia dels Goya.