Una ronda de xupitos al bingo

BarcelonaT de Teatre torna a l’escenari dels seus grans èxits amb una comèdia musical que des de la façana del teatre ens promet un còctel d’emocions. El tretzè espectacle de la companyia és, en tot cas, una ronda de xupitos que no ens cremarà la gola ni la consciència però sí que ens regalarà unes quantes rialles sobre els conflictes que generen les relacions de parella i altres comportaments humans. Un divertit entreteniment en el qual, al meu parer, no s’hi troben totes les virtuts que la crítica literària va atorgar al llibre d’Empar Moliner en el qual es basa (“turbulent, descarat i ple d’enginy”), però que indiscutiblement assoleix l’objectiu d’aquesta producció que ha unit Dagoll Dagom, T de Teatre i La Brutal sota la direcció d’un David Selvas que domina el ritme de la notable posada en escena.

David Selvas porta els contes d'Empar Moliner a l'escenari amb les T de Teatre

En la trobada entre la comicitat i la tragèdia, sobre l’escenari queda esmorteït el component tràgic en un joc teatral merament lúdic. Les quatre actrius de la companyia (Mamen Duch, Marta Pérez, Carme Pla i Àgata Roca), més pallasses que mai, acompanyades de l’eficaç vis còmica de Marc Rodríguez, de la simpatia d’Ernest Villegas i de l’excel·lent veu de Mercè Martínez escenifiquen un grapat de relats curts habitats per dones i homes emocionalment fracassats. Relats independents que la proposta escènica reuneix en un local de bingo on descobrirem la gran imaginació d'una dona que escapa de la relació marital, la gelosia que pot provocar un somni en una parella gai, la tragèdia d’una quarantina solitària que lliga per casualitat (amb una mica de vodka), la hipocresia d’un matrimoni burgès i l’empenta d’un club de lactància que vol batre el rècord Guinness. És d’agrair el que em va semblar autoparòdia de l’autora en el relat d’una periodista multiplataforma, com també és d’agrair la presència de Mercè Martínez per omplir el vessant musical de l’espectacle amb les magnífiques interpretacions de Repartim la vostra sort, bona tonada que obre i tanca l’espectacle, i T’estimo si he begut, potents composicions d’Andreu Gallén.