El romànic català viatja a Madrid
59 obres mestres del romànic català han sortit excepcionalment del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) per ser exhibides a les sales de la Fundació Mapfre de Madrid
Barcelona59 obres romàniques del fons del MNAC s'exhibiran a la Fundació Mapfre de Madrid. Aquest conjunt artístic, reunit en una exposició titulada L'esplendor del Romànic, va ser possible per la remodelació de les sales d'art romànic del museu català, que va costar 900.000 euros i va ser finançat íntegrament per Mapfre.
Encara que la temàtica de la mostra no coincideixi amb la línia del programa expositiu de la Fundació, el director de l'Institut de Cultura de Mapfre, Pablo Jiménez Burillo, ha justificat la mostra "per la seva qualitat i per la seva excepcionalitat".
Amb la reproducció a mida real de les pintures d'una absidiola de Sant Quirze de Pedret s'inicia un recorregut en què el comissari Jordi Camps, conservador en cap de l'àrea del Romànic del MNAC, ha intentat mostrar les tècniques i temàtiques principals desenvolupades per aquest art singular. "Es tracta d'explicar com els objectes, més enllà de la seva tècnica, estan orientats per a un funcionament concret i al servei d'una idea", ha dit.
El romànic es va desenvolupar entre els segles XI, XII i part del XIII, coincidint amb una època de gran auge econòmic i comercial. La idea d'un Déu autoritari però protector és el vehicle principal d'un art al servei del missatge, que devia ser representat de forma pictòrica senzilla, a causa de la societat analfabeta de l'època, segons el comissari.
A la primera de les seccions, la dedicada a El color en l'arquitectura, destaca la Lapidació de Sant Esteve, que s'exhibeix per primera vegada després d'haver estat restaurada, al costat de peces com Els Apòstols d'Àger o el fragment de Disputa i arrest de santa Caterina, exemples de la nombrosa pintura mural romànica que s'ha preservat a Catalunya.
L'escultura monumental, adoptada a Catalunya de manera tardana, va tenir a Ripoll un dels principals centres de producció escultòrica. La Dovella de Ripoll, cinc capitells de l'absis de Camarasa i de l'Hospital de sant Nicolau es poden contemplar, entre d'altres peces, en aquest espai. El recorregut continua amb Un espai dedicat a la narració, que ofereix bells exemples de pintura de taula al tremp. Els vius colors originals s'han pogut conservar a causa dels pigments inorgànics utilitzats en la seva elaboració. Exemples de la riquesa d'aquests altars són el conjunt de Tavèrnoles o el Baldaquí de Tost.
El MNAC conserva una de les més importants col·leccions d'imatges de l'època romànica tallades en fusta, en què destaca la Majestat Batlló, peça emblemàtica referent de l'art medieval català i de les seves qualitats estètiques. A aquesta peça se li dedica una capella a l'espai El poder de les imatges, en què s'invoca la força de les representacions religioses de l'època que, segons el comissari, segueixen mantenint la seva vigència avui dia.
L'exposició, que es podrà visitar fins al 15 de maig, finalitza amb El tresor de l'església on s'exhibeixen objectes d'orfebreria i esmalts que complien tant amb una funció litúrgica com de peça de col·lecció. Creus, copons, arquetes, canelobres, bàculs i altres objectes, alguns d'ells procedents dels tallers de Llemotges com el copó de la Cerdanya, una de les millors peces d'aquesta col·lecció.
La directora del MNAC, María Teresa Ocaña, ha qualificat l'exposició d'excepcional ja que quan les peces tornin al museu s'integraran en la remodelació i no tornaran a viatjar. "Aquestes obres, tan delicades i de difícil conservació, només havien sortit com a conjunt en una ocasió, el 1937 amb motiu d'una exposició a París", ha dit. Jiménez Burillo, de la seva banda, ha recordat la importància que per a la Fundació Mapfre té la conservació del patrimoni i ha destacat que amb aquesta exposició es dóna a conèixer fora de Catalunya un patrimoni molt important, a més d'ajudar el MNAC a posar en valor les seves col·leccions