El retorn de les Roges del Molinar fa reviure les idees que les bales no van matar

PalmaAmb l'himne republicà de Riego interpretat per una trentena de xeremiers de Mallorca, les restes de les sis víctimes de la repressió franquista conegudes com les Roges del Molinar han entrat aquest dissabte al migdia a l'auditori del Conservatori Superior de les Illes Balears. Les acompanyava una setena caixa, la que contenia les restes de Gabriel Picornell, destacat dirigent comunista i pare d'Aurora Picornell, la més coneguda del grup. Quan ha vist entrar les caixes portades pels familiars, una sala plena de gom a gom amb més de mig milenar d'assistents ha esclafit amb ovacions. Alguns dels presents no han pogut contenir les llàgrimes.

A l'acte institucional organitzat pel Govern de les Illes Balears, hi han assistit la vicepresidenta i ministra espanyola de Treball, Yolanda Díaz, i la ministra d'Igualtat, Ireno Montero. El pes dels parlaments ha estat per als familiars, historiadors i representants de les entitats memorialistes. Tots han coincidit a donar les gràcies al Govern de les Illes i també al govern espanyol per haver fet possible la recuperació dels cossos de les Roges del Molinar 86 anys després del seu assassinat. "Vull mostrar la meva gratitud i dir que estic orgullosa del meu Govern. Amb la recuperació de les seves restes, hem de dir que som pioners i referents arreu de l'Estat", ha dit Maria Antònia Oliver París, presidenta de Memòria de Mallorca. "Per tot el que hem aconseguit, demano unitat de totes les forces democràtiques davant les properes eleccions perquè, si no és així, l'alternativa és el mal", ha dit en clau electoralista davant un auditori ple de càrrecs institucionals dels partits que formen el Govern, el Consell i l'Ajuntament de Palma. Entre els assistents, algunes de les poques excepcions, com a membres de l'oposició, han estat el diputat de Ciutadans José Manuel Gómez i els candidats d'El Pi al Consell i a la batllia de Palma, Antoni Salas i Carles Cabrera.

Després que la historiadora i periodista Margalida Capellà hagués llegit els episodis de la vida de la família dels Picornell, explicant com van desaparèixer molts dels seus membres a causa de la persecució o l'exili, ha estat el torn de Jorge Molinero Picornell, nebot de l'Aurora. El fill de Llibertat Picornell ha explicat com des de la distància la seva mare, germana de l'Aurora, va recordar sempre amb tristor el que va passar a Mallorca durant la guerra. "No va ser fins als anys 90 que va voler tornar a Mallorca. Primer vàrem viure a Mèxic i després a França. M'agradaria que ella hi fos perquè pogués veure com s'han recuperat les restes de la seva germana Aurora, que ara finalment podran descansar", ha dit.

La vicepresidenta del govern espanyol ha destacat que l'executiu tenia "un deure amb la memòria, perquè sense el record no hi ha present ni futur". "L'acte d'avui és un acte d'honor, però sobretot per combatre la indiferència", ha afegit. En termes semblants s'hi ha referit la ministra d'Igualtat, Irene Montero, que ha manifestat: "Honor vol dir que som allà on hem de ser, que és combatent el silenci i traient la gent de les fosses". De cara a les pròximes eleccions, Montero ha afegit que "no n'hi ha prou amb la nostàlgia, sinó que hi ha d'haver un govern de coalició a les Balears i a Madrid per combatre els reaccionaris".

"Perdó per aquests 85 anys"

La presidenta del Govern balear, Francina Armengol, ha tancat l'acte fent referència a la memòria històrica i recordant les fites assolides en aquest camp els darrers vuit anys. "Hem decidit no posar-nos de perfil en aquesta qüestió. Si no afrontem el passat no tindrem ni present ni futur. Per això és tan important tornar els sis cossos d'aquestes persones a les seves famílies i, a la vegada, demanar-los perdó per aquests 85 anys".

Armengol ha aprofitat l'avinentesa per fer balanç: aquests darrers vuit anys s'han trobat 240 cossos, 40 dels quals que ja s'han tornat als familiars. La presidenta també ha informat que la família d'Aurora Picornell ha cedit al Govern la seva ploma estilogràfica, que va aparèixer al costat del seu cos el mes d'octubre passat a Son Coletes. "Però, i les idees? Amb quines bales matareu les idees?", ha dit Armengol, tot recordant la cèlebre frase que s'atribueix a Aurora Picornell quan va saber que l'executarien, tot i que mai s'ha pogut confirmar si era seva.

En la mateixa idea ha incidit el conseller de Memòria Democràtica, Juan Pedro Yllanes, que prèviament havia obert el torn dels parlaments. "Aurora i les Roges del Molinar són un símbol més viu que mai de la democràcia i el feminisme. Avui és un dia per celebrar, però també per demanar disculpes a les famílies per haver trigat tant de temps. Són sis víctimes recuperades, però encara en queden moltes més".

El batlle de Manacor, Miquel Oliver, ha recordat quan li van fer saber que les restes de les Roges s'havien trobat al seu municipi. "Em va telefonar una periodista de l'ARA Balears i em digué que les havien trobades a Son Coletes. Es va fer el silenci i em vaig quedar de pedra pensant que davall el trespol del cementeri de Manacor hi hagués Aurora Picornell. És per això que ara ens toca escampar la seva veu, perquè les Roges no són de ningú i per això vol dir que són de tots. Perquè la memòria democràtica no és una qüestió que va de bàndols, sinó que va de drets".

José Hila, batlle de Palma, també ha tingut paraules per als familiars de les persones represaliades. "És ara quan torneu a casa vostra, en un acte de reparació i de justícia. No volem que torneu al país que us va assassinar. Això és obrir fosses per tancar ferides", ha assegurat.

Acabat l'acte, que s'ha allargat durant prop de dues hores i mitja, amb més d'un centenar de persones al carrer per manca de capacitat de la sala, els mateixos familiars han traslladat les caixes cap a dos cotxes fúnebres de l'Empresa Funerària de Palma. Les tres caixes amb les restes d'Aurora Picornell, el seu pare Gabriel Picornell (les seves restes varen ser trobades al cementeri de Porreres en la darrera fase d'excavació) i Belarmina González han estat traslladades al cementeri de Palma per rebre sepultura en un acte íntim i familiar. Un altre cotxe ha sortit cap a Capdepera amb les restes de les germanes Antònia i Maria Pascual Flaquer i la seva mare, Catalina Flaquer Pascual, on els esperava un homenatge al teatre del poble d'on eren originàries.

Les restes de les Roges del Molinar ja descansen a Capdepera

Les restes de Catalina Flaquer Pascual i de les seves filles, Antònia i Maria Pascual Flaquer, ja descansen al cementiri de Capdepera. Després de l'acte d'aquest matí a Palma, les seves restes han estat traslladades a Capdepera, on posteriorment han estat enterrades als peus del memorial a les víctimes de la repressió franquista que hi ha al cementeri municipal.

Tot i que estava previst s'enterressin als nínxols familiars, l'Ajuntament de Capdepera ha informat durant l'acte que els havia reservat un lloc "especial" per destacar el paper i la lluita de Catalina Flaquer Pascual i de les seves filles contra el franquisme i en pro del feminisme.

L'acte d'entrega s'ha fet al teatre del municipi, perquè les condicions meteorològiques no han permès fer-lo al cementiri municipal, i centenars de persones han omplert la sala per donar-los un darrer adeu. Durant l'acte, Armengol ha destacat la figura de les tres dones i ha tornat a denunciar que foren "cruelment assassinades simplement per ser dones que lluitaven per la democràcia i defensaven els valors que ens fan ser més dignes".

El secretari autonòmic de Memòria Democràtica i Sectors Productius, Jesús Jurado, ha destacat la importància de recuperar restes i amb elles part de la història, i ha recordat que la democràcia també és respectar els drets de les víctimes del franquisme, honorar i recordar les persones que foren i són els nostres referents democràtics. "Referents com na Catalina, na Maria i n'Antònia, assassinades pels falangistes per ser comunistes, antifeixistes i per defensar la classe treballadora. No les hem oblidat i ara i sempre les tindrem amb nosaltres".