El disc de Roger Mas i la Cobla Sant Jordi, amb l'ARA

BarcelonaEl dissabte 24 i el diumenge 25 de març l'ARA es farà còmplice d'una de les propostes més originals de la música catalana dels últims anys: la unió entre modernitat i tradició que han protagonitzat el cantautor solsonenc Roger Mas i una de les cobles més sòlides del panorama actual, la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona.

L'original projecte conjunt es va estrenar l'abril de l'any passat al Petit Palau del Palau de la Música Catalana amb un petit tast de mitja hora. Des d'aleshores, la proposta ha crescut en volum i ambicions. Primer, els músics van presentar la versió completa de l'espectacle a la Fira Mediterrània de Manresa i, al cap de poc, van defensar-la al Teatre Comarcal de Solsona, les nits del 28, 29 i 30 de desembre. D'aquests recitals en sorgeix el repertori 'Roger Mas i la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona', un disc en directe que es nodreix tant de temes del cançoner de Mas com de versions de cançons populars.

En la primera part de l'àlbum, la sonoritat particular de la doble canya o d'instruments com el fiscorn o la tenora vesteixen de nou cançons ja conegudes de Roger Mas com 'El dolor de la vellesa' (d''A la casa d'enlloc' ), 'Caminant' (de 'Cançons tel·lúriques') o 'Michela' (de 'dp'). Però els fans del cantautor també podran descobrir temes inèdits –fins a sis– com 'Emboscats', homenatge als joves que van decidir no lluitar a la Guerra Civil, el poema musicat de Maria Mercè Marçal 'Si el mar tingués baranes' o 'El vals de la ginesta', amb lletra de Jordi Cussà i música de Xavier Guitó, que també és el responsable dels arranjaments de l'espectacle.

Les cançons populars treuen el nas a la segona part del disc. A 'Muixeranga', la formació assaja una mena d'himne als Països Catalans sobre el motiu de la 'Muixeranga l'Algemesí', sumant-hi 'El ball de l'àliga de la Patum' i 'La balanguera'. Després, Mas i companyia inicien una excursió poliglota per la tradició europea de cantautors en diferents llengües: l'italià a 'Amore che vieni, amore che vai' (Fabrizio de André), el francès a 'L'aigle noir' de Barbara o el basc a 'Haika mutil', la composició d'Iparralde popularitzada per Mikel Laboa. Cap al final, i amb un punt d'ironia, arriba ' La bien pagá', una 'copla' interpretada per una cobla. I tornant al cançoner de Mas per cloure el disc, un dels temes de 'Mística domèstica', 'Oda a Francesc Pujols'.

Però si el contingut del disc ja és especial, el continent és per sucar-hi pa. L'artista Perejaume s'encarrega de dissenyar la carpeta interior del disc. No és una elecció a l'atzar: el seu discurs sobre el territori està en sintonia amb l'espectacle que proposen Roger Mas i la Cobla Sant Jordi. Perejaume ha creat per a l'ocasió un disc de fang que sembla llaurat, una metàfora perfecta per a un espectacle que batega arran de terra i la tradició sense deixar de mirar cap al futur.